Fenomen celeste de Nuremberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fenomen celeste de Nuremberg segons Hans Glaser, 1566. Biblioteca Central de Zuric.

Es coneix com fenomen celeste de Nuremberg un succés esdevingut a Nuremberg el matí del 14 d'abril del 1561, quan, segons les cròniques de l'època, la població va veure aparèixer en el cel nombrosos objectes voladors, de diverses formes i colors, que es van comportar com si lliuressin una batalla entre ells. L'esdeveniment es descriu en un fulletó elaborat en fusta el 1566 per l'artista Hans Glaser, que es conserva a la biblioteca central de Zuric. En la mateixa col·lecció s'inclou una il·lustració sobre un fenomen celeste similar esdevingut a Basilea el 1566.

Història[modifica | modifica el codi]

Les cròniques de l'època van informar en detall sobre l'incident, per tal que perdurés en la memòria. A més a més, se'n van realitzar alguns gravats en fusta i impressions en paper.

Segons el gravador Hans Glaser,[1] que, juntament amb "moltíssimes persones, homes i dones", va assistir al combat, el matí del 14 d'abril del 1561 van aparèixer prop del sol "dos objectes en forma de falç, semblants a la lluna minvant, de color vermell. Aquests objectes es desplaçaven des del centre cap als costats del sol, i després per damunt i per avall". Glaser afig que "També hi havia esferes de color vermell, blau i negre, i discos arrodonits. Volaven en fileres de tres, o de quatre en quatre formant quadrats, i alguns discos volaven tot sols. Barrejats amb aquests objectes també es van veure moltes creus de color vermell, i entre elles hi havia objectes de forma allargada amb la part posterior més gruixuda i la part anterior més lleugera. Enmig de tot això hi havia dos grans objectes cilíndrics, un a la dreta i un a l'esquerra, i dintre de cadascun d'ells hi havia nombroses esferes, i tots van començar a barallar-se entre ells".

També segons el relat de Glaser, "la batalla del cel va durar una hora, i va ser vista per moltíssimes persones, tant a les ciutats com als camps circumdants, i després alguns objectes van caure a terra en flames, als afores de la ciutat, provocant un gran incendi i un gran núvol de fum.[2] Les persones presents també van veure, prop de les esferes voladores, una mena de llança gran i negra". El text de Glaser, que es conserva actualment a la Biblioteca Central de Zuric, va ser publicat, juntament amb un breu comentari de tipus religiós sobre el Judici Final i sobre el pecat, a la gaseta de la ciutat de Nuremberg, acompanyat per una impressió en color.[3]

Hipòtesis[modifica | modifica el codi]

És impossible determinar amb certesa què va passar aquell dia al cel de Nuremberg, encara que alguns ufòlegs sostinguin la hipòtesi que l'esdeveniment va poder ser un albirament d'ovnis,[4] amb grans "naus nodrisses" des d'on haurien partit mòduls de mida més reduïda.[5]

Altres atribueixen l'esdeveniment a fenòmens naturals com parhelis solars, habituals a Europa del Nord, i raigs crepusculars.[6] Aquesta teoria, tanmateix, és discutible, i no explicaria la caiguda "en flames" dels objectes ni el "gran incendi" produït per aquests.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenomen celeste de Nuremberg Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 49° 27′ 0″ N, 11° 05′ 0″ E / 49.45000°N,11.08333°E / 49.45000; 11.08333