Fenomen de veu electrònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El fenomen de veu electrònica o psicofonia consisteix en sons que queden enregistrats en gravadores d'àudio i que sovint són interpretats com a veus dels morts.

Història[modifica | modifica el codi]

El fenomen va ser descobert de manera casual. Hi ha nombroses teories i històries respecte de com, on i per qui. La història més acceptada és la que diu que l'impulsor de la seva existència va ser un productor de documentals i cantant d'òpera, Friedich Jürgenson, nascut el 8 de febrer del 1903 a Odessa. En les vacances de l'estiu del 1959, quan estava amb Mònica, la seva muller, va intentar d'enregistrar el cant del pinsà per tal de realitzar un documental. Va preparar per a això un petit magnetòfon a prop d'un bosc als afores de casa seva i va guardar silenci mentre el so dels ocells s'enregistrava en l'aparell i en va fer diverses preses. Va decidir d'escoltar-les dins la casa, va reproduir la cinta i va començar —segons ell— a escoltar el que havia enregistrat i a comprovar que no s'havia produït cap error. L'àudio era nítid i s'escoltava a la perfecció el refilet dels ocells, però va comprovar que en l'enregistrament, aparentment, algú imitava el refilet dels ocells, espatllant la presa, i després va escoltar la veu d'algú parlant en noruec que feia comentaris sobre el refilet del pinsà. Es va desfer de l'enregistrament, pensant que algú s'havia introduït dins la zona on ell era, sense que Jürgenson s'hi percatés. L'endemà va repetir l'operació d'enregistrament, a la mateixa zona, posant cura que no hi hagués ningú a diverses desenes de metres de l'aparell, i de nou, quan va reproduir l'enregistrament, juntament amb el cant del pinsà, una nova veu s'hi escoltava perfectament, però aquesta vegada va reconèixer la veu de la seva mare, morta, que li deia alguna cosa que només ells sabien: el nom afectuós i familiar amb què ella l'anomenava. Segons Jürgenson, en l'enregistrament s'escoltava alguna cosa així: Friedel… el meu petit Friedel… Que em pots escoltar?.

Entre els qui han estudiat el fenomen de les psicofonies hi ha Hans Bender, Konstantine Raudive (company d'investigació de Jürgenson, potser qui més va aportar al tema, fins al punt que les psicofonies també són conegudes com a veus de Raudive), Theodor Rudolf, H. Heckman, G.W. Meek, P. Jones, Klaus Schereiber, Ken Webster, el matrimoni Harsch-Fischbach, Germán de Argumosa, Hans Otto Koening i a Catalunya Sinesi Darnell o Pedro Amorós.