Fenomen phi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En el fenomen phi, una successió d'imatges reproduïda a una certa velocitat ens causa sensació de moviment
Exemple del moviment beta, sovint confòs amb el fenomen phi

El fenomen phi és una il·lusió òptica definida per Max Wertheimer en la psicologia de la Gestalt el 1912, que juntament amb el fenomen de persistència retiniana van establir les bases de la teoria del cinema, a les quals l'aplicà Hugo Münsterberg el 1916.

Aquesta il·lusió òptica s'origina en el fet que el SVH és capaç de percebre la sensació de moviment a partir de la informació fraccionada d'una successió d'imatges. És a dir, a partir de la reproducció d'una sèrie d'imatges fixes en un cert nombre per segon,l'espectador té la sensació de moviment continu.

Fenomen phi[modifica | modifica el codi]

El fenomen phi és una il·lusió òptica del nostre cervell que ens permet de percebre moviment continu on hi ha una successió d'imatges fixes. En altres paraules, és com si ens inventéssim la informació de la qual no disposem (entre imatge i imatge) per acabar percebent el moviment. El fenomen phi, que es podria considerar l'artífex del correcte funcionament del cinema, és només una limitació del SVH, que rau en persistència retiniana.

Persistència retiniana[modifica | modifica el codi]

La persistència retiniana és la responsable que una imatge -després de cessar-ne la projecció- es mantingui un breu instant de temps en la nostra retina i la puguem relacionar amb la següent imatge. La persistència retiniana llavors, fa possible el fenomen phi, a partir de 12 imatges per segon. Tanmateix, tot i percebre moviment a partir d'aquesta freqüència d'imatges per segon, observarem un altre fenomen anomenat parpelleig. Per a vèncer aquest fenomen, es necessita que hom projecti 40 imatges per segon (o més). Aleshores hi haurà percepció de moviment (a causa del fenomen phi) i no s'hi observarà cap mena de parpelleig (ja que s'ha superat la freqüència crítica de parpelleig).


Exemples d'ús del fenomen phi[modifica | modifica el codi]

Tot i que el cinema és l'exemple per excel·lència d'aquest fenomen, hi va haver una sèrie de precursors anteriors.

Fenaquistoscopi[modifica | modifica el codi]

El fenaquistoscopi és un aparell format per un disc giratori de cartró]], amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomponen les fases d'un moviment en una de les cares. L'espectador es posa davant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall, de manera que en fer girar el disc i mirar a través d'una de les ranures s'obté la il·lusió de les imatges en moviment.

Zoòtrop[modifica | modifica el codi]

El zoòtrop està compost d'un tambor circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la part superior i una tira d'imatges, que descomponen un moviment cíclic, enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor, si es mira a través d'una de les ranures, s'obté la il·lusió de moviment

Experiment del fenomen phi[modifica | modifica el codi]

El típic experiment per demostrar el fenomen phi consisteix a fer observar a un conjunt d'espectadors una pantalla a la qual es projecten dues imatges que es van repetint successivament. La primera imatge té una línia a l'esquerra; en canvi, en la segona imatge, la línia és a la dreta. Aquestes imatges seran mostrades a més o menys velocitat, i després de cada mostra a una velocitat concreta, es preguntarà als espectadors què veuen.

En unes certes combinacions de temps i espai entre les dues imatges, els espectadors notaran una certa sensació de moviment entre l'espai entremig i al voltant de les dues línies. En aquests casos, la línia que sembla moure's és en realitat una figura que primer es mostra a l'esquerra i després a la dreta.


El fenomen phi NO és moviment beta[modifica | modifica el codi]

Tot i que tots dos creen sensació de moviment, el fenomen phi es pot considerar com a un moviment aparent, causat per un seguit d'impulsos lluminosos en seqüència; en canvi el moviment beta és un moviment aparent a causa d'impulsos lluminosos estacionaris.

Cites[modifica | modifica el codi]

"La fotografia és veritat. I el cinema és veritat 24 vegades per segon" (Jean Luc Godard)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Phi is not Beta – Una explicació de la diferència entre el fenomen phi i el moviment beta, a més a més, incorpora demostracions gràfiques.
  • Phi phenomenon activity – Presentació que ens permet experimentar amb el fenomen phi, variant el temps que es mostra el fotograma o la seva velocitat.