Fenomen phi
El fenomen phi és una il·lusió òptica definida per Max Wertheimer en la psicologia de la Gestalt el 1912, que juntament amb el fenomen de persistència retiniana van formar part de la base de la teoria del cine, al que va ser aplicat per Hugo Münsterberg el 1916.
Aquesta il·usió òptica es basa en que el SVH és capaç de percebre moviment a partir d'informació fraccionada, per exemple, una successió d'imatges. És a dir, a partir de la reproducció d'una sèrie d'imatges congelades a una certa velocitat d'imatges per segon, observarem un moviment continu.
Taula de continguts |
Fenomen phi [modifica]
El fenomen phi és una il·lusió òptica del nostre cervell que ens permet percebre moviment continu on hi ha una successió d'imatges. En altres paraules, és com si ens inventéssim la informació de la qual no disposem (entre imatge i imatge) per acabar de percebre el moviment. El fenomen phi, que es podria considerar l'artífex del correcte funcionament del cinema, és només una limitació del SVH, que rau en persistència retiniana.
Persistència retiniana [modifica]
La persistència retiniana és la responsable que una imatge es mantingui un breu instant de temps en la nostra retina i la puguem relacionar amb la següent imatge. La persistència retiniana llavors, fa possible el fenomen phi a partir de 12 imatges/segon. Tanmateix tot i percebre moviment a partir d'aquesta freqüència d'imatges per segon, observarem un altre fenomen anomenat parpelleig. Per a vèncer aquest fenomen, s'ha de reproduir la seqüència a partir de 40 imatges/segon, on hi haurà percepció de moviment (degut al fenomen phi) i no s'observarà parpelleig (degut a que s'ha superat la freqüència crítica de parpelleig).
Exemples d'ús del fenomen phi [modifica]
Sent el cinema l'exemple per excel·lència d'aquest fenomen, hi van haver però una sèrie de precursors abans d'arribar-hi.
Fenaquistoscopi [modifica]
El fenaquistoscopi és un aparell format a partir d'un disc giratori de cartró, amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomposen les fases d'un moviment a una de les seves cares. L'espectador es posa davant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment.
Zoòtrop [modifica]
El zoòtrop està composat d'un tambor circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposen un moviment cíclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mira a través d'una de les ranures s'obté la il·lusió del moviment
Experiment del fenomen phi [modifica]
El típic experiment per a demostrar el fenomen phi es basa en una audiència observant una pantalla, on s'hi projecten dues imatges que es van repetint successivament. La primera imatge mostra una línia a la seva esquerra, mentre que a la segona imatge, la línia és a la dreta. Aquestes imatges seran mostrades a més o menys velocitat, i després de cada mostra a una velocitat concreta, es preguntarà a l'audiència què veu.
A unes certes combinacions de temps i espai entre les dues imatges, l'audiència notarà una certa sensació de moviment entre l'espai entremig i al voltant de les dues línies. En aquests casos, la línia que sembla moure's és en realitat una figura que primer es mostra a l'esquerra, i després a la dreta.
El fenomen phi NO és moviment beta [modifica]
Si bé els dos creen sensació de moviment, el fenomen phi es pot considerar com a un moviment aparent causat per un seguit d'impulsos lluminosos en seqüència, el moviment beta és un moviment aparent a causa d'impulsos lluminosos estacionaris.
Cites [modifica]
“La fotografia és veritat. I el cinema és veritat 24 vegades per segon” (Jean Luc Godard)
Enllaços externs [modifica]
- Phi is not Beta – Una explicació de la diferència entre el fenomen phi i el moviment beta, a més a més, incorpora demostracions gràfiques.
- The Myth of Persistence of Vision Revisited – Article on s'explica detalladament com la percepció de moviment en el cinema difereix d'una simple persistència de visió.
- Phi phenomenon activity – Presentació que ens permet experimentar amb el fenomen phi, variant el temps que es mostra el fotograma o la seva velocitat.
