Fentió
| Fentió | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Nom sistemàtic | O,O-dimetil O-4-metiltio-m-tolil fosfotionat |
| Fórmula molecular | C10H15O3PS2 |
| Massa molar | 278.3 g/mol |
| Aspecte | Líquid oliós incolor |
| Nombre CAS | [55-38-9] |
| Propietats | |
| Densitat i fase | 1,25, g/cm3 sòlid |
| Solubilitat en aigua | 4.2 mg/L ) |
| Solubilitat en Diclorometà | >250 g/L (20ºC) |
| Solubilitat en Toluè | >250 g/L (20ºC) |
| Solubilitat en Isopropanol | >250 g/L (20ºC) |
| Solubilitat en Hexà | 100 g/L (20ºC) |
| Punt d'ebullició | 90°C |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
El fentió és un insecticida, avicida i acaricida del grups dels organofosforats. Com la resta del seu grup, la seva via d’actuació és la inhibició de la clorinesterasa. El nom segons la IUPAC és el O,O-dimetil O-4-metiltio-m-tolil fosfotionat. Segons la World Health Organization presenta una baixa toxicitat per a humans i mamífers.
Taula de continguts |
Utilitats del insecticida[modifica]
El fentió és un insecticida que actua pel contacte, al estomac i sobre les vies respiratòries. Utilitzat àmpliament en la lluita contra diferents plagues. Resulta especialment efectiu contra mosquits, cigales o mosques de la fruites, entre moltes altres. Basant-nos en la alta toxicitat que presenta per als ocells, aquests organofostat també s’ha utilitzat per controlar els ocells teixidors i paràsits d’aquests que arrastren. També s’empra aquest insecticida per controlar les polls, pusses i altres paràsits dels gossos. Alguns dels noms comercials que rep aquesta substancia poden ser Avigel, Avigrease, Entex, Baytex, Baycid, Dalf, DMPT, Mercaptophos, Prentox, Fenthion 4E, Queletox, and Lebaycid.
Característiques químiques[modifica]
Es tracta d’un líquid oilós incolor amb una densitat de 1.25 g/cm3 a 20ºC. No s’ha aconseguit solidificar per sobre dels -80º C i el seu punt d’ebullició és de 90 ºC. Es estable enfront la radiació de la llum fins als 210 ºC. També relativament estable sota condicions àcides i moderadament estable en solucions alcalines.
Riscos[modifica]
Toxicitat[modifica]
El moderadament tòxic per ingestió, inhalació o via cutània. Afecta al sistema nerviós central i al sistema respiratori. A més, pot irrita els ulls i les mucoses membranoses. Com tots els organofosforats, és absorbit molt efectivament per la pell quan es produeix el contacte, per això cal un rentat a conciència de la superfície contaminada. Els primers efectes que apareixen desprès de la inhalació son malestar generalitzat, problemes per respirar i tos. A més, els ulls s’irriten, llagrimeig constant i constricció de les pupil•les, entre d’altres problemes. El fentió presenta un LD50 en rates de 180 a 298 mg/Kg o de 260mg/kg en porcs. La concentració letal 50 o LC50 ( causa la mort a la meitat d’invidus estudiats) és per a rates inhalant 1 hora el fentió de 2.4 a 3.0 mg/l.[1]
Comportament al organisme[modifica]
Com a tret comú amb la resta d’insecticides organofosforats, el fentió té tendència a ser persistent i bioconcentrar-se en sistemes vius Als animals, el fentió és ràpidament absorbit al fluid sanguini a través del tracte digestiu, pulmons o pell. Posteriorment es degrada i els seus productes s’eliminen per la orina o les deposicions en un període de 3 dies. El fentió es lipofílic, és a dir, tendència a dipositarse en teixit adipós. En vaques que els hi va subministrar via dérmica una dosis de 9 mg de fentió marcat radiològicament per kg, el 50 % de la dosis va ser excretada en la orina, el 2 % en les deposicions i entre un 1.5 i un 2 % va ser recuperat a la llet del animal
L'insecticida al mediambient[modifica]
Estudi del fentió en sòls i vegetació[modifica]
El fentió s’absorbeix fortament a les partícules del sòl. Aquesta adsorció fa que l’insecticida tingui menys tendència a moures, o bé, ésser arrossegat per l’aigua que es filtra pel terra. Al sól, els residus d’aquesta subtància persisteixen aproximadament unes 4 o 6 setmanes. Pel que fa a la vegetació, el fentió es fitotòxic per una gran varietat de conreus i plantes com per exemple per diverses especies de roses. Però la seva toxicitat depèn de la dosis aplicada a cada planta. Val a dir, que el fullatge mai ha de ser ruixat amb l’insecticida per sobre dels 32 ºC.
Estudi del fentió en medi aquós[modifica]
S’ha de ser especialment curós en que aquest insecticida no entri en conctacte amb aigües de rius, llacs o pous. Ni tampoc en materials que entrin en contacte amb l’aigua de la pluja que pugui anar a parar als llocs citats abans. Diferents estudis confirmen que el fentió en aigua té un temps de vida mitja de 2 setmanes i fins a 1 mes desprès encara es troba a la mostra d’aigua més d’un 10 % de la quantitat aplicada[2]
Degradació en la natura[modifica]
Els mecanismes més comuns per a la degradació del fentió al medi ambient són la fotodegradació i la biodegradació. Els vapors a pressió atmosfèrica del insecticida reaccionen via fotòlisis amb radicals hidroxils, amb un temps de vida mitja de unes 5 hores. Al sól i en medi aquós, el mecanisme predominant també és per la fotodegradació si hi ha suficient llum solar, però també hi pot haver d’altres. Al aigua, el temps de vida mitja del fentió varia entre 3 i 21 dies. En canvi al sól la degradació és molt més graduals, arrivant a períodes de 4 o 6 setmanes.
