Feodora de Leiningen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Feodora de Leiningen (Anna Feodora Augusta Carlota Guillema) va néixer a la ciutat bavaresa d'Amorbach el 7 de desembre de 1807 i va morir a Baden-Baden el 23 de setembre de 1872. Era l'única filla del príncep Emili Carles de Leiningen (17631814) i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld (1786-1861).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de la mort del seu pare, el 29 de maig de 1818 la seva mare es va tornar a casar amb el príncep Eduard August, duc de Kent i de Strathearn, el quart fill de Jordi III del Regne Unit. L'any següent, amb la resta de la família, es va traslladar a la Gran Bretanya, ja que l'embaràs de la duquessa estava arribant a la seva fi, i es volia que el possible hereu de la corona britànica nasqués a Anglaterra. D'aquesta manera, Feodora va ser la germanastra de la Reina Victòria I del Regne Unit. La princesa Feodora era coneguda pel seu pensament independent, i per la seva caritat d'inspiració religiosa. Va crear diverses institucions per a protegir i ajudar nens abandonats, pobres o malalts.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 18 de febrer de 1828 es va casar amb el príncep Ernest I de Hohenlohe (1794-1860), fill del príncep Carles Lluís (1762-1825) i de la comtessa Amàlia Enriqueta de Solms-Baruth (1768-1847). El príncep, en realitat, no tenia un poder real, ja que el Principat havia estat incorporat a Württemberg el 1806. El matrimoni va tenir sis fills: