Ferdinand Bol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFerdinand Bol

Autoretrat de Ferdinan Bol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1616 Modifica el valor a Wikidata
Dordrecht (Províncies Unides) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1680 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatNeerlandès
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Amsterdam (1636–1680)
Dordrecht Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, aiguafortista, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1635 Modifica el valor a Wikidata –  1680 Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura, dibuix i aiguafort
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRembrandt van Rijn i Jacob Gerritsz Cuyp Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGodfrey Kneller Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Obres destacables

Governadors del gremi de comerciants de vi. Alte Pinakothek
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand Bol (Dordrecht, 24 de juny de 1616Herengracht, 24 d'agost de 1680) va ser un dibuixant i pintor holandès, d'aiguaforts. Encara que han sobreviscut pocs dels seus treballs, mostra la influència de Rembrandt. Com el seu mestre, temes històrics, retrats, autoretrats nombrosos, i single imagina en finery exòtic.[1]

El carrer Ferdinand Bolstraat d'Amsterdam porta aquest nom en el seu honor.

Biografia[modifica]

Va néixer a Dordrecht, fill d'un cirurgià, Balthasar Bol.[2] Ferdinand Bol va començar com aprenent de Jacob Gerritsz Cuyp al seu poble i el d'Abraham Bloemaert, a Utrecht. Després de 1630 va estudiar amb Rembrandt, vivint a casa seva a Sint Antoniesbreestraat, llavors un carrer de moda en una zona de pintors, joiers, arquitectes, i molts immigrants flamencs i jueus.[3] El 1641 Bol va posar el seu propi estudi.

El 1652 es va convertir en un burgès d'Amsterdam, i el 1653 es va casar amb Elisabeth Dell, el pare de la qual tenia responsabilitat a l'Almirallat d'Amsterdam i al gremi dels comerciants de vi, les dues institucions que més tard donarien comissions a l'artista. Al cap d'uns anys (1655) esdevingué el cap del gremi i rebia l'encàrrec per lliurar dues obres per a xemeneia per a l'ajuntament de la ciutat dissenyat per Jacob van Campen, i altres quatre membres de l'Almirallat d'Amsterdam.

Retrat d'una dona vestida de caçadora per Ferdinand Bol, Figge Art Museum

En aquest període, Bol era un pintor popular i reeixit. La seva paleta s'havia il·luminat, les seves figures gran elegància. A meïtat de la dècada va rebre més encàrrecs oficials que qualsevol altre artista a Amsterdam.[4]Godfrey Kneller va ser el seu alumne.[5] Bol va lliurar quatre pintures per a les dues mansions dels germans Trip, també de Dordrecht.[6]

La primera esposa de Bol va morir el 1660. El 1669 Bol es va casar per segona vegada amb Anna van Erckel, vídua del tresorer de l'Almirallat, i pràcticament va deixar de pintar per la resta de la seva vida.[7] El 1672 la parella va passar a Keizersgracht 672, llavors una part nova de la ciutat, i actualment el Museu Van Loon. Bol va fer de governador en una leproseria. Va morir unes quantes setmanes després de la seva dona, a Herengracht, on vivia el seu fill exercint d'advocat.

Probablement la seva pintura més coneguda és un retrat d'Elisabeth Bas, la muller de l'oficial naval Joachim Swartenhondt, que era hostaler prop de la plaça Dam d'Amsterdam. Aquesta i moltes altres de les seves pintures, seria falsament atribuïdes a Rembrandt en segle xix.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Bol
  1. Biografia de Ferdinand Bol, Getty Museum
  2. Vint anys més tard, visitant Ferdinand, Balthasar va ser pintat per Rembrandt.
  3. Entre els veïns hi havia Hendrick van Uylenburg qui va contractar a Nicolaes Eliasz Pickenoy, i Govert Flinck. Pieter Lastman i David Vinckboons vivien al llarg del pont.
  4. Biografia, Museu Getty
  5. Blankert, A (1976) Ferdinand Bol.
  6. Schwartz, G (1984) Rembrandt, zijn leven, zijn schilderijen, (= la seva vida, les seves pintures) pàg. 206.
  7. Crenshaw, P. (2006) la Fallida de Rembrandt. L'artista, els seus patrons i el mercat d'art als Països Baixos del segle xvii, pàg. 40.

Enllaços externs[modifica]