Ferdinand de Lesseps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferdinand de Lesseps
Naixement 19 de novembre de 1805
Versalles, França
Defunció 7 de desembre de 1894 (als 89 anys)
Gully, França
Nacionalitat França França
Ocupació Diplomàtic, empresari

Ferdinand de Lesseps, duc de Suez i comte de Lesseps (Versalles, 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Gully, Indre, Berry, 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.[1]

La seva família, d'origen escocès establerta a Gascunya a finals del segle XIV, es dedicava tradicionalment a la diplomàcia. De ben menut va viure a Roma, on el seu pare estava destinat. De retorn a França, va fer els estudis a París i a Amiens i s'especialitzà en diplomàcia comercial. Amb només vint anys, va començar la seva carrera com a vicecònsol a Lisboa i la continuà a Tunis, on es distingí en missions especials derivades de l'ocupació francesa d'Algèria. El 1832 fou nomenat vicecònsol a Alexandria, l'any següent al Caire i després tornà a Alexandria, ara promogut a cònsol. A Egipte començà a imaginar la magna obra d'obrir el canal de Suez, i a tal fi establí els primers contactes polítics i financers. L'any 1839 és traslladat a Rotterdam i tot seguit a Màlaga.

El 1842 és nomenat cònsol de França a Barcelona, on restarà sis anys. A la ciutat hi havia aldarulls a causa de la política fiscal del govern i d'una lleva forçada, i el 3 de desembre d'aquell any Barcelona fou bombardejada des del castell de Montjuïc per ordre del regent, el general Espartero, i fou brutalment ocupada per l'exèrcit. Hi hagué nombroses víctimes. Lesseps organitzà l'assistència a la colònia francesa, però quan s'adonà de la magnitud del desastre la féu extensiva a tothom que ho necessités. Tot valent-se de la seva condició de diplomàtic, s'entrevistà amb el cap de les forces repressores (el general Van Halen) i aconseguí que s'aturessin els bombardejos, que fossin alliberats nombrosos detinguts i que s'esmorteís la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions motivaren que anys després (1895) Barcelona li dediqués una de les places més grans i emblemàtiques, la que tothora duu el seu nom. Ferdinand de Lesseps va ser soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.

L'any 1848 fou ascendit a ambaixador i fou destinat primer a Madrid i poc després a Roma, durant l'efímera Repubblica Romana. Tanmateix l'elecció com a president de Louis Bonaparte (el futur emperador Napoleó III) canvià les directrius polítiques franceses i el poder dels Estats Pontificis fou restituït al papa beat Pius IX. Lesseps, per discrepàncies amb aquesta política, dimití i abandonà la carrera diplomàtica.

El 1854 un amic que havia fet al Caire, Said Paixà, fou nomenat virrei d'Egipte per l'imperi Otomà, i l'encoratjà a reprendre la vella idea de perforar el canal de Suez. Li fou atorgada una concessió oficial, i ell contractà dos enginyers francesos el projecte dels quals fou sotmès, esmenat i finalment i aprovat per una comissió internacional. Amb el patrocini dels governs francès i egipci que en subscrigueren una bona part, aconseguí un capital de dos-cents milions de francs i fundà i presidí la Compagnie Universelle du Canal Maritime de Suez, la qual treballà en l'obra durant deu anys.

El canal fou inaugurat el 1869. Lesseps, immensament ric, fou ennoblit (Napoleó III afegí un ducat al seu comtat familiar) i rebé tot tipus d'homenatges i guardons tant a França com a tot Europa. Pensà immediatament en altres grans empreses, com ara la perforació d'un túnel sota el canal de la Mànega, una xarxa ferroviària que connectés tot Àsia i una altra línia des de l'Atlàntic fins a l'Índic a través del desert del Sàhara. Tanmateix l'única obra que aconseguí endegar fou la perforació del canal de Panamà, però la seva companyia exhaurí el capital abans que comencessin les obres.

A conseqüència d'això i de l'escàndol polític que se'n derivà, el febrer de 1893 fou processat en unió del seu fill Charles i de l'enginyer Gustave Eiffel per fallida fraudulenta, tràfic d'influències i desviació de fons. El condemnaren a cinc anys de presó i a una multa de 3.000 francs d'or, però mesos després el Tribunal de Cassació de França va revocar la sentència.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi. «Ferdinand de Lesseps». Revista Sàpiens format = paper. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.126, febrer 2013, p.73. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand de Lesseps Modifica l'enllaç a Wikidata