Ferdinand de Saussure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure.jpg
Naixement 26 de novembre de 1857
Nova York
Mort 22 de febrer de 1913 (als 55 anys)
Ginebra (Suïssa)
Activitat Lingüista
Nacionalitat Suïssa Suïssa
Temes Lingüística, fenòmens estranys
Obres principals Curs de lingüística general (obra pòstuma, 1916)

Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre de 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer de 1913) és un lingüista suís, considerat el pare de la lingüística moderna. Estudià a Leipzig i Berlín (Alemanya) el 1876-1878, i fou cap de l' École pratique des Hautes Etudes del 1880 al 1891. També se'l considera com el pare de la semiòtica.

Les dicotomies de Saussure[modifica | modifica el codi]

Saussure, apartant-se de la gramàtica històrico-comparativa, es dedica a estudiar els elements de les llengües per arribar a entendre'n el mecanisme i l'organització. De les seves aportacions, destaquen les dicotomies, encara usades per explicar els fenòmens lingüístics.

La primera dicotomia separa el signe lingüístic en dues parts: el significant (part física, perceptible, formada per lletres o sons) i significat (part mental, concepte associat). La relació entre les dues parts és arbitrària, només la convenció ha fixat que a una idea concreta correspongui una manera de dir-se i una prova és la diferència entre llengües, que poden tenir diferents paraules per designar un mateix concepte.

La segona separa la llengua de la parla. La llengua és el conjunt de signes i relacions d'aquests ja establerts, corresponent a la gramàtica, i doncs l'objecte d'estudi dels gramàtics. Mentre que la parla és l'ús concret de la llengua que fa cada individu segons la situació comunicativa en què es trobi. La llengua és el fet social, pertany al grup; la parla és el fet individual.

També distingeix entre sincronia i diacronia. La sincronia estudia el moment present de la llengua, l'ús actual, mentre que la diacronia s'ocupa de l'anàlisi històrica i evolutiva, mitjançant documents i inferències a partir de comparacions amb altres llengües.

Per últim distingeix entre relacions sintagmàtiques i associatives (que després se'n dirien paradigmàtiques), els dos eixos en què s'organitza la llengua. El signe lingüístic no apareix mai sol, la llengua no és un conjunt de mots, arrels i afixos sense relació. Les relacions que el mot estableix amb el sintagma o l'enunciat on està inserit l'afecten (des de la concordança fins al significat). Són relacions in praesentia i horitzontals. Per contra, una paraula estableix relacions amb el seu model categorial o paradigma en sentit vertical; aquestes són relacions in absentia perquè si hi ha una forma verbal en present, per exemple, no poden ser-hi alhora altres formes de la mateixa conjugació.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Mémoire sus le système primitiv des voyelles dans les langues indoeuropéennes (1879)
  • De l'emploi du génitif absolu en sanskrit (1880) doctorat a Leipzig.
  • Cours de linguistique générale (1916) (Curs de Lingüista general)

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand de Saussure