Ferdinando Paër

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferdinando Paër

Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839) fou un compositor parmesà.

Estudià teoria de la música amb el violinista Ghiretti, alumne del Conservatori de la Pietà dei Turchini a Nàpols. La seva primera òpera, La Locanda de vagebondi, va ser publicada quan només tenia 16 anys. Ràpidament van seguir altres obres i ben aviat el seu nom es va fer famós a Itàlia.

El 1797 se'n va anar a Viena, on va produir una sèrie d'òperes, entre les quals es troben el seu La Camila ossia il Sotteraneo (1799; estrenada a Barcelona el 1804) i A chille (1801). Allà, la seva dona, va obtenir un contracte per a una òpera. L'any (1798). Paër s'havia casat amb la cantant Francesca Riccardi, de la que se'n separa amb el pas del temps. El 1803 el van designar compositor a la cort del teatre a Dresden, on la seva dona també va ser contractada com a cantant. El 1804 va escriure l'òpera Eleonora (1804), basada en el mateix tema del Fidelio de Beethoven. També compon Agnese (1809; a Barcelona el 1816) i, sobretot, Le maître de chapelle (1821).[1]

El 1812 va substituir Spontini com a director de l'òpera italiana a París. Aquest lloc el va conservar durant la Restauració francesa, rebent també els càrrecs de compositor de cambra del rei i director de l'orquestra privada del duc d'Orleans. El 1823 es va retirar de l'òpera italiana per deixar el seu lloc a Rossini. És en aquesta època en la que dóna lliçons de composició a un jove Franz Liszt i a Adolphe Vogel. El 1831, Paër va ser elegit membre de l'Acadèmia, i el 1832 va ser designat director de la seva orquestra pel rei Lluís Felip I de França.

Les òperes de Paër, així com les de Józef Ksawery Elsner i Johann Simon Mayr, d'un estil emfàtic i grandiloqüent van caure en l'oblit i pràcticament avui dia no s'interpretent.[2]

Òperes[modifica | modifica el codi]

  • Orphée et Euridice (opera in prosa, 1791, Parma)
  • Circe (opera, llibret de Domenico Perelli, 1792, Venècia; rappresentata successivamente anche come Calypso)
  • Le astuzie amorose, o Il tempo fa giustizia a tutti (dramma giocoso, llibret d'Antonio Brambilla, 1792, Parma; rappresentata successivamente anche come La locanda dei vagabondi)
  • I portenti del magnetismo (opera buffa, 1793, Venècia)
  • Icilio e Virginia (llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1793, Pàdua)
  • Laodicea (llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1793, Pàdua; rappresentata anche come Tegene e Laodicea a Florència el 1799)
  • I pretendenti burlati (dramma giocoso, llibret de Gian Carlo Grossardi, 1793, Parma)
  • L'oro fa tutto (dramma giocoso, llibret de Angelo Anelli, 1793, Milano; rappresentato anche come Geld ist die, 1795, Dresden)
  • Il nuovo Figaro (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1794, Parma; rappresentato successivamente anche come Il matrimonio di Figaro)
  • Il matrimonio improvviso (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1794, Venècia; rappresentata anche come I due sordi a Parma nel 1801)
  • I molinari (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa. 1794, Venècia)
  • Il fornaro (farsa, 1794, Venècia)
  • L'Idomeneo (dramma serio, llibret de Gaetano Sertor, 1794, Florència)
  • Ero e Leandro (dramma, 1794, Nàpols)
  • L'inganno in trionfo (intermezzo, 1794, Florència)
  • Una in bene e una in male (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1794, Roma; anche come Le astuzie di Patacca, 1802, Dresden)
  • La Rossana (melodramma serio, llibret de Aurelio Aureli, 1795, Milano)
  • Il Cinna (melodramma serio, llibret de Angelo Anelli, 1795, Pàdua)
  • Anna (opera buffa, 1795, Pàdua)
  • L'intrigo amoroso (dramma giocoso, llibret de Giovanni Bertati, 1795, Venècia; anche come Saed, ossia Gl'intrighi del serraglio, 1795, Venècia; anche come Il male vien dal buco, 1797, Bolonya)
  • L'orfana riconosciuta (dramma giocoso, 1796, Florència)
  • L'amante servitore (commedia in musica, llibret de Antonio Simeone Sografi, 1796, Venècia)
  • Il principe di Taranto (dramma giocoso, llibret de Filippo Livigni, 1797, Parma; anche come La contadina fortunata, 1807)
  • Il fanatico in Berlina (1797, Viena)
  • Griselda, ossia La virtù al cimento (dramma semiserio, llibret de Angelo Anelli, 1798, Parma)
  • Camilla, ossia Il sotterraneo (dramma semiserio, llibret de Giuseppe Carpani, dopo B.-J. Marsollier des Vivetières 1799, Viena)
  • Il maestro di ballo (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1799, Venècia)
  • Il morto vivo (opera buffa, llibret de Carlo Prospero Defranceschi, 1799, Viena)
  • La testa riscaldata (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1800, Venècia)
  • La sonnambula (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1800, Venècia)
  • Ginevra degli Almieri (opera tragicomica, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1800, Viena)
  • Poche ma buone, ossia Le donne cambiate (opera buffa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1800, Viena; anche come Der lustige Schuster, Offenbach, 1800 ca. e Lipsia, 1890 ca.)
  • Achille (melodramma eroico, llibret de Giovanni De Gamerra, da Omero, 1801, Viena)
  • I fuorusciti di Florència (opera semiseria, llibret de Angelo Anelli, 1802, Dresden)
  • Sargino, ossia L'allievo dell'amore (dramma eroicomico, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1803, Dresden)
  • Lodoiska (dramma eroico, llibret de Francesco Gonella, 1804, Bolonya)
  • Leonora, ossia L'amore conjugale (dramma semiserio, llibret de Giovanni Schmidt, dopo J. N. Bouilly, 1804, Dresden)
  • Sofonisba (dramma serio, llibret de Giovanni Schmidt, 1805, Bolonya)
  • Il maniscalco (dramma giocoso, 1805, Florència)
  • Numa Pompilio (dramma serio, llibret de Pietro Bagnoli, 1808, París)
  • Cleopatra (1808, París)
  • Diana e Endimione, ossia Il ritardo (intermezzo, llibret de Stefano Vestris, 1809, París)
  • Agnese (dramma semiserio, llibret de Luigi Buonavoglia, dopo Filippo Casari, 1809, Parma)
  • La Didone (melodramma serio, llibret de Pietro Metastasio, 1810, París)
  • Un pazzo ne fa cento (opera buffa, 1812, Florència)
  • I Baccanti (opera seria, llibret de Gaetano Rossi, 1813, París)
  • Poche ma buone, ossia La moglie ravveduta (farsa comica, llibret de Giovanni De Gamerra, 1813, Roma)
  • L'oriflamme (opéra, llibret de C.-G. Etienne e L.P.-M.-F. Baour-Lormian, 1814, París)
  • Oro non compra amore (opera buffa, 1814, Pavia)
  • L'eroismo in amore (melodramma serio, llibret de Luigi Romanelli, 1815, Milà)
  • La primavera felice (opera giocosa, llibret de Luigi Balocchi, 1816, París)
  • Le maître de chapelle, ou Le souper imprévu (opéra comique, llibret de S. Gay, dopo A. Duval, 1821, París)
  • Blanche de Provence, ou La cour des fées (opéra, llibret de M. E. G. M. Théaulon e de Rancé, 1821, París)
  • La marquise de Brinvilliers (opéra comique, 1831, París)
  • Un caprice de femme (opéra comique, llibret de J. P. F. Lesguillon, 1834, París)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinando Paër
  1. «Ferdinando Paër». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 851-52 (ISBN 84-239-4519-7)