Ferides d'Armènia
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Khatxatur Abovian |
| Llengua | Armeni oriental |
| Publicació | 1858 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Novel·la històrica[1][2][3] |
Ferides d'Armènia (armeni: Վերք Հայաստանի Verk Hayastani) és una novel·la històrica de 1841 escrita per Khatxatur Abovian. Escrita en el dialecte d'Erevan,[4] Ferides d'Armènia es considera l'obra mestra d'Abovian.[2][5] És la primera novel·la d'Abovian, la primera novel·la armània[6] i la primera obra literària en armeni oriental modern.[7][8] Gràcies a Ferides d'Armènia, es considera Khatxatur Abovian com el fundador de la llengua armènia oriental moderna.[2][5]
Va ser publicat per primer cop el 1858 a Tbilissi, que era el centre cultural dels armenis russos abans de la Guerra Civil Russa,[9] deu anys abans que desaparegués Abovian.[8]
Nom[modifica]
La forma comú en la qual es coneix el llibre és Ferides d'Armènia (Verk Hayastani),[4][6][7] tot i que originalment Abovian l'havia titulat Ferides d'Armènia: Lamentació d'un patriota (Վերք Հայաստանի. ողբ հայրենասերի).[10][11]
Rerefons[modifica]
Khatxatur Abovian havia nascut el 1809 a Kanaker, una petita població a prop d'Erevan, que era part del Imperid Persa en aquell moment. El 1827, Erevan va ser capturada pels russos. De 1830 a 1836, Abovian va estudiar a la Universitat de Dorpat.[12] Abovian va escriure el llibre el 1841.[4][6][7][8][13]
Trama[modifica]
La història que Abovian va titular Ferides d'Armènia està basada en un incident que va passar a la seva població natal Kanaker durant la guerra russopersa (1826–1828). Una jove noia armènia amb el nom de Takhuni és raptada pels soldats de Hossein Khan Sardar, el cap del Kanat d'Erevan, l'entitat política persa a voltant d'Erevan. Aghasi, que és l'heroi principal, mata els homes de Sardar i la salva. El germà del governador persa Hassan decideix catigar Aghasi i per això destrueix un seguit de poblacions armènies.[3][6]
El llibre de 2005 Herència de la literatura armènia' d'Agop Jack Hacikyan i Gabriel Basmajian argumenta que «tot i que simbòlic, l'incident va ser suficientment potent per aixecar sentiments de patriotisme, orgull nacional i dignitat.» Els autors destaquen a continuació que «el llibre es llegeix com un poema, en el qual l'autor, com un fill, té un llenguatge honest i directe amb el poble, en el seu dialecte propi de Kanaker.» Proposen que «el seu missatge és directe i fort: una crida des del fons del cor.»"[6]
Publicacions i traduccions[modifica]
La novel·la es va publicar per primer cop a Tbilissi, que era part de l'Imperi Rus, i actualment és la capital de Geòrgia.[1][2] Es va tornar a publicar durant l'era soviètica el 1948, 1959 Arxivat 2013-04-24 at Archive.is, 1975 Arxivat 2013-04-10 at Archive.is) i a l'Armènia independent (2005, 2009[Enllaç no actiu]).
La primera traducció va ser al rus. El 1948 l'edició traduïda al rus es va publicar a Erevan i Moscou, i es va reeditar el 1955 i el 1971, i un altre cop el 1977 a Erevan.[14]
El 2005, Vahé Baladouni va traduir el prefaci de la novel·la d'Abovian a l'anglès. Va ser publica a Erevan pel Museu de Literatura i Art. (ISBN 9993060607)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Dum-Tragut, Jasmine. Armenian: Modern Eastern Armenian (en anglès). Amsterdam: John Benjamins Publishing, 2009, p. 3. ISBN 9789027238146.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Baladouni, Vahé; Gery, John. Hmayeak Shēms: A Poet of Pure Spirit (en anglès). Lanham, Maryland: University Press of America, 2010, p. 91. ISBN 9780761850540.
- ↑ 3,0 3,1 Kurkjian, Vahan M. A History of Armenia (en anglès). Los Angeles: Indo-European Publishing, 2008, p. 338. ISBN 9781604440126.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Panossian, Razmik. The Armenians from kings and priests to merchants and commissars (en anglès). Londres: Columbia University Press, 2006, p. 143. ISBN 9780231511339.
- ↑ 5,0 5,1 Bardakjian, Kevork B. Wayne State University Press. Detroit: Wayne State Univ. Press, 2000, p. 135. ISBN 9780814327470.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Agop Jack Hacikyan, Gabriel Basmajian, Edward S. Franchuk. The Heritage of Armenian Literature: From The Eighteenth Century To Modern Times (en anglès). Detroit: Wayne State University Press, 2005, p. 213. ISBN 9780814332214.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Nichanian, Marc. Writers of Disaster: Arm. Literature in the Twentieth Century (en anglès). Princeton, NJ: Gomidas Inst., 2002, p. 87. ISBN 9781903656099.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Kazanjian, David. Loss: The Politics of Mourning (en anglès). Los Angeles: University of California Press, 2003, p. 144. ISBN 9780520232365.
- ↑ Petrosian, Irina; Underwood, David. Armenian Food: Fact, Fiction & Folklore (en anglès). Bloomington, Indiana: Yerkir Publ., 2006, p. 8. ISBN 9781411698659. «Es podien aconseguir diners, feines i èxit a Tbilissi, que es va convertir en el centre de la vida armènia oriental. Al principi del segle xx, Tbilissi tenia una població de 350.000 habitants, mentre que Erevan sols tenia 35.000.»
- ↑ Baladouni (2005) p. 4
- ↑ Hacikyan (2005) p. 89 «Khatxatur Abovian (1809-48) es reconegut com un dels fundadors del ashkharhabar (armeni oriental), amb la seva obra seminal Verk Hayas- tani kam Voghb hayrenasiri (Ferides d'Armènia, o lamentació d'un patriota).»
- ↑ Khachaturian, Lisa. Cultivating Nationhood in Imperial Russia: The Periodical Press and the Formation of a Modern Armenian Identity (en anglès). Transaction Publishers, p. 52. ISBN 1-4128-0848-0.
- ↑ Hovanesian, Zareh. The philatelic History of Armenia (en anglès). Z. Hovanesian, 2000, p. 146. ISBN 9780615119984.
- ↑ Акопян, П. О. «Хачатур Абовян и его "Раны Армении"» (en rus). ArmenianHouse.org.