Fermí de Pamplona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
SantFermí d'Amiens, o
de Pamplona

El sant a una pintura anònima del s. XVIII
Bisbe i màrtir
Nom secular Firminus
Naixement ca. 272
Pompaelo (Hispània)
Defunció 25 de setembre de 303
Amiens (Gàl·lia)
Enterrament Catedral de Notre-Dame d'Amiens; relíquia del cap a Pamplona
Commemoració en Església Catòlica
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Amiens, Pamplona
Festivitat 25 de setembre; 7 de juliol (a Pamplona)
Fets destacables Primer bisbe de Pamplona
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Amiens, Lesaka (Navarra); copatró de Navarra i Pamplona; boters (a Navarra)

Sant Fermí o Fermí de Pamplona fou un bisbe i sant hispà, patró de Navarra, que va viure a la segona meitat del segle III, va predicar a Amiens i hi va morir màrtir en 303.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Fermí havia nascut a Pompaelo (actual Pamplona), fill d'un senador romà. Es va convertir per les predicacions de Sant Honest[1] i Sant Sadurní, que el batejà. Honest el va enviar a Tolosa (on Sadurní havia mort martiritzat, arrossegat per un brau) per preparar-se per al bisbat. Era llavors bisbe de Tolosa Honorat de Tolosa, successor de Sadurní, que havia estat també batejat per aquest, alhora que Fermí.[2]

Després d'un temps d'estada a Tolosa, Fermí va ser ungit bisbe i va retornar a Pamplona, on encara era Honest que va morir cap al 260. Fermí va ser el primer bisbe de la ciutat (doncs Honest mai va tenir la qualificació de bisbe). Així doncs, Fermí n'era bisbe en el moment de les devastacions dels francs a la Tarraconense (260-280).

Més tard, va retornar a les Gàl·lies, segurament en el moviment que va acompanyar a les devastacions dels bàrbars, en què els grans propietaris deixaven les seves residències poc segures per establir-se en zones més protegides, i es va establir a Amiens, a la Picardia, on va aconseguir diverses conversions, però hi va acabar martiritzat probablement el 25 de setembre del 303 (en tot cas no sembla probable que la seva mort fos anterior al 269). Després el cristianisme va desaparèixer de Pamplona, especialment amb la persecució de Dioclecià.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Se'n conserven les relíquies a la Catedral d'Amiens, en un cofre d'argent del s. XIII. Part del cap va ser enviada a Pamplona en 1196, on es venera a l'església de San Lorenzo, a la capella de Sant Fermí, reformada durant el segle XVIII. El culte a Sant Fermí a Pamplona originà llavors, les Festes de Sant Fermí, en les quals es palesà la barreja de tradicions que s'havia produït: s'hi mesclaren elements del martiri de Sant Sadurní (el brau, recordat als encierros) i de Fermí (el degollament, recordat mitjançant el mocador vermell que els mossos porten al coll).

A més d'Amiens i Pamplona, també és venerat a Beaugency i Lesaka (Navarra).

Escenes de la vida de Sant Fermí a la Catedral de Notre-Dame d'Amiens)[modifica | modifica el codi]

Al mur del rerecor de la catedral d'Amiens hi ha una sèrie de fornícules amb relleus, del segle XVI, que mostren la vida i martiri de Sant Fermí, amb verset en francès que la narren.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Forma part de la llegenda, més que improbable d'Honest, persona inexistent en la realitat.
  2. De fet, Honorat és una altra figura llegendària inexistents, el culte al qual va ser suprimit en 1938


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fermí de Pamplona Modifica l'enllaç a Wikidata