Fermín Sanz-Orrio y Sanz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:22, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFermín Sanz-Orrio y Sanz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 de juliol de 1901
Pamplona
Mort28 de setembre de 1998(1998-09-28) (als 97 anys)
Madrid
  Ministre de Treball[1]
25 de febrer de 1957 – 10 de juliol de 1962
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, advocat, sindicalista, polític, advocat de l'Estat Modifica el valor a Wikidata
PartitCarlí
FE de las JONS
Membre de
Carrera militar
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Pamplona, 14 de juliol de 1901Madrid, 29 de novembre de 1998) va ser un advocat, sindicalista i polític tradicionalista espanyol, Ministre de Treball en el VIII Govern Nacional d'Espanya (1957-1962) presidit pel dictador Francisco Franco.

Biografia

Va realitzar estudis de Dret a les Universitats de Valladolid i de Madrid. Advocat de l'Estat abans de 1936. Políticament procedent del carlisme però incorporat a Falange Espanyola anterior a la Guerra Civil Espanyola, on era en 1935 era sotscap provincial i local de Pamplona.

Guerra Civil

Durant la Guerra Civil es va incorporar a l'exèrcit franquista amb el grau de capità. Va resultar ferit a l'agost de 1937 i posteriorment va passar a ocupar tasques polítiques. Dos dels seus germans van morir combatent en els Terços de Requetés.

Franquisme

Amb el règim de Franco va ocupar nombrosos càrrecs. Delegat de Sindicats a Navarra, Barcelona (1939) i Madrid (1940). Governador Civil de Balears (1941). Encara en 1941 va ser Governador civil de Guipúscoa i posteriorment de Cadis, com a conseqüència del desenllaç de la Crisi de maig de 1941. També en 1941, Sotssecretari nacional d'Obres Sindicals. En 1941 és nomenat Delegat nacional de Sindicats (en substitució de Gerardo Salvador Merino), càrrec que ocupa fins a 1951.

Ministre de Treball

En 1957 va ser nomenat Ministre de Treball, en substitució de Girón. Va crear la Direcció general d'Ocupació, que va confiar a Wenceslao Fernández de la Vega Lombán, pare de la socialista María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern d'Espanya (2004-10).[2] Va cessar en 1962.

Ambaixador

En la seva etapa posterior va ser nomenat ambaixador en Pakistan, Filipines i Xina.

Altres càrrecs

Va ser President del Banc Espanyol de Crèdit i vicepresident de les Corts Espanyoles. Membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Publicacions de Fermín Sanz Orrio

  • Los sindicatos españoles. Una creación para el mundo, Madrid, CIPOS de la DNS, 1948
  • El jurista y la arquitectura institucional. Discurso, Madrid, Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, 1964

Referències

Bibliografia



Càrrecs públics
Precedit per:
José Antonio Girón de Velasco
Ministre de Treball
Escut de l'estat espanyol

1957- 1962
Succeït per:
Jesús Romeo Gorría