Fernande Olivier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fernande Olivier (1881-1966) va ser una model i artista francesa coneguda principalment pel fet de ser la primera parella sentimental del pintor Pablo Picasso, així com per escriure unes memòries sobre la seva vida al seu costat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

El seu veritable nom va ser Amélie Lang. El seu naixement va ser fruit de la unió il·legítima entre la seva mare i un home casat. Des de petita va estar sota la cura d'una tia, llar de la què va fugir en la seva adolescència quan la seva tia va pretendre arreglar-li un matrimoni. En lloc d'això, la noia es va casar amb un home que la va maltractar. Als 19 anys va abandonar al seu marit sense demanar tan sols el divorci i es va establir a París el 1900. Per tal que el seu marit no la trobés es va canviar el nom a Fernande Olivier.

Vida amb Picasso[modifica | modifica el codi]

A la capital francesa Olivier aviat va trobar ocupació com a model per a artistes; era un personatge habitual en el cercle d'amistats de l'escriptor Guillaume Apollinaire, on també va fer amistat amb Paul Léautaud, Kees Van Dongen i Edmond-Marie Poullain. Eventualment va conèixer a Picasso al Bateau-Lavoir el 1904. A l'any següent ambdós començarien a viure junts.

La relació duraria uns set anys més i es va caracteritzar per la seva tempestuositat. Tots dos amants eren gelosos entre si i vorejaven la violència. Ella va inspirar en el pintor diverses de les seves famoses obres del període cubista com algunes escultures de 1907 a 1909, per exemple Cap de dona (Fernande). Picasso també va admetre posteriorment que una de Les senyoretes d'Avinyó està modelada en Olivier.

Quan Picasso va aconseguir per fi l'èxit com a artista, va començar a perdre interès per Fernande qui d'altra banda era un record d'èpoques més difícils. Eventualment la parella es va dissoldre el 1912 deixant a Olivier sense els mitjans de vida a què s'havia acostumat. Olivier no tenia cap dret legal a esperar res del pintor, ja que continuava casada amb el seu marit original. Per subsistir, la model va haver d'exercir feines variades, des caixera en una carnisseria fins a venedora d'antiguitats, sempre suplementant els seus ingressos amb ocasionals lliçons de dibuix.

Carrera com a escriptora[modifica | modifica el codi]

Vint anys després de la seva relació amb Picasso, Fernande Olivier va escriure els records de la seva vida en comú. Picasso llavors era l'artista més reconegut de la seva època i la publicació de les memòries d'Olivier revestien cert interès comercial. Les memòries, anomenades «Picasso et ses Amies» (Picasso i les seves amigues), es van publicar el 1930 en forma serial en el vespertí belga Le Soir, tot i la forta oposició del pintor qui va haver de recórrer als seus advocats per bloquejar la posterior publicació de la sèrie (se’n van arribar a publicar sis entregues). El pagament de Le Soir a Olivier li va permetre a ella millorar una mica el seu nivell de vida, però no va trigar a acabar-se el diners.

Vellesa[modifica | modifica el codi]

Olivier va continuar oblidada fins que el 1956, sorda i afectada per l'artritis, va aconseguir que Picasso li pagués una petita pensió a canvi de la promesa de no publicar res al·lusiu a la seva relació mentre visqués un dels dos. Olivier va morir el 1966, i Picasso el 1973

La importància de Fernande Olivier no només radica en aquestes memòries publicades finalment el 1988 (una posterior amant de Picasso, Françoise Gilot publicaria també un llibre basat en la seva relació amb l'artista), sinó en el fet que com a parella sentimental de Picasso, va ser l'única que el va conèixer abans de la immensa fama que aconseguiria fet i fet el pintor. Això dóna un interès addicional a la seva obra literària.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]