Fernando Arrabal

Fernando Arrabal

Fernando Arrabal és un escriptor nascut a Melilla l'agost de 1932. Viu desterrat a França des de 1955.

Va aprendre a llegir i a escriure a Ciudad Rodrigo (Salamanca) (premi nacional de superdotat als deu anys) i realitzà els seus estudis universitaris a Madrid.

Essent un nen va patir la misteriosa desaparició del seu pare, condemnat a mort i després fugit. A causa d'aquest trauma, com va escriure el premi Nobel Vicente Aleixandre, «el coneixement que ens aporta Arrabal és tenyit de una llum moral que està a la matèria mateixa del seu art».

Ha dirigit set llargmetratges. Ha publicat catorze novel·les, set centenars de llibres de poesia, diversos assajos, entre els que destaquen els seus llibres d'escacs. La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. Va tenir especial ressò la seva Carta al General Franco publicada en vida del dictador. A la mort de Franco, el seu nom va figurar en el grup dels cinc espanyols més perillosos amb Carrillo, la Pasionaria, Lístes i El Campesino. El seu teatre complert, editat en las principals llengües, ha estat publicat en dos volums de més de dues mil pàgines, a la col·lecció «Clásicos Castellanos» d'Espasa el 1997, actualitzada el 2009.

Amb Alejandro Jodorowsky i Roland Topor va fundar el 1963 el Grupo Pánico. És «Trascendent Satrape (Pataphysique)» del Collège de Pataphysique des de 1990. Amic d'Andy Warhol i de Tristan Tzara, va estar tres anys en el grup surrealista d'André Breton, cosa per la qual Mel Gussow el considera l'únic supervivent dels «tres avatars de la modernitat»

«Fernando Arrabal és l'autor d'un teatre genial, brutal, sorprenent i joiosament provocador. Un potlatch dramatúrgic on la ferralla de les nostres societats avançades es carbonitza a la pista festiva d'una revolució permanent. Hereu de la lucidesa d'un Kafka i del humor d'un Jarry; per la seva violència s'emparenta amb Sade o amb Artaud. Però és probablement l'únic en haver portat la irrisió tan lluny. Joiosament lúdic, rebel i bohemi el seu es el síndrome de la nostra època de filferrades: una forma de mantenir-se alerta». Dictionnaire des littératures de langue française, Editions Bordas.

Premis

Malgrat ser un dels escriptors més controvertits del seu temps, ha rebut l'aplaudiment internacional per la seva obra: Gran Premi de Teatre de l'Acadèmia Francesa, el Nabokov de novel·la, l'Espasa d'assaig, el World's Theater etc.

EL Col·legi de Patafísica l'ha distingit amb el títol de «Transcendent Sàtrapa » (l'equivalent del Nobel per aquest col·legi). Distinció que en l'últim mig segle han rebut personalitats com Marcel Duchamp, Ionesco, Man Ray, Boris Vian, Dario Fo, Jean Baudrillard i Umberto Eco.

Ha estat el darrer finalista del Cervantes 2001 amb el suport de Camilo José Cela. Le Mage asegura que fou finalista del Nobel 2005, premi que han solicitat per l'autor varies institucions i personalitats. El 14 de juliol del 2005 se li atribuí la légion d'honneur.

Narrativa

• Baal Babilonia
• Fiesta y ritos de la confusión
• La torre herida por el rayo
• La virgen roja
• La hija de King Kong
• La extravagante cruzada de un castrado enamorado
• La matarife en el invernadero
• Levitación
• El mono
• La piedra iluminada
• El entierro de la sardina
• Un teniente abandonado
• Porté disparu.
• Champagne pour tous

Amb les seves novel·les ha guanyat el premi Nadal (equivalent del Goncourt o el Pulitzer) i el Nabokov Internacional.

Obra poètica

Set centenars de llibres il·lustrats per Pablo Picasso, Salvador Dalí, René Magritte, etc., entre els que destaquen.

• Mis humildes paraísos
• La piedra de la locura

Obra dramàtica

Un centenar d'obres de teatre publicades en dinou volums:

• El triciclo (1953)
• Fando et Lis (1955)
• Guernica (1959)
• La Bicicleta del condenado (1959)
• El Gran Ceremonial (1963)
• El arquitecto y el emperador de Asiria (1966)
• El Jardín de las delicias (1967)
• El laberinto (1967)
• Bestialidad erótica (1968)
• El Cielo y la Mierda (1972)
• El cementerio de automóviles (1959)
• Jóvenes bárbaros de hoy
• ...Y pusieron esposas a las flores
• La tour de Babel
• Inquisición
• Carta de amor (como un suplicio chino)
• La noche también es un sol
• Jóvenes bárbaros de hoy
• Delicias de la carne

Una de les seves obres dramàtiques més importants es El arquitecto y el emperador de Asiria, una obra pànica, escrita a la segona etapa de la seva vida dramàtica.

Arrabal es probablement el dramaturg més representat actualment. Vegeu la llista de representacions a http://www.arrabal.org.

Obra cinematogràfica

Fernando Arrabal ha realitzat set llargmetratges com director:

• Viva la muerte
• Iré como un caballo loco
• El árbol de Guernica
• La Odisea del Pacífico
• Cementerio de automóviles
• ¡Adiós Babilonia!
• Borges: una vita di poesía

Assajos

• La dudosa luz del día
• El Greco
• Bobby Fischer: el rey maldito
• Carta al Gral. Franco
• 1984: Carta a Fidel Castro
• Carta a Stalin
• Un esclavo llamado Cervantes
• Goya-Dalí
• Echecs et mythes
• Fêtes et défaites sur l'échiquier
• Les échecs féériques et libertaires
• Le frénétique du spasme (1991)
• Houellebecq!

• Fernando Arrabal escriu:

Des de fa trenta anys la crònica d'escacs de «L'Express»; tots els diumenges els seus "arrabalescos" a «El Mundo»; i sovint la "tercera" d'«ABC» i alguns articles d'"opinión" a «El País».

• Libros consagrados enteramente a la obra de Arrabal:

• AA.VV, Cahiers du silence Paris, Kesselring ,1977
• AA.VV. Arrabal en el banquillo, Paris, Ediciones Frente Libertario, 1977
• AA.VV Barcarola ,n° 40. « Especial Arrabal » septiembre 1992.
• AA.VV. Abil, n° 4 «Arrabal en abril », Luxemburgo, julio de 1992
• AA.VV. Visiones de Arrabal (coordinada por Vicente Martín), Museo de la ciudad , Valencia *
• AA.VV. Poésie 1, n° 42 : «Fernando Arrabal », Paris, juin 2005.
• AA.VV. El extramundi .Los Papeles de Iria Flavia, « ARRABAL » , Primavera MMV
• AAVV La Ratonera. «F.A. 50 años de exilio decisivo », n° 16 enero 2006
• AA.VV l'arbre, n° 8-9 «Hommage à F.A» , mars, 2006.
• AA.VV. Almunia,°n° 6-7 : primavera 2003 : "Fernando Arrabal »
• AA.VV. Ánfora Nova, n° 67-68 «Festival Arrabal » , 2006.
• AA.VV TROU , n° XVII , 2007. «F.A. j'irai comme un cheval fou ».
• Aranzueque-Arrieta, Frédéric, Arrabal : la perversion et le sacré: L'architecte et l'empereur d'Assyrie (1967), La charge des centaures (1984) (Paris : L'Harmattan, 2006). ISBN 978-2296001893
• Arata, Luis Oscar, The festive play of Fernando Arrabal (Lexington: University Press of Kentucky, 1982) ISBN 978-0813114514
• Berenguer, Ángel . «Crono-biografía de Fernando Arrabal», Cátedra (1977). ISBN 978-84-376-0100-7.
• Berenguer, Joan P., Bibliographie d'Arrabal : entretiens avec Arrabal : plaidoyer pour une différence, Presses universitaires de Grenoble, 1979.
• Bishop, Tom, The Architect and the Emperoro of Asiría, 1974, Grove Press New York
• Bishop Helen Gary Garden of Delights, New York, Grove Press, 1974.
• Cantalapiedra Erostarbe y F. Torres Monreal : "El teatro de vanguardia de F.A." Kassel, D. Ed. Reicheberg 1977.
• Celli, Renata, "I'Il romanzo di F.A." Milano, Ligue.
• Chesneau A y Berenguer A. "Plaidoyer pour une différence", P.U. de Grenoble, 1978.
• Chesneau, «Decor et Decorum» , Quebec Ed. Naaman
• Daetwyler Jean Jacques "Arrabal" Lausanne, Ed; L'âge de l'Homme", 1975.
• Donahue, Thomas John, The theater of Fernando Arrabal: A garden of earthly delights (New York: New York University Press, 1980) ISBN 978-0814717714
• Emili Ennio, Teatro di Arrabal Tristre, Ed. Umana, 1973
• Gille, Bernard, Arrabal, Paris, Ed. Seghers , 1970
• Glbota, Ante "Arrabal Espace" , Paris, PAC : 500 pàginas de gran formato y 2500 fotografías.
• Golen Laura P. "The novels of F.A.", N.Y. Rutgers.
• Kreis, Karl-Wilhelm, Zur Ästhetik des Obszönen: Arrabals Theater und die Repressive Sexualpolitik des Franco-Regimes (Hamburg: Krämer, 1989) ISBN 978-3926952202
• Podol, Peter L., Fernando Arrabal (Boston: Twayne Publishers, 1978) ISBN 9780805763409
• Premer-Kayser, Bertie, Das dramatische Werk des Spaniers Fernando Arrabal: Untersuchung der inhaltlichen und formalen Entwicklung, der psychischen und politischen Tendenzen (Frankfurt: Puppen & Masken, 1984) ISBN 978-3-922220-25-1
• Rabassó, Carlos A., Teatrilogía del vanguardismo dramático : aproximaciones hermenéutico-fenomenológicas al teatro español contemporáneo (Barcelona: Editorial Vosgos, 1993) ISBN 978-84-346-0415-5
• Raymond-Mundshau, Françoise, Arrabal, 1972, col. Classiques du XXème siècle.
• Regio Capello, Il Teatro di F.A. Roma, Ed. Umana 1967
• Schiffres, Alain, "Entretiens avec Arrabal", Paris, Pierre Belfond , 1969
• Steen, Maris, "El humor en la obra de F.A." Madrid, Ed. Playor, 1968.
• Tallgren, Viveca, El temor al dios Pan : reflexiones sobre la recepción de algunas obras de Fernando Arrabal (Zaragoza: Libros del Innombrable, 2005) ISBN 978-84-95399-61-8
• Torres Monreal, Francisco, "El cine de Arrabal": Murcia, 1999.
• Torres Moreal, Francisco. "Teatro completo de Fernando Arrabal" (dos volúmenes , 2380 páginas y un cuaderno de fotografias), Espasa Calpe (col. Clásicos Castellanos), 1997 y Everest 2009. T
• Trecca, Simone, La parola, il sogno, la memoria : El laberinto (1956) di Fernando Arrabal (Pisa: ETS, 2005) ISBN 9788846712622
• Zigrino, Damiano Augusto, Il teatro di Fernando Arrabal (Città di Castello: Edimond, 2008) ISBN 88-500-0382-X
• Centenares de académicos y universitarios (y entre ellos el catedràtico Francisco Torres Monreal) han analizado también los últimos y más productivos años de la creatividad arrabaliana.
• "Second Ruy Lopez Chess Festival", ChessBase News, 13 April 2008, http://www.chessbase.com/newsdetail.asp?newsid=4566, retrieved on 14 April 2008 (photos and discussion of Arrabal's interest in chess. N.B. the biographical details in this article were copied from Wikipedia)

Enllaços externs

• Plana personal