Fernando Arrabal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fernando Arrabal

Fernando Arrabal (Melilla, agost de 1932) és un escriptor espanyol, que viu desterrat a França des de 1955.

Va aprendre a llegir i a escriure a Ciudad Rodrigo (Salamanca) (premi nacional de superdotat als deu anys) i realitzà els seus estudis universitaris a Madrid.

Essent un nen va patir la misteriosa desaparició del seu pare, condemnat a mort i després fugit. A causa d'aquest trauma, com va escriure el premi Nobel Vicente Aleixandre, «el coneixement que ens aporta Arrabal és tenyit d'una llum moral que està a la matèria mateixa del seu art».

Ha dirigit set llargmetratges. Ha publicat catorze novel·les, set centenars de llibres de poesia, diversos assajos, entre els quals destaquen els seus llibres d'escacs. La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. Va tenir especial ressò la seva Carta al General Franco publicada en vida del dictador. A la mort de Franco, el seu nom va figurar en el grup dels cinc espanyols més perillosos amb Carrillo, la Pasionaria, Lístes i El Campesino. El seu teatre complert, editat en las principals llengües, ha estat publicat en dos volums de més de dues mil pàgines, a la col·lecció «Clásicos Castellanos» d'Espasa el 1997, actualitzada el 2009.

Amb Alejandro Jodorowsky i Roland Topor va fundar el 1963 el Grupo Pánico. És «Transcendent Satrape (Pataphysique)» del Collège de Pataphysique des de 1990. Amic d'Andy Warhol i de Tristan Tzara, va estar tres anys en el grup surrealista d'André Breton, cosa per la qual Mel Gussow el considera l'únic supervivent dels «tres avatars de la modernitat»

«Fernando Arrabal és l'autor d'un teatre genial, brutal, sorprenent i joiosament provocador. Un potlatch dramatúrgic on la ferralla de les nostres societats avançades es carbonitza a la pista festiva d'una revolució permanent. Hereu de la lucidesa d'un Kafka i del humor d'un Jarry; per la seva violència s'emparenta amb Sade o amb Artaud. Però és probablement l'únic en haver portat la irrisió tan lluny. Joiosament lúdic, rebel i bohemi el seu es el síndrome de la nostra època de filferrades: una forma de mantenir-se alerta». Dictionnaire des littératures de langue française, Editions Bordas.

Premis[modifica | modifica el codi]

Malgrat ser un dels escriptors més controvertits del seu temps, ha rebut l'aplaudiment internacional per la seva obra: Gran Premi de Teatre de l'Acadèmia Francesa, el Nabokov de novel·la, l'Espasa d'assaig, el World's Theater etc.

EL Col·legi de Patafísica l'ha distingit amb el títol de «Transcendent Sàtrapa» (l'equivalent del Nobel per aquest col·legi). Distinció que en l'últim mig segle han rebut personalitats com Marcel Duchamp, Ionesco, Man Ray, Boris Vian, Dario Fo, Jean Baudrillard i Umberto Eco.

Ha estat el darrer finalista del Cervantes 2001 amb el suport de Camilo José Cela. Le Mage asegura que fou finalista del Nobel 2005, premi que han solicitat per l'autor diverses institucions i personalitats. El 14 de juliol del 2005 se li atribuí la légion d'honneur.

L'any 2007 va rebre el Premi Max d'Honor.[1]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Baal Babilonia
  • Fiesta y ritos de la confusión
  • La torre herida por el rayo
  • La virgen roja
  • La hija de King Kong
  • La extravagante cruzada d'un castrado enamorado
  • La matarife en el invernadero
  • Levitación
  • El mono
  • La piedra iluminada
  • El entierro de la sardina
  • Un teniente abandonado
  • Porté disparu.
  • Champagne pour tous

Amb les seves novel·les ha guanyat el premi Nadal (equivalent del Goncourt o el Pulitzer) i el Nabokov Internacional.

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

Set centenars de llibres il·lustrats per Pablo Picasso, Salvador Dalí, René Magritte, etc., entre els quals destaquen.

  • Mis humildes paraísos
  • La piedra de la locura

Obra dramàtica[modifica | modifica el codi]

Un centenar d'obres de teatre publicades en dinou volums:

  • El triciclo (1953)
  • Fando et Lis (1955)
  • Guernica (1959)
  • La Bicicleta del condenado (1959)
  • El cementerio de automóviles (1959)
  • El Gran Ceremonial (1963)
  • El arquitecto y el emperador de Asiria (1966)
  • El Jardín de las delicias (1967)
  • El laberinto (1967)
  • Bestialidad erótica (1968)
  • ...Y pusieron esposas a las flores (1969)
  • El Cielo y la Mierda (1972)
  • Jóvenes bárbaros de hoy (1974)
  • La tour de Babel (1976)
  • Inquisición (1980)
  • Tormentos y delicias de la carne (1983)
  • La noche también es un sol (1989)
  • Carta de amor (como un suplicio chino) (1999)

Una de les seves obres dramàtiques més importants es El arquitecto y el emperador de Asiria (1966), una obra pànica, escrita a la segona etapa de la seva vida dramàtica.

Obra cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

Ha realitzat set llargmetratges com director:

  • Viva la muerte
  • Iré como un caballo loco
  • El árbol de Guernica
  • La Odisea del Pacífico
  • Cementerio de automóviles
  • ¡Adiós Babilonia!
  • Borges: una vita di poesía

Assajos[modifica | modifica el codi]

  • La dudosa luz del día
  • El Greco
  • Bobby Fischer: el rey maldito
  • Carta al Gral. Franco
  • 1984: Carta a Fidel Castro
  • Carta a Stalin
  • Un esclavo llamado Cervantes
  • Goya-Dalí
  • Echecs et mythes
  • Fêtes et défaites sur l'échiquier
  • Les échecs féériques et libertaires
  • Le frénétique du spasme (1991)
  • Houellebecq!

Escriu des de fa trenta anys la crònica d'escacs de L'Express; tots els diumenges els seus "arrabalescos" a El Mundo; i sovint la "tercera" d'ABC i alguns articles d'"opinión" a El País.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Arrabal Modifica l'enllaç a Wikidata