Fernando María Castiella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fernando María Castiella y Maíz (Bilbao, 1907, Madrid, 1976) va ser un diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors entre 1957 i 1969, durant la dictadura franquista. Va fer el doctorat en Lleis a la Universitat de Madrid i després es va traslladar a París, Cambridge i Ginebra per a ampliar els seus estudis. Va ser vicepresident de la Confederació Nacional d'Estudiants Catòlics i Catedràtic de Dret Internacional Públic. Més tard, va treballar al diari El Debate, on va dirigir la secció de política exterior.

Quan es va iniciar la Guerra Civil en 1936 va fugir de Madrid, on es trobava, per a passar-se a la zona sota control dels militars revoltats, incorporant-se a l'exèrcit franquista com a oficial d'Estat Major, ja que ocuparia fins al final de la guerra. Acabada aquesta, i després de la depuració en la Universitat de Madrid, en la qual van perdre les seves places nombrosos professors i catedràtics, va ser nomenat catedràtic de Dret Internacional, i membre del Tribunal Permantent d'Arbitratge Internacional de la Haia (1939). Va ser també voluntari a la División Azul.

Posteriorment ocuparia nombrosos llocs dintre del govern franquista. Va ser ambaixador al Perú i al Vaticà (1951-56), diplomàtic i ministre d'Afers exteriors espanyol (1956 - 1969). En aquest lloc es va distingir pels seus esforços de negociació amb el Regne Unit, sobre la qüestió de Gibraltar, una constant en la seva gestió, amb resultats infructuosos, així com per la voluntat d'acabar amb l'aïllament internacional de la dictadura franquista. En aquesta línia, va aconseguir la integració d'Espanya en l'OCDE i en el Fons Monetari Internacional, quedant la Comunitat Econòmica Europea com a meta inassolible, ja que Castiella no va poder variar més que limitadament la política exterior espanyola, no arribant a trobar les reformes tendents a la democratització. El 1941 va compartir el Premi Nacional de Literatura amb José María de Areilza per la seva obra Reivindicaciones de España.

Precedit per:
Alberto Martín Artajo
Ministre d'Afers Exteriors
1957 - 1969
Succeït per:
Gregorio López Bravo