Fernando Maria Bonilla-Musoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fernando Maria Bonilla-Musoles (València, 1944) és un obstetre i ginecòleg valencià. És una autoritat internacional en la seva disciplina, amb especial projecció als àmbits europeu (Alemanya, Suïssa, Portugal i Espanya) i llatinoamericà (Brasil, Bolívia, Perú...).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fernando Bonilla va néixer en 1944 al palau del Baró de Campolivar, a València. És fill de l'eminent ginecòleg, Francisco Bonilla Martí i l'aristòcrata Maria Dolores Musoles Barber. Està casat i és pare de tres fills.

Continua una saga de ginecòlegs que va inaugurar el seu oncle, el doctor i catedràtic Miguel Martí Pastor, va continuar son pare, el doctor i catedràtic Francisco Bonilla Martí, i ha arribat a la següent generació, en el seu fill, el doctor Francisco Bonilla Bartret.

El professor Miguel Martí Pastor (1876-1952), es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat de València, doctorant-se per la Universitat de Madrid. Fou catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia per les Universitats de València i Sevilla des de 1918, succeint a la seva càtedra a Francesc de Paula Campà i Porta, fundador, amb el doctor Manuel Candela, de la tocoginecologia valenciana a la segona meitat del segle XIX. Fou cap de la borderia des de 1923 a 1931. Es va jubilar en 1946.

Son pare, el professor Francisco Bonilla Martí fou catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de València, i va aconseguir gran prestigi per la seva tasca professional, desenvolupada fonamentalment a l'Hospital Clínic Universitari, i pel seu magisteri. En memòria seva, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, SEGO, concedeix any enrere any, entre d'altres, els premis que porten el seu nom.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Ecografia d'un fetus de dotze setmanes

Instruït pels jesuïtes, Fernando Bonilla es llicencià en Medicina per la Universitat de València en 1967, doctorant-se per aquesta Universitat en 1970. Va ampliar els seus coneixements a Alemanya i Suïssa amb el Professor Käser (Otto Käser, 1889-1995). Fou becat per les universitats de Würzburg, Hamburg, Basilea i Bonn. Durant aquesta etapa va descobrir l'ús del primer aparell experimental per a realitzar ecografies, el qual fet li va convertir després en pioner de la investigació i l'estudi de l'ecografia a Espanya, que desenvolupà a partir dels anys seixanta del segle XX. Els doctors Bonilla van adquirir els tres primers aparells en 1969, que foren instal·lats a l'Hospital Clínic Universitari, l'antiga maternitat La Cigüeña i al propi consultori privat.

Aconseguí la seva primera càtedra a Cadis en 1977, però va continuar definitivament la seva tasca a la seva València natal com a catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València, en la qual desenvolupa el seu magisteri des de 1979. El professor Bonilla-Mussoles es cap del departament d'obstetrícia i ginecologia de l'Hospital Clínic Universitari de València.

Hospital Clínic Universitari. València.

Entre altres responsabilitats, ha ostentat la presidència de la Treasure International Federation Colposcopy and Cervical Pathology des de 1978 fins a 1986, la presidència mundial de Organization Gestosis als anys 1985 i 1986, i la presidència del Committee for the Study of Female Breast de la International Federation of Obstetrics and Gynecology de 1989 a 1998. Fou president electe del XXVI Congrés Nacional d'Obstetrícia i Ginecologia de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), celebrat a València en 2001. És director de la Revista Española de Obstetricia y Ginecología, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Odontologia de la Comunitat Valenciana, membre del Consell Assessor en Materia Sanitària de la Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana, i membre del Consell Assessor Científic de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València. És representant a la Comunitat Valenciana per l'organització i desenvolupament del circuit d'informació en relació a les tècniques de reproducció assistida, elegit pel Servei Valencià de Salut. És membre del Comité Nacional Español para la acreditación de Centros de Formación en Ultrasonografía y Diagnóstico Prenatal, per la European Association of Perinatal Medicine i membre del comitè científic de vint-i-una revistes nacionals i internacionals.

En 1982 l'equip del professor Bonilla començà a desenvolupar les técniques de reproducció in vitro del britànic Robert Edwards (Nobel de Medicina 2010), i esdevingué pioner en 1984 en gestar el primer bebè proveta a Espanya. L'embrió, tanmateix, va morir a l'úter, i va ser la clínica Dexeus de Barcelona la que aconseguí el primer naixement a Espanya eixe any. Fou en 1985 quan l'equip del doctor Bonilla aconseguí el primer naixement, i sis embarassos més, a l'Hospital Clínic de València. Aquest va ser, per tant, el pioner de la sanitat pública espanyola en aquesta matèria. En 1990, participà amb els doctors Antonio Pellicer i José Remohí, en la fundació de l'Institut Valencià d'Infertilitat, primera institució espanyola especialitzada íntegrament en la reproducció humana assistida.

En 1994 el doctor Bonilla i el doctor Pellicer apadrinaren al Nobel de Medicina 2010, Robert Edwards, en el seu nomenament com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València.

És autor de quatre-centes trenta-set publicacions nacionals i internacionals i vint-i-cinc tractats i llibres de l'especialitat, molts d'ells traduïts al portuguès, alemany, rus i anglès.

Distincions i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Articles en publicacions especialitzades[modifica | modifica el codi]

  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Osborne N, Blanes J. Ecografía tridimensional en Obstetricia y Ginecología. Obstet Ginecol Esp 1994.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Blanes J, Osborne N, Siles CH. Three-dimensional ultrasound in reproductive medicine. Preliminary report. Hum Reprod Update 1995.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Osborne N, Blanes J. Control of inserted devices (IUD'S) by using three dimensional ultrasound (3D). It is the future. J Clin Ultrasound 1996.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Osborne N. Three-dimensional ultrasound evaluation of ovarian masses. Gynecol Oncol 1995.
  • Bonilla-Musoles FM, Pellicier A, Raga F, Osborne N, Blanes J. Review: three-dimensional (3D) ultrasound in Reproduction Obstetrics and Gynecology. Assoc Reprod Rev 1995.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Osborne N, Blanes J. The use of three-dimensional ultrasound for the study of normal and pathologic morphology of the human embryo fetus: preliminary report. J Ultrasound med 1995.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Blanes J, Osborne N, Chagas K, Machado LE, et al. A tridimensao ecográfica em Obstetricia e Ginecología: futuro da nosa especialidade. Ginecol Obstet Attual 1995.
  • Bonilla-Musoles FM. Three-dimensional visualization of the human embryo: a potential revolution in prenatal diagnosis. Ultrasound Obstet Gynecol 1996.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Blanes J. Coclho F. La tridimensión ecográfica en tumores ováricos. Obstet Ginecol Esp 1995.
  • Luiz Antonio Baila˜o,, Newton G. Osborne, Maria Christina S. Rizzi, Fernando Bonilla-Musoles, Geraldo Duarte, and Teresa Cristina R. Sicchieri Baila˜oUltrasound Markers of Fetal Infection Part 1. Viral Infections.. Ultrasound Quarterly 2005.
  • F. Bonilla-Musoles, L. E. Machado, N. G. Osborne Multiple congenital contractures (Congenital multiple arthrogryposis) Citation Information. Journal of Perinatal Medicine. Volume 30, Issue 1, Pages 99–104, ISSN (Print) 0300-5577, February 2002.
  • Bonilla-Musoles F, Raga F, Blanes J, Osborne N, Siles CH. Three-dimensional ultrasound in reproductive medicine: preliminary report. Human Reprod Update 1995;1,4(21) CD ROM.
  • Bonilla-Musoles F, Raga F, Blanes J, Osborne N, Coelho FS, Moes M, et al. Avances en el diagnóstico prenatal. Empleo de la angiografía digital Doppler y la tridimensión ecográgica. Nev Iberoam Fertil 1997;14 (415):295- -315.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ruíz Torres, Pedro, Villó y Ruíz, José. Universitat de València. Discursos sobre la historia: Lecciones de obertura de curso en la Universidad de Valencia[1870-1937]. 2000. ISBN 84-370-4393-X. 367 pàgs.
  • Mancebo,María Fernanda, Tuñón de Lara, Manuel. La Univesidad de Valencia: de la monarquía a la república (1919-1939). 1994. ISBN 84-370-1603-7. 429 pàgs
  • González y González, Enrique, Pérez Puente, Leticia. Permanencia y cambio: Universidades hispánicas 1551-2001. 2001. ISBN 970-32-2729-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]