Fernando Primo de Rivera y Sobremonte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, a la revista La Campana de Gracia de 28.3.1874

Fernando Primo de Rivera i Sobremonte (Sevilla, 1831 - Madrid, 1921), primer marquès d'Estella i primer comte de Sant Ferran de la Unió, va ser un militar i polític espanyol, fill del destacat marí José Primo de Rivera i oncle del dictador Miguel Primo de Rivera.

El 1844 va ingressar al Col·legi General Militar i tres anys més tard va aconseguir el grau de sotstinent i es va llicenciar. El 1848 es trobava destacat a Madrid quan va esclatar la insurrecció del 26 de març a la qual va prendre part, igual que en els successos del 7 de maig següent. Per la seva distingit comportament se li va concedir la Creu Llorejada de Sant Ferran i l'ascens a tinent.

En els anys següents es va dedicar a l'ensenyament militar al Col·legi d'Infanteria i va aconseguir el grau de comandant del regiment de Burgos. Quan el 22 juny 1866 va esclatar una nova insurrecció a Madrid, el comandant Primo de Rivera va ser encarregat de sufocar, el que va aconseguir amb èxit, pel que va ser ascendit al grau de tinent coronel. En 1867 va ser encarregat de perseguir el contraban al Camp de Gibraltar.

Quan a l'any següent va esclatar La Gloriosa, Primo de Rivera es trobava en Granada, des d'on va partir al capdavant dels seus homes amb direcció a Antequera, on va aconseguir restablir la calma. Va partir immediatament a Granada, on també havia esclatat la revolució. Al desembre de 1868 va ser ascendit a coronel per la seva tasca en el manteniment de la pau i l'octubre de l'any següent va ser ascendit a brigadier. El 1872 se li va atorgar la Gran Creu d'Isabel la Catòlica en recompensa pels serveis prestats.

Va combatre durant la Tercera Guerra Carlina i després de la presa d'Estella Alfons XII d'Espanya li va concedir el títol de Marquès d'Estella, a més de la Laureada de San Fernando. Nomenat capità general de Filipines el 1895, càrrec que ja va ocupar entre 1880 i 1883, va aconseguir empènyer les muntanyes a les tropes de Emilio Aguinaldo amb qui va signar el 1897 el Pacte de Biak-na-Bato pel que el insurgent filipí es comprometia a exiliar-se a Hong Kong.

Ministre interí de guerra en els inicis de la restauració (1874 i 1875) anys després va ocupar de manera oficial la cartera durant el segon govern de Antonio Maura el 1907 i amb Eduardo Dato el 1917.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Primo de Rivera y Sobremonte Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Francisco Ángel Cañete Páez: Escalafón de los ministros de la guerra.