Fernando Rubió i Tudurí
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1900  Barcelona |
| Mort | 26 abril 1994 (93 anys) Maó (Menorca) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Farmacèutic i mecenes |
| Família | |
| Cònjuge | Jacqueline Janet |
Premis | |
Fernando Rubió i Tudurí (Barcelona, 18 d'octubre de 1900 - Maó, 26 d'abril de 1994) fou un farmacèutic i químic català, fill de l'enginyer militar Marià Rubió i Bellver i germà de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí i del polític Marià Rubió i Tudurí.
Estudià farmàcia i química a la Universitat de Barcelona i entre el 1919 i el 1922 va ampliar estudis a l'Institut Pasteur de París, on va tenir de professor Albert Calmette. El 1924 fundà a Barcelona Laboratoris Andrómaco, de la que va fundar sucursals a Sud-amèrica i França, i amb els diners va comprar la finca de Mongofre Nou, seu actual de la Fundació Rubió i Tudurí - Andròmaco.
El 1946 va establir-se a Menorca, on el 1947 finança la restauració de l'orgue de l'Església de Santa Maria (Maó), i així comença una fructífera labor de mecenatges: creació dels Premis Menorca (1951-1960), la Capella Davídica de Ciutadella o l'Enciclopèdia de Menorca. Fou president d'Honor de l'Ateneu de Maó. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Enllaços externs[modifica]
- Fundació Rubió i Tudurí - Andròmaco
- Ressenya de Fernando Rubió Tudurí Arxivat 2013-03-19 a Wayback Machine.
.svg)