Ferran Agulló i Vidal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'autor als anys 1920
Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text:
«Des d'aquesta trona
de Sant-Elm
Ferran Agulló intuí
la idea de batejar
la Costa Brava»

Ferran Agulló i Vidal (Sant Feliu de Guíxols, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya. Fou un dels inventors del terme Costa Brava.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'activitat literària[modifica | modifica el codi]

Ferran Agulló va ser estudiant de l'IES Ramon Muntaner. Fou premiat diversos cops als Jocs Florals; i el 1893 va ser proclamat mestre en Gai Saber en guanyar de cop l'Englantina d'or per Lo somni de Fivaller i la Flor Natural per L'eixut.[2] Fou present en diversos jurats dels Jocs Florals així com alguns consistoris. Després en va ser mantenidor els anys 1906, 1908, i 1915, i posteriorment el 1932 va ser nomenat president de l'esdeveniment. Va escriure molts llibres de poesia, i algunes obres menors de teatre (fins i tot actuar a l'escenari algun cop).[2]

Tot i que s'havia llicenciat en dret no va exercir mai d'advocat, ja que sempre treballà en el periodisme.[2] Visqué durant un temps a l'Uruguai on va fundar les publicacions El exportador español i La voz de España, i en va dirigir dues més. Quan va tornar a Catalunya va dirigir la revista L'Atlàntida conjuntament amb Manuel Folch i Torres des del 1898, i el Diario del Comercio des del 1900. Quan es va fundar la Lliga Regionalista el 1901 va esdevenir-ne el secretari general i a dirigir La Veu de Catalunya, que n'era la tribuna pública: en aquest diari Agulló hi publicava les cròniques parlamentàries del Congrés i les seves dures valoracions sota el pseudònim de "Pol".[2]

De totes maneres col·laborava amb la resta de la premsa catalana en general, com ara Las Noticias, La Renaixença, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Revista de Gerona, Lo Somatent de Reus, La Il·lustració Catalana, Lo Rossinyol del Ter i Lo Gay Saber. També escrivia a la premsa madrilenya, sobretot al Nuevo Mundo dirigit per José del Perojo on feia les "Crónicas catalanas" amb el pseudònim de "Roger" o articles econòmics amb el de "X. Y. Z.".[2]

Als anys 30 va escriure el Llibre de la cuina catalana, lligada a la cuina dels Països Catalans i on per primera vegada la planteja "de forma decidida" com una cuina nacional.[1] Va definir rigorosament les bases de la cuina catalana i la va relacionar per primer cop amb l'occitana, situant-les en els mateixos contexts culturals.[1]

L'activitat política[modifica | modifica el codi]

El 1899 s'inicià en política fent de secretari de la Junta Organizadora de las Adhesiones al Programa del General Polavieja, esdevenint després la Unió Regionalista. Quan aquesta es fusionà amb el Centre Nacional Català va néixer la Lliga Regionalista i Ferran Agulló en fou designat secretari general. Com a tal encapçalà dures campanyes contra el caciquisme i a favor del sufragi universal.[2]

A nivell empresarial, va associar-se amb Emili Cuatrecasas i Buquet (1902-1965), fundador del despatx d'advocats Cuatrecasas Abogados.[3]

L'anècdota del terme "Costa Brava"[modifica | modifica el codi]

A l'Ermita de Sant Elm hauria intuït el nom de la Costa Brava parlant de la "nostra costa brava" tot i que ambdós: el lloc de la seva inspiració i el nom, romanen controvertits.[4] Va publicar-lo per a la primera vegada en la seva columna diària a La Veu de Catalunya del 12 de setembre de 1908.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[6][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Ferran Agulló i Vidal a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  1. 1,0 1,1 1,2 Fàbrega, Jaume. El gust d'un poble. Cossetània, 2002. ISBN 84-9568-491-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Ed. 62, 1998, p. 15. ISBN 84-297-3521-6. 
  3. Revista El Tema de los Temas, CUATRECASAS ABOGADOS
  4. Narcís Jordi Aragó, El Punt, 4-09-1998
  5. Extracte de l'article Per la costa brava
  6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
  7. E. Corral i Coll del Ram. «Ferran Agulló. Padrí de la Costa Brava» (PDF). Àncora, 11 setembre 2008.
  8. "La Vanguardia" Dilluns 8 maig 1893, pàgina 1