Ferran II d'Habsburg, de Tirol i Àustria Anterior

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi

Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ferran de jove

L'arxiduc Ferran d'Àustria va ser el segon fill de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i Anna d'Hongria i Bohèmia. Era un germà cadet de l'emperador Maximilià II. A instàncies del seu pare, va ser posat al davant de l'administració de Bohèmia el 1547. També va encapçalar la campanya contra els otomans a Hongria el 1556.

En 1557 es va casar en secret a Filipina Welser, filla d'un patrici d'Augsburg, amb qui va tenir diversos fills. El matrimoni només va ser acceptat per l'emperador Ferran I el 1559 sota la condició de secret. Els fills rebrien el cognom de "d'Àustria", però només tindria dret a heretar si la casa d'Habsburg quedava totalment extingida en línia masculina (Vegeu també: matrimoni morganàtic). Els fills nascuts d'aquest matrimoni van rebre el títol de marcgravis de Burgau, pel marcgraviat de Burgau una antiga possessió dels Habsburg a l'Àustria Anterior. El més jove dels fills, que va sobreviure al seu pare, més tard va rebre el títol de príncep de Burgau (Fürst zu Burgau).

Després de la mort del seu pare el 1564, Ferran es va convertir en el governant de les possessions al Tirol i Àustria Anterior d'acord a la voluntat del seu pare. No obstant això, va seguir sent governador de Bohèmia a Praga fins a 1567 d'acord amb els desitjos del seu germà Maximilià II.

En les seves pròpies terres, es va assegurar que la contrareforma prevaldria. Era un àvid col·leccionista d'art i la famosa col·lecció del Castell d'Ambras prop d'Innsbruck es va iniciar en el seu regnat. Havia començat a treballar-hi, fins i tot durant el temps que va passar a Bohèmia i posteriorment quan es va traslladar a Tirol. En particular, la galeria de retrats i la col·lecció d'armadures eren molt cars, de manera que l'arxiduc va incórrer en un alt nivell de deute. Avui dia aquestes col·leccions es troben al Kunsthistorisches Museum de Viena i al Castell d'Ambras.

Després de la mort de Filipina el 1580, es va casar amb Anna Caterina Gonzaga, una filla de Guillem I de Màntua, el 1582.

Ferran va morir el 24 de gener de 1595. Els seus fills del primer matrimoni no tenien dret a l'herència, i el segon només van sobreviure filles, per aquesta raó el Tirol es va reunificar amb l'altra línia d'Habsburg d'Àustria; la filla del segon matrimoni es va convertir en l'emperadriu Anna, com esposa de l'emperador Maties I (nebot de Ferran II) que per aquest matrimoni va rebre la seva herència.

Matrimonis i fills[modifica | modifica el codi]

Filipina Welser, primera esposa de Ferran II

Es va casar en primeres noces amb Filipina Welser amb la que va tenir quatre fills:

  • Marcgravi Andreu de Burgau[1] (15 de juny de 1558 - 12 de novembre de 1600). Cardenal el 1576, marcgravi de Burgau el 1578, bisbe de Constança el 1589 i bisbe de Brixen el 1591. Va tenir dos fills que foren legitimats.
  • Carles marcgravi de Burgau (22 de novembre de 1560 - 12 de novembre de 1627), marcgravi de Burgau. Es va casar amb la seva cosina Sibil·la (1557–1627), la filla més jove de Guillem, duc de Jülich-Clèveris-Berg (28 de juliol de 1516 - 5 de gener de 1592), i Maria d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria, filla de Ferran I. No van tenir fills legítims però va tenir dos bessons amb la seva amant Chiara Elisa di Ferrero.
  • Felip d'Àustria (7 d'agost de 1562 - 9 de gener de 1563)
  • Maria d'Àustria (7 d'agost de 1562 - 25 de gener de 1563).

El 14 de maig de 1582, Ferran II es va casar amb la seva neboda Anna Caterina filla de Guillem I de Màntua i d'Elionor d'Àustria, (germana petita de Ferran II) i foren pares de quatre filles:

  • arxiduquessa Marta d'Àustria, morta jove.
  • arxiduquessa Anna Elionor d'Àustria (26 de juny de 1583 - 15 de gener de 1584).
  • arxiduquessa Maria d'Àustria (16 de juny de 1584 - 2 de març de 1649), monja
  • Emperadriu Anna d'Àustria (4 d'octubre de 1585 - 14/15 de desembre de 1618), casada amb el seu cosí Maties I

Va tenir a més dos fills il·legítims:

–Amb Anna von Obrizon:[2]

  • Veronika von Villanders (1551–1589), esposa de Giovanni Francesco di Gonzaga-Novellara, senyor de Campitello.

–Amb Johanna Lydl von Mayenburg:[3]

  • Hans Christoph von Hertenberg (vers 1592 - 2 de setembre de 1613). Casat amb Ursula Gienger.

Ancestres[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Frederic III
 
 
 
 
 
 
 
8. Maximilià I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Elionor de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
4. Felip I de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Carles duc de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
9. Maria de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Isabel de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
2. Ferran I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Joan II d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
10. Ferran II d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Joana Enríquez
 
 
 
 
 
 
 
5. Joana la Boja de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Joan II de Castella
 
 
 
 
 
 
 
11. Isabel I de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Isabel de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
1. Ferran II, de Tirol i Àustria Anterior
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Władysław II Jagiełło
 
 
 
 
 
 
 
12. Casimir IV Jaguellon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Sofia de Halshany
 
 
 
 
 
 
 
6. Vladislau II de Bohèmia i Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Albert II
 
 
 
 
 
 
 
13. Elisabet d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Elisabet de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
3. Anna d'Hongria i de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Joan de Foix primer comte de Candale
 
 
 
 
 
 
 
14. Gastó de Foix, comte de Candale
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Margarida de la Pole, comtessa de Candale
 
 
 
 
 
 
 
7. Anna de Foix-Candale
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Gastó IV de Foix
 
 
 
 
 
 
 
15. Caterina de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Elionor de Navarra
 
 
 
 
 
 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of 19 November 1576
  2. Stamboom-boden.com
  3. Stamboom-boden.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran II d'Habsburg, de Tirol i Àustria Anterior