Ferran I de Bulgària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ferran I».
Ferran I de Bulgària
Ferran I de Bulgària
Ferran I de Bulgària

Regne
7 de juliol de 1887 - 3 d'octubre de 1918
Precedit per Alexandre I
Succeït per Boris III

Batejat Ferran Maximilià Carles Leopold Maria de Saxe-Coburg i Gotha-Koháry
Naixement 26 de febrer de 1861
Viena, Imperi austríac Imperi Austríac
Defunció 10 de setembre de 1948 (als 87 anys)
Coburg, Alemanya Alemanya
Esposa Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Elionor Reuss-Köstritz
Descendència
Dinastia Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Pare Príncep August de Saxònia-Coburg i Gotha
Mare Clementina d'Orleans

Coat of arms of Bulgaria (1927-1946).svg

Ferran I de Bulgària (Viena 1861 - Coburg 1948). Príncep de Saxònia-Coburg Gotha i duc a Saxònia nascut amb el tractament d'altesa sereníssima arribà a ocupar el tron de Bulgària després del cop d'estat prorus en contra del príncep Alexandre de Battenberg.

Naixement[modifica | modifica el codi]

Nascut el 26 de febrer de 1861 a Viena, el príncep era fill del príncep August de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans. Ferran era nét del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Antònia de Kohary per part de pare mentre que per part de mare ho era del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. La branca de la famíla Coburg a la qual pertanyia el príncep Ferran s'havia convertit al catolicisme arran del casament del seu avi amb la princesa Kohary membre d'una de les família més riques i importants de l'alta noblesa hongaresa.

Regència[modifica | modifica el codi]

El 7 de juliol de l'any 1887 Ferran fou elegit com a príncep regent de Bulgària en substitució del príncep Alexandre de Battenberg que havia estat derrocat per un cop d'estat prorus l'any anterior, el 1886.

Els primers anys de regnat no foren fàcils per Ferran, la política interna del país era dominada pel líder del partit liberal, Stefan Stambolov la política exterior del qual va venir marcada per un refredament de les relacions búlgares amb Rússia, antic protector del país.

Matrimonis[modifica | modifica el codi]

Tot i les preferències evident del rei pels homes atractius i rossos, Ferran es casà amb la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. Maria Lluïsa era filla del duc Robert I de Parma i de la princesa Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies. La parella tingué quatre fills:

El rei Ferran I de Bulgària i la seva segona muller, la princesa Elionor de Reuss-Kröstritz.

A la mort de la princesa Maria Lluïsa el 31 de gener de l'any 1899, el rei es casà amb la princesa Elionor de Reuss-Kröstritz el dia 28 de febrer de l'any 1908.

La bisexualitat del rei era ben coneguda i explitada per els cercles diplomàtics europeus. Les seves estades regulars a Capri, llavors famosa per ser un lloc d'estiueig d'homosexuals rics, eren ben conegudes a totes les cancelleries europees. Esdevingué un costum que totes les visites d'alts dignataris que es disputaven el favor de Bulgària anessin acompanyat d'un atractiu jove. És conegut que en ocasió de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el ministre de la guerra búlgar es dirigí al quarter general del rei per tal de consultar-li un tema militar urgent, descobrint que el rei havia marxat a un picnic amb un jove home que havia acabat de conèixer.

Reconciliació amb Rússia[modifica | modifica el codi]

La caiguda de Stambolov el maig de 1894 i el seu assassinat l'any 1895 van permetre la reconciliació entre Bulgària i Rússia evidenciada el febrer de 1896 amb la conversió del príncep hereu Boris del catolicisme a l'església ortodoxa russa.

Ferran esdevingué tsar de Bulgària arran de la declaració d'independència del país efectuada el 5 d'octubre de 1908. La declaració d'independècia fou proclamada a l'església dels quaranta màrtirs de Tirnovo.

Guerra[modifica | modifica el codi]

Retrat

Les guerres balcàniques de 1912 i 1913 i la posterior Primera Guerra Mundial provocà una sensible reducció de les fronteres de Bulgària. L'any 1918 es consolidà la pèrdua de la sortida directe al mar Egeu a través de la Tràcia Oriental en favor de Grècia. Les diferents campanyes de la Primera Guerra Mundial es concentraren a ajudar als austriacs a l'ocupació de Sèrbia la qual cosa li significà apoderar-se de Macedònia. Ara bé, a mesura que la guerra avançada l'exèrcit búlgar hagué de fer accions més de defensa com a conseqüència de les tropes aliades estacionades a Grècia que atacaven el front austrobúlgar situat a Macedònia.

L'any 1918, Bulgària firmava l'armistici consolidant les pèrdues tant al sud com a l'oest del país però aconseguint mantenir un petit territori al nord conquerit a Romania durant la guerra. El 3 d'octubre de 1918 el rei abdicava en favor del seu fill, el tsar Boris III de Bulgària, essent l'únic estat perdedor de la Primera Guerra Mundial que mantingué la monarquia com a règim d'estat.

Mort[modifica | modifica el codi]

Ferran morí al Burglassschlossen el 10 de setembre de 1948 a Coburg. Fou enterrat a la mateixa ciutat a l'església catòlica de Sant Agustí.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran I de Bulgària