Ferran Sor i Muntades

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Ferran Sor
Fernando Sor (1778-1839).jpg
Naixença: 14 de febrer de 1778
Barcelona
Defunció: 10 de juliol de 1839 (als 61 anys)
París
Nacionalitat: Catalunya Catalunya
Activitat principal: Guitarrista i compositor

Ferran Sor i Muntades (Barcelona, 14 de febrer de 1778París, 10 de juliol de 1839) fou un guitarrista i compositor català. En algunes fonts es troba anomenat Ferran (o Fernando) Sors, o bé Sort,[1] o fins i tot Sorts.[2] El 1988 hom va batejar l'asteroide (4865) Sor en el seu honor.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Barcelona en el si d'una família acomodada de tradició militar, d'ascendència francesa. El seu besavi havia nascut a Gajan, un petit poble al sud de l'Arieja. La seva música per a guitarra és extraordinàriament elegant i gràcil i la seva harmonia, amb la incorporació d'acords alterats, era molt audaç per a la seva època. Sor fou el màxim representant del romanticisme musical català.[2]

El seu primer professor de música fou Josep Prats, primer violí de la Catedral de Barcelona. El protector del compositor a la mort del seu pare fou l'advocat i regidor de l'ajuntament de Barcelona Gaietà Gispert i Suriol, un dinàmic músic amateur i reputat violinista. Segurament fou gràcies a la seva influència que Sor, a la mort del seu pare, va poder ingressar a l'Escolania de Montserrat en el darrer gran moment de l'escola de compositors del monestir.[4]

A Montserrat fou deixeble d'Anselm Viola, amb qui va aprendre cant gregorià, harmonia, contrapunt i composició, com també un perfecte domini dels instruments d'arc i tecla[5]. A través d'ell (Anselm Viola), conegué la tradició immediatament anterior, de Narcís Casanoves i de Josep Antoni Martí.[6] Quan el seu company a l'Escolania Martí Sunyer va prendre els hàbits el setembre de 1793, Sor ocupà el lloc que aquest havia deixat vacant com a primer violí de l'orquestra.

Quan surt del monestir s'estableix a Barcelona i el 1797, amb tan sols 19 anys estrenà al teatre de la Santa Creu de Barcelona la seva òpera Il Telemaco nell'isola di Calipso.

Tomba de Ferran Sor al cementiri de Montmartre

El 1799 es traslladà a Madrid on va tenir diversos càrrecs administratius que el van fer viatjar a Barcelona i Màlaga. El 1808 es va oposar a la invasió francesa però, el 1810 va acceptar la monarquia de Josep I Bonaparte, cosa que va obligar-lo el 1813 a emigrar a França on va desenvolupar el seu més ampli treball. Reconegut a París el seu talent musical per Méhul i Cherubini, es traslladà a Londres (1815-1823), on estrenà una òpera còmica i tres ballets i triomfà com a guitarrista i mestre de cant. Viatjà per Europa assolint fama i reconeixement com a virtuós de la guitarra i com a compositor. El primer Romanticisme va influir de manera molt notable en la personalitat de Sor. És important destacar que la seva música era capaç de provocar emocions i sentiments molt forts, com també dir que aconseguí treure un so i una expressió noves de la guitarra mai conegudes fins aleshores.[5]

De retorn a París, presentà el ballet Cendrillon, el qual va obtenir un gran èxit tant a la capital britànica com a París, on es va representar cent quatre vegades.[4] Junt amb la dansarina Félicité Virginie Hullin es traslladà a Moscou. A Rússia va obtenir un gran èxit amb una Marxa fúnebre (1825) en honor del tsar Alexandre I, i estrenà el seu extraordinari ballet Hercule et Omphale (1826) amb motiu de la coronació del tsar Nicolau I.

Retirat a París des del 1828, va acabar els seus dies admirat com a compositor i guitarrista així com per la seva dedicació a l'ensenyament. Publicà un Méthode pour la guitare que fou traduït a diverses llengües[4] i un tractat d'harmonia aplicat a aquest instrument.

La seva obra compositiva és molt extensa i compren ballets, música religiosa, cançons per a veu i piano o guitarra i obres per a piano, quartet de corda i conjunt instrumental. La manera com tocava la guitarra sorprenia els seus contemporanis, que el consideraven el millor guitarrista del món, especialment en la improvisació.[2]

La seva última composició va ser una missa dedicada a la seva filla, quan va morir el 1837. Sor ja no es va recuperar d'aquesta pèrdua, i va morir miserablement dos anys després, sumit en una profunda depressió.

Obres[modifica | modifica el codi]

Dotze minuets - Opus 11 núm. 2
Opus 35 núm. 17 per a guitarra
Opus 31. núm. 1 per a guitarra
Òperes
  • Telèmac a l'illa de Calipso (1797)
  • Don Trastullo
Ballets
  • La fira d'Esmirna (1821)
  • El senyor generós (1821)
  • Cendrillon (1822)
  • L'amant pintor (1823)
  • Hèrcules i Onfalia (1826)
  • El sicilià (1827)
  • Hassan i el califa (1828)
Música vocal
  • 25 boleros o seguidilles
  • 33 àries
Música orquestral
  • 2 simfonies
  • Concert per a violí
Música de cambra
  • 3 quartets de corda
  • Trios de corda amb guitarra
Obres per a guitarra
  • 30 divertiments Op. 1, 2, 8, 13 i 23
  • Variacions Op. 3, 9, 11, 15, 16 i 20
  • 5 fantasies Op. 4, 7, 10, 12 i 21
  • 6 peces breus Op. 5
  • 12 estudis Op. 6
  • 12 minuets Op. 11
  • Gran sol Op. 14
  • 2 sonates Op. 15 i 22
  • 12 valsos Op. 17
  • Variacions sobre La flauta màgica (Mozart) Op. 9
  • 8 peces breus Op. 24
  • Sonata Op. 25
  • Variacions Op. 26, 27 i 28
  • 12 estudis Op. 29
  • 6 fantasies Op. 30, 46, 52, 56, 58, 59 i 97
  • Estudis Op. 31, 35, 44 i 60
  • 24 Peces breus Op. 32, 42, 45 i 47
  • 6 peces de saló Op. 33 i 36
  • 12 valsos Op. 51 i 57
  • Variacions Op. 40
  • Serenata Op. 37
  • 6 bagatel·les Op. 43
  • 6 peces Op. 48
  • Capritx Op. 50
  • Duets Op. 34, 38, 39, 41 Les deux amis, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 53, 54, 55, 61, 62 i 63.
  • Sis aires escollits de l'òpera la flauta màgica Op. 19

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gásser, Luis (ed.) Estudios sobre Fernando Sor. ICCMU. Madrid, 2003
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ferran Sor i Muntades». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 [enllaç sense format] http://www.dinsic.com/ca/publicacions/autors/sor-1778-1839-ferran
  5. 5,0 5,1 La guitarra als Països Catalans: Exposició Commemorativa del 150è aniversari de la mort de Ferran Sor (1778-1839) (en català), 1989, p. 7-8. 
  6. Alier Aixalà, Roger. L'òpera a Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1979. ISBN 8472831655.