Ferran Sunyer i Balaguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferran Sunyer i Balaguer

Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 – Barcelona, 27 de desembre de 1967) va ser un matemàtic autodidacte que va treballar a Catalunya des del final de la dècada dels anys trenta fins que va morir. La seva contribució a les ciències exactes fou molt important i els seus treballs van rebre el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles —que el van guardonar en diverses ocasions— i de la comunitat matemàtica internacional.

Ferran Sunyer va néixer amb una severa atròfia del sistema nerviós que li va impedir d'assistir a escola i l'obligà a tota mena d'ajuda per desenvolupar les activitats més bàsiques i sempre va haver de desplaçar-se en cadira de rodes. Aquesta severa discapacitat física el va obligar a dependre de la seva mare, Àngela Balaguer, ja que son pare va morir quan ell tenia dos anys. Posteriorment les seves cosines Maria i Maria dels Àngels Carbona en van tenir cura fins que morí. Visqué entre Barcelona i Vilajoan (al municipi de Garrigàs, Alt Empordà).

De formació autodidacta, Ferran Sunyer[1] es va iniciar en les matemàtiques i la física a partir dels llibres de son cosí Ferran Carbona, estudiant d'enginyeria química. Féu les primeres recerques matemàtiques a finals de la dècada de 1930, amb notes en els Comptes Rendus de l'Académie des Sciences de París, avalades per Jacques Hadamard, aleshores un dels matemàtics mundialment més reconeguts. Després de la segona guerra mundial, entrà en contacte amb matemàtics tan importants en investigació com Szolem Mandelbrojt, Jean-Pierre Kahane, Waclaw Sierpinski, Yves Meyer, Paul Malliavin, Henri Mascart i Angus John MacIntyre, entre d'altres.[2]

Ferran Sunyer publicà més de 30 articles d'investigació[3] en revistes espanyoles, franceses i nord-americanes, principalment. Fou guardonat amb diversos premis de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, entre els quals el Premio Francisco Franco de las Ciencias de 1955. A partir de 1957, malgrat les limitacions físiques, assistí com a convidat en diversos congressos internacionals.

La discapacitat li limitava molt les possibilitats professionals. Però, tanmateix, fou col·laborador i posteriorment investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i durant anys treballà amb un contracte de l'Office of Naval Research (ONR) del Ministeri de Marina dels Estats Units. En una època de grans restriccions i d'aïllament a Espanya, Ferran Sunyer va ser indubtablement un dels matemàtics més reconeguts a l'estranger.[4]

Ferran Sunyer és un exemple de superació i de lluita enfront de les més grans adversitats i d'intel·ligència posada al servei de la ciència i de la comunitat científica internacional. I la seva família -que no va escatimar esforços perquè ell pogués exercir la investigació- ho és de valors com la solidaritat familiar: com que mai va poder escriure, tots els articles de matemàtiques, amb un llenguatge molt específic i fórmules complicades, els dictà a sa mare o a les seves cosines, que es van encarregar de traslladar-los al paper.

Fundació[modifica | modifica el codi]

La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer es creà l'any 1983 per iniciativa de Maria Carbona i Maria dels Àngels Carbona, les cosines del matemàtic. Té com a finalitat principal honorar-ne la memòria per mitjà de l'estímul de la recerca matemàtica, amb la concessió de premis a treballs d'investigació i borses d'estudi per a investigacions en l'àmbit de les matemàtiques.[5]

La Fundació és regida per un Patronat presidit pel president de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual formen part també el secretari general i el president de la Secció de Ciències i Tecnologia[6] de l'IEC, el director del Centre de Recerca Matemàtica, el president de la Societat Catalana de Matemàtiques[7] i diversos vocals de les universitats catalanes.[8] Des de l'any 2007 la Fundació és dirigida pel professor Manuel Castellet.

El 1992 es creà un premi internacional, ofert a una monografia matemàtica de caràcter expositiu que presenti els últims desenvolupaments d'una àrea activa en investigació, en la qual el concursant hagi contribuït de manera important.[9] El premi està dotat amb 15.000 euros i la monografia guanyadora la publica l'editorial suïssa Birkhäuser Verlag[10] en la sèrie «Progress in Mathematics».

L'any 2007 es crearen unes borses que s'ofereixen als millors projectes d'estudi o d'investigació matemàtica relacionats amb la tesi doctoral, per fer una estada d'un a tres mesos en un centre d'investigació d'excel·lència fora de l'àmbit geogràfic d'origen. L'entitat també convoca el Premi Matemàtiques i Societat, creat l'any 2009 amb la finalitat d'estimular la presència de les matemàtiques en els mitjans de comunicació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Romaní, D.. «Ferran Sunyer. El Hawking català». Ara. Secció Ara Ciència (p. 32) [També disponible a: http://www.ara.cat/ara_premium/ara_tu/Ferran-Sunyer-Hawking-catala_0_613738648.html].
  2. Se n'ha digitalitzat la correspondència i és accessible a <http://ddd.uab.cat/collection/fsunyer>
  3. Malet, A.: Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) and Spanish Mathematics After the Civil War, The Mathematical Intelligencer, 20, 2 (1998), 23-30.
  4. Ferran Sunyer, un empordanès a la matemàtica del segle XX. Revista de Girona
  5. Fundació Ferran Sunyer i Balaguer. Institut d'Estudis Catalans
  6. Bruna, J., Cufí, J.: Selecta Ferran Sunyer i Balaguer, Arxiu de la Secció de Ciències, Institut d'Estudis Catalans (2012).
  7. Malet, A.: Ferran Sunyer i Balaguer, Societat Catalana de Matemàtiques i Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)(1995), 306 pp.
  8. Arxiu Ferran Sunyer i Balaguer
  9. Premi Ferran Sunyer i Balaguer
  10. Treballs guanyadors del Premi Internacional Ferran Sunyer i Balaguer