Ferran Valls i Taberner

Ferran Valls i Taberner
Hi falta una foto!!! Aquest article necessita ser il·lustrat amb una fotografia de la persona en qüestió. Si en coneixeu o en teniu una de llicència lliure la podeu carregar a Commons per tal d'enllaçar-la aquí.
Naixement	1888 Barcelona)
Defunció	1942 Barcelona
Nacionalitat	Espanyola
Ocupació	advocat, historiador i medievalista
Títol	Diputat provincial; catedràtic
Mandat	1921, 1932
Partit polític	Lliga Regionalista, Lliga Catalana
Muller/s	Amèlia Camats i Mora
Fills/es	Lluís Valls-Taberner i Arnó
Pares	Isidre Valls i Pallerola

Ferran Valls i Taberner (Barcelona 1888 - 1942) fou un advocat, polític i historiador medievalista català, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola.

Es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble d'Antoni Rubió i Lluch, i amplià estudis a París. El 1914 ingressà al cos d'arxivers i bibliotecaris, i fou adscrit a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del que en fou nomenat director el 1935. El 1920 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Alhora, donava classes d'història als Estudis Universitaris Catalans, col·laborava a la Revista Jurídica de Catalunya i impulsava la creació de la biblioteca del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Des del 1918 fou membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya.

Políticament va pertànyer a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona el 1921. El 1924, durantla Dictadura de Miguel Primo de Rivera fou empresonat i exiliat a Morella amb altres membres de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona quan protestaren per la prohibició de publicar la seva Guia Jurídica en català, però en proclamar-se la Segona República Espanyola adoptà una actitud hostil al catalanisme, que s'accentuà després dels fets del sis d'octubre de 1934. Fou diputat per la Lliga Catalana al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1932 i a les Corts Espanyoles el 1935. En esclatar la guerra civil espanyola es refugià a Roma i passà més tard a Burgos, on es posà al servei del govern de Francisco Franco. Formà part de la missió cultural de propaganda que Franco envià a l'Amèrica del Sud el 1937 per tal que els emigrants donessin suport la seva causa.

El 1939 tornà a Barcelona, on fou nomenat catedràtic d'història universal de la universitat de Barcelona, president de l'Acadèmia de Bones Lletres, de l'Ateneu Barcelonès i de l'Escola de Bibliotecàries i director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i de la delegació catalana del CICS, on va mantenir bones relacions amb José María Albareda. També es dedicà des de La Vanguardia a atacar el catalanisme (com a mostra, el seu article La falsa ruta on denunciava els errors de la burgesia catalana) i a cantar les excel·lències del nou règim. És pare de l'economista Lluís Valls-Taberner i Arnó.

Obres

• Texts de dret català (1913-1920)
• Els usatges de Barcelona (1919) amb Ramon d'Abadal i de Vinyals
• Les genealogies de Roda o de Meià (1920)
• Història de Catalunya (1922-1923) amb Ferran Soldevila
• Estudis d'història jurídica catalana (1929)
• Les Notes sobre el "Consolat de Mar" (1929)
• La cour comtale barcelonaise (1935)
• Reafirmación espiritual de España (1939)

Referències

• Josep M. Mas i Solench Ferran Valls i Taberner: jurista, historiador i polític (2002) Edicions Proa.

Enllaços externs

• Fitxa de Ferran Valls i Taberner a l'IEC