Ferran d'Àustria-Este

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de Ferran d'Àustria-Este

Ferran d'Àustria-Este, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1754 - íd., Imperi austríac 1806) fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'1 de juny de 1754 al Palau de Schönbrunn de la ciutat de Viena sent el quart fill mascle de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Teresa I d'Àustria. Fou nét per línia paterna de Leopold I de Lorena i Elisabet Carlota d'Orleans, i per línia materna de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Fou germà, entre d'altres, dels emperadors Josep II i Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic; Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), casada amb Ferran I de Parma; Maria Carolina d'Àustria, casada amb Ferran I de les Dues Sicílies; i Maria Antonieta d'Àustria, casada amb Lluís XVI de França.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Imatge de Ferran d'Àustria-Este amb Maria Beatriu d'Este.

Es casà el 15 d'octubre de 1771 a la Catedral de Milà amb Maria Beatriu d'Este, filla del duc Hèrcules III d'Este i Maria Teresa Cybo-Malaspina. D'aquesta unió nasqueren:

Reclamacions territorials[modifica | modifica el codi]

El 1771 fou nomenat Administrador del Ducat de Milà pel seu germà Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, càrrec des del qual va promoure la creació del Teatre de La Scala de Milà. Amb l'ocupació francesa durant les Guerres Napoleòniques fou desposseït del seu càrrec i hagué d'abandonar la ciutat, igual que passà al seu sogre Hèrcules III d'Este, que hagué d'abandonar el ducat de Mòdena.

Amb la signatura del Tractat de Campo Formio el seu sogre, per la pèrdua dels seus feus, fou recompensat amb el ducat de Bisgòvia, el qual passà a mans de Ferran d'Àustria-Este a la mort d'aquell el 1803. A la mort d'Hèrcules III Maria Beatriu reclamà els seus drets sobre els Ducat de Mòdena per cedir-los al seu marit, si bé aquest passà a formar part del Regne napoleònic d'Itàlia, i per la signatura del Tractat de Pressburg (1805) hagué de cedir Brisgòvia al Gran Ducat de Baden.

Ferran d'Àustria morí el 24 de desembre de 1806 a la ciutat de Viena, sent nomenat hereu dels seus drets dinàstics el seu fill Francesc, futur Francesc IV de Mòdena.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Francesc III d'Este
Administrador del Ducat de Milà
17711796
Succeït per:
ocupació francesa
Precedit per:
integrat a la República d'Itàlia
Duc de Mòdena
clamant al tron

18031806
Succeït per:
integrat al Regne napoleònic d'Itàlia