Ferran d'Àustria (príncep d'Astúries)
 L'infant Ferran, príncep d'Astúries (ca. 1575) de Alonso Sánchez Coello, Walters Art Museum (Baltimore). | |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Fernando de Austria y Austria  4 de desembre de 1571 Madrid | ||||||||||
| Mort | 18 d'octubre de 1578 (als 6 anys) Madrid | ||||||||||
| Causa de mort | Causes naturals (Disenteria ) | ||||||||||
| Sepultura | Cripta dels infants de San Lorenzo de El Escorial | ||||||||||
| Príncep d'Astúries | |||||||||||
| 31 de maig de 1573 – 18 d'octubre de 1578 | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Professors | Francisco Lucas | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Ducat de Montblanc Príncep d'Astúries | ||||||||||
| Dinastia | Dinastia dels Habsburg | ||||||||||
| Pares | Felip II de Castella Anna d'Àustria | ||||||||||
| Germans | Isabel Clara Eugènia d'Àustria, Caterina Miquela d'Àustria, Carles d'Àustria, Felip III de Castella, Dídac d'Àustria, Maria d'Àustria i Carles Llorenç d'Àustria | ||||||||||
.svg&lang=ca) | |||||||||||
| |||||||||||
Ferran d'Habsburg (Madrid, 4 de desembre de 1571 - 18 d'octubre de 1578) va ser un infant d'Espanya, fill primogènit del matrimoni entre el rei Felip II de Castella i d'Anna d'Àustria, la seva quarta esposa, jurat com a príncep d'Astúries el 1573, que va morir de forma prematura el 1578, amb només sis anys.
Biografia
L'infant Ferran va néixer el 4 de desembre de 1571, durant el primer any de casada d'Anna d'Àustria amb Felip II. Els monarques van rebre la notícia d'un fill mascle, en definitiva d'un hereu, amb gran goig.[1] Immediatament, el dia 16 de desembre, va ser batejat amb el nom de Ferran amb gran solemnitat pel cardenal Diego de Espinosa, bisbe de Sigüenza i president del Consell de Castella. Van ser els seus padrins el príncep Wenceslau i la princesa Joana d'Àustria. L'alegria dels reis es va traduir en la publicació d'un perdó general a Espanya i les Índies per a tots aquells presos sense perjudici de part. A més, alhora va arribar la notícia de la victòria de Joan d'Àustria a la batalla de Lepant en contra dels otomans el 7 d'octubre d'aquell mateix any. L'arribada de la notícia del naixement de l'hereu hispànic va ser igualment celebrada pel papa Pius V, que va enviar a la reina l'enhorabona acompanyada de la Rosa d'Or i la seva benedicció.[2]
Jurament i mort
Ben aviat, el 31 de maig de 1573, havent complert tan sols un any, Ferran va ser jurat príncep d'Astúries al San Jerónimo el Real, a Madrid.[1] No obstant això, cinc anys després va morir prematurament el 18 d'octubre de 1578, amb la consegüent pèrdua de l'hereu de la monarquia, tot i que la reina havia donat a llum ja als infants Carles Llorenç (1573) Dídac (1575) i Felip (1578).[2] L'endemà de la seva mort, el cos de Ferran va ser dut al monestir d'El Escorial, on va ser enterrat.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran d'Àustria |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pérez de Guzmán y Gallo, 1880, p. 267.
- ↑ 2,0 2,1 Flórez, 1790, p. 909.
Bibliografia
- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790.
- Pérez de Guzmán y Gallo, Juan. El Principado de Asturias: bosquejo histórico-documental (en castellà). Valladolid: Imprenta de Manuel G. Hernández, 1880, p. 448.