Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ferran de Mèdici (desambiguació)».
Retrat de Ferran de Mèdici realitzat per Niccolò Cassani.

Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, també conegut amb el nom de Ferran III de Mèdici o el Gran Príncep, (Florència, Gran Ducat de Toscana 1663 - íd. 1713) fou un príncep de Toscana i hereu de la dinastia familiar dels Mèdici.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 9 d'agost de 1663 a la ciutat de Florència sent el fill primogènit del Gran Duc Cosme III de Mèdici i Margarida Lluïsa d'Orleans. Fou nét per línia paterna de Ferran II de Mèdici i Victòria della Rovere, i per línia materna de Gastó d'Orleans i Margarida de Lorena.

Fou germà d'Anna Maria Lluïsa de Mèdici, casada amb Johann Wilhelm von der Pfalz; i Joan Gastó I de Mèdici.

Mecenatge[modifica | modifica el codi]

Els forts contrastos existents entre els seus progenitors, que van provocar la ruptura del matrimoni, el van dur a acostar-se més a la seva mare: com ella, Ferran estimava els plaers mundans, l'art i la música (ell mateix era músic), mentre que amb el seu pare Cosme, home profundament religiós, les relacions van ser sempre tibants.

Escut

A la seva residència de Pratolino va fer construir un teatre, projectat per Antonio Maria Ferri. A Villa di Poggio a Caiano reunió en una sola sala anomenada "Gabinetto delle operi in piccolo di tutti i più celebri pittori", una extraordinària col·lecció de 174 pintures de petites dimensions d'artistes com Albrecht Dürer, Leonardo da Vinci, Raffaello Sanzio o Rubens. Entre els compositors que va introduir a la cort destaquen Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Händel. A més en va protegir d'altres encarregant-los obres, com el músic llombard Giovanni Alberto Lorandi al qual encarregà un oratori (1701 i un Te Deum (1709).[1]

El 1688, en una visita a Pàdua, va contractar, en qualitat de custodi dels seus instruments musicals, a Bartolomeo Cristofori, inventor del fortepiano, precursor del piano.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 21 de novembre de 1689 es casà a la ciutat de Munic amb Violant Beatriu de Baviera, filla de l'elector Ferran I Maria de Baviera i Enriqueta Adelaida de Savoia. El matrimoni, que fou del tot infeliç, no tingué fills.

Mort[modifica | modifica el codi]

Conegut llibertí, durant una visita al carnaval de Venècia l'any 1696 Ferran va contreure la sífilis, malaltia que el va dur a la bogeria i finalment a la mort el 31 d'octubre de 1713, abans d'haver pogut pujar al tron.

A la mort de Cosme III va pujar al tron el germà petit de Ferran, Joan Gastó I de Mèdici, l'últim Mèdici que va ocupar el tron de Toscana. A la seva mort sense descendència el Gran Ducat de Toscana va passar a Francesc de Lorena.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 191 (ISBN 84-239-4531-6)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]