Ferran de Mallorca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ferran de Mallorca (Perpinyà, ~1278 - Clarença, Grècia; 5 de juliol del 1316), infant de Mallorca.

Diner de Ferran de Mallorca, 1315-1316.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill del rei Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix, i germà de Sanç I de Mallorca. Era nét per línia paterna del comte-rei Jaume el Conqueridor i la princesa Violant d'Hongria, i per línia materna del comte Roger IV de Foix i Brunissenda de Cardona.

Fou germà del rei Sanç I de Mallorca, Sança de Mallorca i Elisabet de Foix, entre altres.

La Companyia Catalana d'Orient[modifica | modifica el codi]

Article principal: Companyia Catalana d'Orient

El 1307 va ser enviat a Grècia amb la missió de prendre el comandament de la Companyia Catalana d'Orient sota el seu nom o el de Frederic II de Sicília. La Companyia estava aleshores sota el comandament de Bernat de Rocafort, que va refusar sotmetre's a l'infant Ferran de Mallorca.

Posteriorment va ser capturar per Tibald de Cepoy, dut presoner a Tebes i posteriorment a Nàpols, on fou alliberat el 1309 per Carles I de Valois gràcies a la intervenció del seu pare, el rei de Mallorca.


Després del seu alliberament es distingí, el 1310, en el setge d'Almeria en el qual donà mort al fill del rei de Guadix. Posteriorment, l'any 1312, retornà a Sicília on Frederic II li donà en feu Catània i el castell Ursino.

Conquesta del Principat d'Acaia[modifica | modifica el codi]

Pèl seu matrimoni amb Isabel de Sabran (febrer 1314) l'infant Ferran aconseguí els drets del Principat d'Acaia.[1] a partir d'aquest moment l'infant inicià els preparatius per a la conquesta del principat.

L'Infant Ferran de Mallorca arribà al Principat d'Acaia el 1315. A la Batalla de Picotin, derrotà les tropes de Matilda d'Hainaut i el seu marit Lluís de Borgonya. Aquest contratacà intentant infructuosament capturar el Castell de Chalandritsa que estava sota el control de l'Infant Ferran de Mallorca. Davant del fracàs del setge, Lluís de Borgonya es retirà a Patras, on rebé els reforços del governador de Mistra. Lluís de Borgonya, coneixedor de la pròxima arribada dels reforços enviats per la Companyia Catalana d'Orient des del Ducat d'Atenes i d'altres enviats des del Regne de Mallorca, es decidí a presentar batalla a Glarentza. L'Infant Ferran de Mallorca va morir a la Batalla de Manolada el 5 de juliol del 1316.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 17 de febrer de 1314 a Messina, Itàlia, amb Isabel de Sabran, filla d'Isnard de Sabran i Margarida d'Acaia. D'aquesta unió nasqué:

El 5 d'octubre de 1315 es casà amb Isabel d'Ibelin, filla de Felip d'Ibelin, senescal de Xipre. D'aquesta unió va néixer:

Tingué diversos fills il·legítims:

  • Sanç de Mallorca, casat amb Laura de Rosselló
  • Ferran de Mallorca
  • Pagà de Mallorca (?-1349), casat amb Blanca de Salellas
  • Esclarmonda de Mallorca, religiosa a Perpinyà

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rubió i Lluch, Antoni; Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409). 2001 (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 798. ISBN 9788472836129. , Documents LXIX (Capítols Matrimonials)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]