Ferran de Sagarra i de Siscar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFerran de Sagarra i de Siscar
Biografia
Naixement20 agost 1853 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1939 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Sant Somplesi
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Es coneix perPresident de l'Ateneu Barcelonès
Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Activitat
OcupacióHistoriador
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsIgnasi de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau Modifica el valor a Wikidata

Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853[1] - Sant Somplesi 1939)[2] va ser un historiador, fill de Ramon de Sagarra i de l'Espagnol i pare de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra i de l'entomòleg Ignasi de Sagarra.

Biografia[modifica]

Es llicencià el 1875 en estudis de dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona. S'especialitzà en investigacions de caràcter històric. Fou un gran especialista en sigil·lografia. Entre els anys 1916 i 1932 publicà l'obra Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Aquesta obra va guanyar els premis Martorell i el Prix Duseigneur de l'Institut de França. També fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Reial Acadèmia de la Història.[3]

L'any 1917, cedí a l'Institut d'Estudis Catalans, del qual formà part des de 1925, la propietat del poblat ibèric del Puig Castellar, del qual, durant els estius dels anys 1904 i 1906 n'havia pagat els treballs d'excavació. Donà, en aquest mateix any, les troballes al Museu Arqueològic de Montjuïc. El 1925 fou l'advocat defensor de Ramon Arrufat i Arrufat, militant de Bandera Negra implicat en el complot de Garraf.[4] De 1930 a 1932 fou president de l'Ateneu Barcelonès.

Políticament va militar en el carlisme fins que es va unir a la Lliga Regionalista, i fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte IV el 1905. Després milità en Acció Catalana, partit amb el qual fou diputat de la Diputació de Barcelona el 1923.

Obres[modifica]

  • Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (1916-1932)
  • "Missió Providencial de Santa Teresa de Jesús Infant" (1933)
  • La Primera Guerra Carlina a Catalunya (1935)
  • Les lliçons de la història. Catalunya en 1640
  • Sant Vicenç de Sarrià ... Història d'aquesta vila i parròquia (1921)

Bibliografia[modifica]

  • Biografies. Mites i gent notable de Santa Coloma de Gramenet, Joan Vilaseca Sagalés. Editorial Murtra (1987)
  • Eva Serra i Puig, Ferran de Sagarra i de Siscar, Memòria 2004-2005, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans

Fons personal[modifica]

La documentació personal de Ferran de Sagarra, dipositada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona la integren un total de 608 documents corresponents a dues tipologies documentals: cartes i manuscrits. La part més nombrosa del fons correspon a l'epistolari que ha estat dividida en quatre apartats: epistolar sigil·logràfic, correspondència familiar, esborranys de Ferran de Sagarra del període 1888-1925 i cartes adreçades a altres corresponsals.

Part del fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Referències[modifica]

  1. «Registre del naixement de Ferran de Sagarra i de Siscar» (en castellà). FamilySearch, 20-08-1853. [Consulta: 10 juliol 2023].
  2. «Ferran de Sagarra i de Siscar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.258. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  4. Joan Crexell i Playà. El Complot de Garraf. Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p.131. . Tanmateix, cita erròniament Ferran de Segarra i de Castellarnau

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Ramon de Siscar i de Montoliu
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla V

1890-1939
Succeït per:
Xavier de Salas Bosch