Ferrer Bassa
| Ferrer Bassa | |
|---|---|
 La resurrecció, una de les pintures de la cel·la de Sant Miquel (1346) |
|
| Nom de naixement | Jaume Ferrer Bassa |
| Naixement | 1285 Barcelona |
| Defunció | 1348 Barcelona |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Art | Pintura, miniatura |
| Obres destacades | La resurrecció |
Jaume Ferrer Bassa (1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó. Hi ha dades de la seva biografia a les ciutats de Saragossa i Barcelona entre els anys 1324 i 1348, es creu que va morir de pesta.
Taula de continguts |
Vida [modifica]
Va viatjar a Itàlia entre el 1325 i el 1332, creient-se que va visitar la Toscana i els monestirs d'Assís. De retorn a la corona d'Aragó va pintar per als reis Alfons el Benigne, mort el 1336, i el seu successor Pere el Cerimoniós. La seva obra indica que va conèixer a Giotto, encara que no s'ha pogut determinar la possible trobada, podent ser a Itàlia o bé esdevenint aquesta influència de manera indirecta, a través d'Avinyó.
Ferrer Bassa i el seu fill, Arnau Bassa, moriren a causa de la pesta el 1348.
Taller [modifica]
Ferrer Bassa és el cap de l'anomenat taller dels Bassa on treballaren figures destacades com el seu fill, Arnau Bassa, el Mestre de l'Escrivà, el Mestre de Baltimore o Ramon Destorrents.[1] Sovint es fa difícil discernir l'autoria d'alguns treballs però s'atribueix a Arnau Bassa el Retaule de Sant Marc, Seu de Manresa. Així mateix es creu que la traça del Mestre de l'Escrivà i la del Mestre de Baltimore es manifesta en bona part de les miniatures dels dos volums del Decretum Gratiani i també en alguns motius decoratius del Llibre Verd.[2]
Quan va morir Ferrer Bassa, Ramon Destorrents el va succeir com a pintor del rei.
Obra [modifica]
Ferrer Bassa va abandonar la inicial influència francogòtica. Com d'altres pintors de la Corona d'Aragó, va rebre tant la influència de l'escola florentina com de l'escola senesa. Hom considera que és el primer representant de l'estil italo-gòtic en la pintura catalana del segle XIV.
La seva obra més destacada són les pintures de la cel·la de Sant Miquel, al Monestir de Pedralbes, Barcelona. Els hi va encarregar l'abadessa Saportella. Representen una vintena d'escenes, amb dos temes principals: La Passió de Crist (Flagel·lació, Crist duent la Creu, Crucifixió, Davallament de la Creu i Enterrament) i els Goigs de Maria (Anunciació, Nativitat, Glorificació i Coronació de la Verge). S'afegeixen al conjunt imatges de sants: Joan Baptista, Sant Jaume, Santa Eulàlia i Santa Caterina.[3]
Com a miniaturista, es considera que va il·lluminar els còdex:
- Saltiri anglocatalà, (1330 - 1340). Inacabat.
- Llibre d'hores de la reina María de Navarra, anterior a 1347.
- Guia de perplexos de Maimònides, (1347 - 1348). Manuscrit de comitents hebreus.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Ainaud de Lasarte, Joan. Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Volum 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 84-7826-963-0.
- Azcárate Ristori, J.M.ª i altres, Historia del Arte, Ediciones Anaya, S.A., Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
- Bocardo, Piero. España y Génova: obras, artistas y coleccionistas. Madrid: Fernando Villaverde Ediciones, 2004. ISBN 84-933403-4-0.
- Diccionario Larousse de la Pintura, I. Planeta-Agostini, 1987.
- «Ferrer Bassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Lafuente Ferrari, E., Historia de la pintura española, Biblioteca Básica Salvat.
- Olivar, M., Cien obras maestras de la pintura. Pág. 35-36: Anunciación, fresco en la capilla de San Miguel (Monasterio de Pedralbes, Barcelona), Biblioteca Básica Salvat.
- Sagué i Guarro, Mariàngela. Ferrer Bassa: les pintures de la Capella de Sant Miquel al Monestir de Pedralbes. Montserrat Mateu Taller Editorial, 1993. ISBN 9788488158086 [Consulta: 9 Juliol 2011].
- Trens, M., Ferrer Bassa i les pintures de Pedralbes, I.E.C., Barcelona 1936
- VVAA, Art de Catalunya, Vol 10, Arts del llibre, Edicions l'Isard, 2000, ISBN 84-89931-15-1.
- Yarza, Joaquin, El libro de horas de la reina María de Navarra, Moleiro, Barcelona 1996.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrer Bassa |
