Ferriol i Ferruci de Besançon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Ferriol (desambiguació)».
sants Ferriol i Ferruci

Ferriol i Ferruci, estàtues a la cripta de la basílica de Saint-Ferjeux (Besançon)
màrtirs
Nom secular Ferreolus, Ferrutius
Naixement Segona meitat del segle II
Àsia Menor, potser Esmirna
Defunció 10 de juny de 212
Vesontio, actual Besançon (Franc Comtat, França)
Enterrament Basilica de Saint-Ferjeux (Besançon)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Besançon
Festivitat 16 de juny
Iconografia Els dos junts, amb palmes de martiri i espasa
Patronatge Besançon

Ferriol i Ferruci de Besançon (en francès: Ferréol i Ferjeux, del llatí ferreolus i ferrutius, derivats de "ferro") (morts el 10 de juny de 212) van ser dos germans, morts màrtirs a Besançon. Venerats com a sants, són els sants patrons de la ciutat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Reliquiari de sant Ferruci, a la cripta de Saint Ferjeux de Besançon.

Cap al final del segle IV, el bisbe Ireneu de Lió envià a predicar al Franc Comtat dos germans, el prevere Ferriol i el diaca Ferruci, originaris d'Àsia Menor i que hi havien estat convertits al cristianisme per Policarp d'Esmirna[1] Van arribar a Vesontio (Besançon) i van evangelitzar la Sequania gal·loromana, actual Franc Comtat durant uns trenta anys. S'instal·laren en una cova de la zona, que donà nom al barri de Saint-Ferjeux de Besançon, i sobre la qual s'edificà una la basílica de Saint-Ferjeux, a la cripta de la qual encara es pot veure.

Els dos van ésser decapitats el 10 de juny de 212 per ordre del governador romà Claudi, que va trobar que la seva predicació podia portar problemes.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Basílica de Saint-Ferjeux de Besançon.

Segons la tradició local, les seves relíquies van ésser trobades en una cova propera a Besançon per un tribú militar que, en 370, hi estava caçant; el seu gos perseguia una guineu i va trobar la cova. El bisbe Anià de Besançon va portar les relíquies a la basílica al segle IV. Gregori de Tours ja parla de miracles a la tomba, i el Missale Gothicum (ca. 700) conté una missa en honor dels sants.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ireneu també era grec, d'Esmirna).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]