Fes-me un petó, ximplet
De Viquipèdia
  Fes-me un petó, ximplet |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Billy Wilder |
| Direcció artística: | Alexandre Trauner |
|
|
|
| Producció: | Billy Wilder |
|
|
|
| Guió: | I. A. L. Diamond, Billy Wilder |
|
|
|
| Música: | André Previn, Ira Gershwin |
|
|
|
| Fotografia: | Joseph LaShelle |
|
|
|
| Muntatge: | Daniel Mandell |
|
|
|
| Vestuari: | Irene Caine, Wesley Jeffries, Bill Thomas (no surt als crèdits) |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1964 |
| Gènere: | comèdia |
| Duració: | 126 minuts |
|
|
|
| Pàgina sobre “Kiss Me, Stupid” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
Fes-me un petó, ximplet (original: Kiss Me, Stupid) és una pel·lícula estatunidenca de Billy Wilder estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.[1]
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Orville Spooner i Barney Milsap viuen a Climax, Nevada. Un dóna lliçons de piano, l'altre és mecànic. Tots dos componen cançons. Un dia Dino, un cantant ja de tornada, s’atura a Climax. Barney saboteja el seu cotxe per tal de fer-li passar la nit a Orville, on podrà escoltar les seves composicions. Però Orville està extremadament gelós de la seva dona, Zelda, i Dino és un gran seductor. Barney té llavors la idea de fer interpretar el paper de Zelda a Polly, una prostituta local.
Repartiment [modifica]
- Dean Martin: Dino
- Kim Novak: Polly the Pistol
- Ray Walston: Orville J. Spooner
- Felicia Farr: Zelda Spooner
- Cliff Osmond: Barney Milsap
- Barbara Pepper: Big Bertha
- Dorro Merande: Sra. Pettibone
- Howard Mc Near: Mr Pettibone
- Henry Gibson: Smith
- Alan Dexter: Wesson
- James Ward: El lleter
- Tommy Nolan: Johnny Mulligan
Al voltant de la pel·lícula [modifica]
- El rodatge havia començat amb Peter Sellers al paper d'Orville Spooner. Però, algunes setmanes més tard, el actor britànic va tenir un infart miocardíac i va haver de ser reemplaçat per Ray Walston.
| « | Kiss me, stupid ! | » |
és l'última frase de la pel·lícula. Zelda li diu a Orville.
- El 1985, el grup francès Bill Baxter va dirigira una adaptació en comèdia musical, posada en escena per Patrick Timsit.
- La història constitueix d'alguna manera una continuació d'una comèdia del mateix director sobre la gelosia: Set anys de reflexió. Els noms del metge i del dentista (Dr. Sheldrake), per exemple, es confonen. En un principi d'altra banda, el paper de Zelda havia estat especialment escrit per a Marilyn Monroe.
Referències [modifica]
- ↑ esadir.cat. Fes-me un petó, ximplet (en català). esadir.cat.
Enllaços externs [modifica]
- Fes-me un petó, ximplet a Internet Movie Database (anglès)
- Fes-me un petó, ximplet a TCM Movie Database (anglès)
- Fes-me un petó, ximplet a Allmovie (anglès)
- Fes-me un petó, ximplet a FilmAffinity (anglès)
