Ball de cavallets de Sant Feliu de Pallerols

El ball de cavallets, gegants i mulassa de Sant Feliu de Pallerols és un acte de la festa major que s'escau per Pasqua Granada, entre mitjans de maig i mitjans de juny. Sant Feliu de Pallerols és el bressol d'aquesta peculiar interpretació a Catalunya i que és el llegat conservat al llarg dels segles pels sant-feliuencs. Els cavallets són dansaires que figuren en certes festes populars i duen una figura de cavall passada pel cos, de manera que simulen cavalcadors, i executen diferents danses i moviments coordinats.

Es tracta d'un llegat conservat pels santfeliuencs al llarg dels segles que s'estructura al voltant d'una representació plena d'elements originals que la converteixen en única. El Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols el ballen un grup de vuit cavallets, una parella de gegants i una mulassa, i s'estructura en cinc balls representatius dels gèneres de dansa que més es ballen a la Catalunya Vella i especialment a les comarques gironines.

Alguns d'aquests balls són el ball pla, el contrapàs, la sardana curta i la mata-degolla, un dels més populars ball dels cavallets, els gegants i la mulassa de Sant Feliu de Pallerols. Es tracta d'un impressionant conjunt de danses interpretades per la imatgeria festiva local que fan referència a una llegendària batalla entre sarraïns i santfeliuencs.

Per la festa major, el ball de cavallets, gegants i mulassa s'escenifica en tres ocasions. La primera és durant la cercavila que es realitza el dissabte a la tarda pels carrers del nucli històric de la vila, acompanyat amb la música de violí i amb el grup de cavallets infantil que va ser incorporat a la festa l'any 1993. Les altres dues ocasions en què es pot veure són a les ballades de diumenge i dilluns de Pasqua Granada a la tarda, que tenen lloc a la plaça de l'Església i a la del Firal respectivament i que s'acompanyen amb música de cobla.

Gràcies al ball de cavallets, gegants i mulassa, la festa major de Sant Feliu de Pallerols va ser declarada Festa tradicional d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya el 18 de maig de 1999.

Orígens

La primera notícia històrica que es té dels cavallets data del 1701. És un document notarial on es fa constar la processó a la capella del Roser i els participants. També apareix una anotació al "Llibre d'administració de la capella del Roser", el 1801. I una prohibició episcopal de la diòcesi de Girona de 1691, prohibint la dansa.

L'origen, la implantació i l'organització d'aquest valuós document de la dansa tradicional catalana és desconegut, ja que lamentablement no en resta documentació a causa de la successió de guerres napoleònica, carlines i civil que van afectar la zona de Sant Feliu de Pallerols. Malgrat això, els orígens del Ball se sustenten en diverses teories i hipòtesis, tant de caràcter teatral i hagiogràfic, com, sobretot, llegendàries.

Una d'aquestes teories llegendàries i alhora la més coneguda popularment pels habitants de Sant Feliu de Pallerols el descriu com "un Ball de figures integrants d'una representació evocadora d'un fet concret: la victòria guerrera enfront als sarraïns". La narració situa el fet al segle viiI. I diu que: "Sant Feliu de Pallerols es trobada assetjat pels moros, amb la particularitat que aquests eren molts i la tropa cristiana més aviat escassa. Els hostolencs, mancats de recursos per poder afrontar l'envestida, construïren uns cavalls de fusta de manera que semblessin un grup de guerrers a cavall, uns gegants que llançaven pedres d'enorme grandària i una mena de mula o bèstia folla –mulassa-, que produïa un gran aldarull. Amb aquest exèrcit fictici i protegits per l'obscuritat, els sant-feliuencs caurien sobre l'enemic desprevingut, que fugiria espantat, després d'haver mantingut una contesa, entre escamots d'ambdós bàndols, en l'anomenat Camp de la Creu, del mas de la Fàbrega". El ball s'hauria instaurat per celebrar la victòria en la batalla.

La teoria teatral hagiogràfica proposa d'altres orígens. D'una banda lligat a la processó del Corpus Christi en què s'hauria originat com a entremès als segles xvi-xvii, o pel altra banda es relacionaria amb la figura de Sant Sebastià com passa amb cavallets d'altres poblacions com Barcelona i Girona. Tot i això no es pot saber amb exactitud l'origen de la dansa de cavallets, gegants i mulassa. Hi ha un fet que es posa de manifest i és la transmissió oral que li ha permès estar per damunt de qualsevol fet històric i polític. El 1975 fou declarada fiesta de interés turístico (festa d'interès turístic), pel govern espanyol del moment, i el 1995 fou declarada Festa tradicional d'interès nacional, per la Generalitat de Catalunya.

Continuïtat

El 1996 es creà una comissió de manteniment que vetlla perquè la dansa de cavallets, gegants i mulassa sigui duta en bones condicions i amb fidelitat a les tradicions fixades en la memòria. L'any 1993 va aparèixer la colla de cavallets petits, per assegurar-ne la continuïtat i també incloïa la participació de la dona. Abans els balladors només podien ser els hereus de les famílies més importants del poble. Aleshores les robes significaven un lluïment per a cada família. Cada cavallet tenia la seva vestidura. Ara les robes són propietat municipal.

Vestuari

El cavall porta una faldilla amb borles que s'adapta al seu cos. La cua es fa amb cites de colors. Porta un mocador antic i una altre de puntes. El ballador porta leotards del mateix color que el cavallet. Espardenyes amb betes llargues i picarols. Camisa blanca. Un mocador per agafar la llança i una altre per agafar la regna del cavallet. Porta un barret, espècie de Napoleó, al llarg i darrere unes cintes que pengen de colors vistosos i dóna un caire alegre al cavall.

Figures

Els cavallets formen una comparsa de vuit cavalls de cartró que s'acoblen al ballador, simulant un genet. De cavallets se n'han conegut tres generacions d'un segle ençà: la primera de fusta, la segona de cartró i la tercera i actual de fibra de vidre.

El gegant i la gegantessa ja ballaven les danses el darrer terç del segle xix. La parella el 2009 encara era del 1910, construïda a Olot amb cartró i amb el cos més proporcionat que els seus antecessors. A Sant Feliu de Pallerols els cavallets tenen uns gran rellevància ja que ballen totes les danses.

És desconeguda l'aparició de la mulassa, tot i que s'ha apuntat que ja existís al segle xviii} i que fos propietat del gremi de teixidors de llana de Sant Feliu de Pallerols. La Mulassa actual és del 1982. El seu caràcter rialler i mig espaordidor la fa molt atractiva per als infants.

Danses

• Ball de la Mulassa: Se li va compondre la música i la lletra expressament l'any 2005. La Mulassa dansa sola enmig de la plaça mentre la mainada li canta la cançó:

Mulassa versa, lleganyosa

mal d'ulls, seca de ràbia,

farta de criar,

cul de perola, nas de cirera.

Vés-te'n a dormir!!!

• El Ball Pla. És l'únic ball pla ballat per cavallets a tot el territori. És una presentació de les forces guerreres de forma marcial. Els dos capitans passen revista als sis soldats. Intervenen també els dos gegants.
• La Matadegolla. Aquesta és una expressió molt cruenta, és una assalt a mata i degolla. Representa una mena de torneig medieval entre dos bàndols en posició d'atac, comandat per un capità i tres soldats més i a l'altra banda igual, i a cada banda el gegant i la gegantessa. Tot i que és molt senzilla des del punt de vista coreogràfic és la més espectacular.
• El Contrapàs. És la celebració religiosa de la Matadegolla, de la victòria davant de l'enemic. Des del punt de vista coreogràfic és molt tècnica. És molt important que els capitans sàpiguen cantar els passos als altres balladors, els soldats, per la diferent varietat de passos.
• Sardana curta La Pastoreta. Hi ha dues melodies de sardanes curtes. Una és aquesta. La coreografia es base en dosos i quatres, curts i llargs. Els contrapunts també es ballen a diferència de les sardanes llargues.
• Sardana curta L'Antiga. Aquesta és l'altra melodia de sardana curta. La part central de la dansa el ballador la fa girant sobre el seu propi eix. És molt airosa i bonica. Es va recuperar ara fa deu anys i ha tingut molt d'èxit entre els sant-feliuencs.

Després de totes les danses es fa una salutació protocol·lària a la cobla.

Bibliografia

• Vídeo documental editat per l'Ajuntament La Festa Major i Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols, Barcelona 2006, Generalitat de Catalunya, guió: Gemma Adell; dipòsit legal B.49.892.2005
• Diccionari català, valencià, balear,Mn Antoni Alcover i F de B. Moll,ed. Moll, vol.III, Palma de Mallorca 1993,ISBN 84-273-0212-6