Festes d'Hivern d'Ibi
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Festes d'Hivern d'Ibi}}--~~~~ |
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Ibi». (Vegeu la discussió) |
Les Festes d'Hivern d'Ibi són un conjunt d'actes que se celebren a aquesta localitat de l'Alcoià. Tenen lloc entre el 13 de desembre i el 6 de gener.
El seu inici es troba en les denominades Festes al Naixement del Nen Jesús. Les primeres dades de la seua celebració parlen del 1797, encara que dos-cents anys abans, al 1597, una acta del Consell ubica l'origen del Ball del Virrei. No es van celebrar entre 1957 i 1979, quan la festa va ser recuperada.
Entre els seus actes hi ha manifestacions com ara balls, bans i una simbòlica presa del poder local pels enfarinats. També hi ha les Dances d'Ibi, en el qual els balladors es divideixen entre els fadrins i els casats, depenent del seu estat civil.
Els enfarinats són l'acte més popular d'aquestes festivitats. És el 28 de desembre i consisteix en la presa del poder de la vila per un grup de persones (enfarinats), que manté una batalla amb l'oposició, substituint les armes per farina, ous i pòlvora.
Al juliol del 2009 van ser declarades Festes d'Interés Turístic Autònomic.
Taula de continguts |
Descripció de les diades [modifica]
Dia de Santa Llucia [modifica]
El 13 de desembre s'enceten les Festes d'Hivern amb la celebració de Santa Llucia, de la qual hi ha rastre documental del 1636. Actualment, els actes per aquesta patrona són el cap de setmana següent al 13 de desembre.
El dissabte té lloc el Bateig de Santa Llucia, a l'Ermita dedicada a la Santa, al mateix Tossal de Santa Llucia. El costum és llençar llepolies i fruits secs a la xicalla (ametles, confits, caramels...) que els pleguen del terra. D'ací que l'acte siga el Plegar del bateig de Santa Llucia.
El diumenge se celebren carreres, les quals es divideixen en diverses categories. El campió de cadascuna rep un pollastre, i el segon, un conill. A la vegada, també es sortegen estos animals. Posteriorment, hi ha la missa i el Cant dels Goigs. Quan finalitza, solters i fadrins fan les seues respectives carreres (entre l'Ajuntament i l'Ermita), rebent també pollastre i conill. Per acabar, es fa el Sorteig i Proclamació dels Reis de les Danses, tant de casats com de fadrins a la balconada de la Casa de la Vila. Segueix amb una cercavila i una ballada davant l'Esglèsia.
Pregó i rondalla [modifica]
Té lloc entre el 23 i el 24 de desembre. El 23 a mitjanit, els Fadrins anuncien el Pregó de Festes, per tota la vila i a lloms d'un ruc. Anteriorment, aquest acte se celebrava la festivitat de Sant Tomàs, dos dies abans.
Al llarg del dia 24, la Unió Musical d'Ibi realitza diversos concerts amb temàtica nadalenca. A la vesprada, s'inaugura el Naixement ubicat a l'Ermita de Sant Vicent. Per finalitzar, cap al vespre, els Fadrins fan els seus bandos. És un recorregut pel casc antic recitant cobles en paradetes.
Els Bons Dies de Nadal [modifica]
El 25 de desembre, els Fadrins fan una cercavila. Acompanyats de música tradicional, visiten les diverses autoritats de la vila per felicitar-los el Nadal amb la frase "que passe bons dies de Nadal". Quan acaba, les ballaores fadrines ofereixen el mocador i els llaços a les seues parelles. Representen el compromís de ballar les danses, i es lluiran dies després als vestits de ball.
La Nit dels Amantats [modifica]
Els Amantats ja són citats al 1862, en uns bans d'alcaldia. Actualment, el 27 de desembre, per la nit, aquests protagonistes realitzen un recorregut per la vila. Enmig de la cercavila, s'aturen per recitar els bans que han preparat, en els quals hi apareixen els temes d'índole local que més eco han tingut al darrer any.
Els Amantats reben el seu nom per la manta que duen sobre els muscles. Amb poca llum, el Cap dels Amantats recita les frases curtes del ban, repetides per la resta del grup en una tonada monòtona. Finalment, arriben a la conclusió que les autoritats no han actuat correctament i proclamen un canvi: els enfarinats.
Els Enfarinats [modifica]
És la part central i més coneguda de les celebracions.
- Vegeu Festa dels Enfarinats.
Les Danses [modifica]
Avui en dia se celebren el 28 i el 30 de desembre, tot i que antigament tenien lloc entre Nadal i Reis. Hi ha un document de 1894, les Coples de les Dansetes d'Ibi, que explica les danses de finals del segle XIX. Els ballaors es divideixen entre els Fadrins i els Casats que van eixir proclamats la Diada de Santa Llucia.
El primer dia, el 28 de desembre, és el torn dels Casats. Tocada la Despertà de bon matí, recòrren els carrers en l'Arreplegà, la qual consisteix en recollir totes les aportacions que vullguen fer comercians i vianats, i que es destinen a l'Asil. Al vespre, els ballaors fan l'Arreplegà de ballaores, en la qual cerquen la seua parell, i tots plegats acudeixen a l'Asil per donar els fruits de l'Arreplegà del matí i oferir-los una ballada.
Posteriorment, al carrer de les Eres, es troben amb els Tapats i els Enfarinats. El Rei de la Dansa, llavors s'adreça a l'Alcalde per demanar l'autorització per ballar al carrer. L'Alcalde accedeix i se celebren les ballades. Quan acaben, s'interpreten les Follies, una per cada parella. Representa l'acomiadament i l'agraïment dels ballaors cap les ballaores per acompanyar-les en la Dansa.
A la nit, Casats, Fadrins i el públic participen al Ball del Virrei, en el quals es toquen cançons tradicionals a càrrec de la Rondalla.
El segon dia, el 30 de desembre, són repetits els actes del dia 28, ara pels Fadrins. Només es canvia l'Arreplegà del matí per una ballada als diversos barris d'Ibi, un diferent cada any.
