Festa major

Una festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o siga una festa en honor a un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no s'escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.

Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns –la plaça, el cafè o l'església– i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.

Origen

Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII. Al segle XIV la prodigalitat en les despeses féu que moltes constitucions de bisbats limitessin als clergues el nombre de convidats a l'àpat de festa major. Ferran el Catòlic, en una pragmàtica del 1487, prohibí que es fessin despeses superiors a deu sous per cada foc, però aquesta fou derogada l'any següent, a petició dels pagesos, que negociaren amb el rei la interpretació de la sentència arbitral de Guadalupe i que al·legaven el costum de rebre, per les festes majors, els amics i els parents.

Tradicions

Solen durar tres dies (que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires), el primer dels quals hom considera feriat, i se sol intentar fer coincidir amb un cap de setmana.

Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l'ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó (sovint amb gegants i nans), acompanyats, tots, per música de banda.

Entre els actes profans, cercaviles, balls a l'envelat o en un teatre (on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques), balls de sardanes o de danses tradicionals, a la plaça, cóssos amb divertiments infantils (com la sortija, salts amb sacs o trencar l'olla), toros o correbous, competicions esportives, focs d'artifici, correfocs, diables, castells, fires (cavallets, tir al blanc, autos de xoc, etc.), etc. La corporació municipal presideix els actes més solemnes. Hom enrama o adorna amb garlandes els carrers, i a la majoria de les cases es fa un gran àpat, al qual són convidats parents i amics forans. Hom acostuma a estrenar vestits.

Festes majors

Festes Majors famoses són la Festa Major de Gràcia, les Festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Patum de Berga, les Festes de la Magdalena de Castelló de la Plana, les Falles de València i les Fogueres d'Alacant, la Festa Major (pirata) de Premià de Mar.

Vegeu també

• Festa patronal
• Festes populars als Països Catalans

Enllaços externs

• Festes Majors a Catalunya
• [http://www.festamajorcat.blogspot.com.es/ Bloc on es publiquen gran part dels programes de les festes majors catalanes, també funciona com a agenda de Festes Majors, concerts, castellers i molts d'altres consulteu-lo!! (Facebook i Twitter)
• Agenda de Festes Majors
• Cercador de Festes Populars d'Interès Nacional
• Llista d'articles i enllaços a multitud de festes majors
• Article sobre la festa major de l'antropòleg Salvador Palomar (en PDF)
• App per poder publicar les Festes Majors de Catalunya (iPhone i Android)