Festival Canet Rock

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Canet Rock
Lloc(s) Canet de Mar (Maresme)
Anys en actiu 19751978 i 2014
Dates 26 de juliol de 1975
7 d'agost de 1976
30 de juliol de 1977
2 de setembre de 1978
5 de juliol de 2014
Gèneres Pop, Rock
Lloc web canetrock.cat

El festival Canet Rock va ser un gran concert a l'aire lliure que es va celebrar per primera vegada el juliol de 1975 i al que van succeir quatre sessions més, sempre a Canet de Mar (Maresme). Estigué precedit per les Sis Hores de Cançó, també organitzades a Canet de Mar, i s'inspirà en festivals internacionals anteriors com el Woodstock de 1969 a Nova York i el de l'illa de Wight d'entre 1968 i 1970 al sud d'Anglaterra.[1] El 2014 s'impulsà un festival sota el mateix nom a Canet de Mar, amb grups de música pop del moment.[2]

Edició 1975[modifica | modifica el codi]

La primera edició es va fer encara sota la dictadura de Franco i l'organització no aconseguí el permís fins dos dies abans del seu inici.[1] Se celebrà el 26 i 27 de juliol al Pla d'en Sala de Canet de Mar i prometia «dotze hores de música i follia».[1] La Sala Zeleste s'ocupà de la programació musical, mentre que l'empresa Pebrots vinculada a La Trinca hi aportà la infraestructura.[1] Els cantants i grups convidats (Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l'Orquestra Plateria, etc.)[3] tenien en comú la transgressió o, com començava a anomenar-se, contracultura, manifestada bàsicament en el contingut de les lletres de les cançons, l'ús de l'estil rock i d'altres estils no del gust del govern ni de l'Església, i l'ús del català (nova cançó, rock laietà, etc.).

En total hi participaren: Orquestra Mirasol, Companyia Elèctrica Dharma i Comediants, Pau Riba, Jordi Sabatés, Molina (Lole y Manuel), Maria del Mar Bonet, Fusioon, Ia & Batiste, Barcelona Traction, Gualberto, Iceberg i Orquestra Plateria.[1] La presència de Sisa va ser prohibida pel govern civil, si bé es va fer sonar la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» en un escenari enfosquit on només s'il·luminava el micròfon.[1] Va ser l'edició més multitudinària de totes i un dels festivals de rock a l'aire lliure més concorreguts fins al moment a Espanya, hi van assistir entre 15.000 i 30.000 persones.[1] El director de cinema Francesc Bellmunt dirigí la pel·lícula Canet Rock,[1] que fou estrenada el desembre de l'any 1976.

Edició 1976[modifica | modifica el codi]

Sota el nom de «Canet Roc»,[1] els dies 7 i 8 d'agost se celebrà la segona edició del festival, ja després de la mort de Francisco Franco.[4] A la «festa de la imaginació», amb un nombre de públic considerablement inferior al de l'edició anterior, hi participaren la Companyia Elèctrica Dharma, Sisa, Josep Maria París, La Rondalla de la Costa, Barcelona Traction, Toti Soler, Jordi Sabatés i Santi Arisa, Secta Sònica, Orquestra Mirasol, Orquestra Plateria, Blay Tritono, Pau Riba, Oriol Tramvia, Atila, Miki Espuma, Els Pavesos, Triana, Esqueixada Sniff, Granada i Els Pescadors.[1] També estigué organitzat per Zeleste i Pebrots, com la primera edició.[1] Novament, els organitzadors del festival van rebre l'amenaça del govern de fer-los plegar a les quatre de matinada, en comptes de les set; una ordre que finalment no es va fer efectiva.[1]

Edició 1977[modifica | modifica el codi]

Amb el títol «Festa de lluna plena», l'edició d'aquell any va venir marcada per la intensa pluja caiguda, que va interrompre constantment el festival.[1][5] Amb tot, hi participaren la meitat d'assistents dels anys anteriors.[1] Els dies 30 i 31 de juliol actuaren Casavella, l'Orquestra Plateria, Pau Riba amb Los Peruchos, Jordi Batiste, Oriol Tramvia, la Companyia Elèctrica Dharma, Mirasol Colores, Música Urbana i el grup Sardineta.[1] RCA va publicar-ne un àlbum doble titulat Canet Roc 77'.[1] La tercera edició del festival també va estar organitzada per Zeleste i Pebrots, tot i les desavinences inicials entre les dues entitats.[1]

Edició 1978[modifica | modifica el codi]

La darrera de les edicions del Canet Rock durant la dècada de 1970 es va celebrar la nit entre els dies 2 i 3 de setembre. Els nous organitzadors, Matriu Matràs i Sono-Servei, es van decantar pel punk i el new wave i va ser l'edició amb més presència de grups internacionals.[1] Van actuar-hi Blondie, Nico, Ultravox, Bijou, Daevid Allen, Los Sírex, Crema Galilea, Akra, Tequila, Els Masturbadors Mongòlics, Música Urbana, Big Band del Sindicat Musical de Catalunya, Atila, Borne, Teta Atòmica, La Banda Trapera del Río, Gòtic i Pau Riba.[1][6][7]

L'organització va haver de pagar 500.000 pessetes[8][9] (uns 3.000 euros) de sanció al govern civil per «greuge contra les creences religioses» en mostrar, en el seu cartell fet per Pau Riba, una Mare de Déu de Filippo Lippi i una gota de semen procedent de la lletra «o» de «Canet Roc» que connecta amb una piràmide que envolta la Mare de Déu, sota les paraules «contrita contradictio virgo inseminanda».[1] S'afirma que el govern civil va rebre pressions d'alguns sectors de l'Església i de l'exèrcit, si bé el moviment catòlic Pax Christi va lamentar la multa.[1]

Edició 2014[modifica | modifica el codi]

Canet Rock 2014

El 2014 es recuperà el festival Canet Rock en un paratge al peu del Montnegre, entre el Dial del Salt d'en Rosi i el Torrent de les Teixoneres, de Canet de Mar.[10] El 5 de juliol del 2014, de les 7 de la tarda fins a passades les 7 del matí tingué lloc el festival amb l'actuació de grups com Manel, Txarango, Love of Lesbian, Els Pets, Els Amics de les Arts, Jaume Sisa, Blaumut, Caïm Riba, Delafé y las Flores Azules, Mishima, Gerard Quintana amb Xarim Aresté, Gossos, Joan Dausà i els Tipus d'Interès, The Pinker Tones, la Companyia Elèctrica Dharma, Pep Sala i Crator i Manu Guix.[2][11] A més el públic trià a partir d'una crida a les xarxes socials el grup Brams per tal de completar el cartell.[12] La direcció escènica anà sota les ordres de Lluís Danés, tot organitzat per la promotora de Sun Music dirigida per Gemma Recoder.

El mateix any tingué lloc una exposició antològica sobre el festival a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm, de Barcelona, comissariada pel Grup Enderrock i impulsada per Sun Music.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.
  2. 2,0 2,1 Cervantes, Xavier. «El nou Canet Rock serà pop». Ara, 26 març 2014, p. 32.
  3. «CANET-ROCK, 12 HORAS DE JUVENTUD APASIONADA - ROCK, HUMOR Y FANTASIA» (en castellà). La Vanguardia, 31 de juliol de 1975 [Consulta: 27 març 2014].
  4. «Veinte mil personas en el «Canet-Rock»» (en castellà). La Vanguardia, 10 d'agost de 1976 [Consulta: 27 març 2014].
  5. «El Canet Rock, deslucido por el mail tiempo, la lluvia y el barro» (en castellà). , 2 d'agost de 1977 [Consulta: 27 març 2014].
  6. ««Canet Roc 78», decepcionó» (en castellà). , 5 de setembre de 1978 [Consulta: 27 març 2014].
  7. La Vanguardia, 5 de setembre de 1978 (castellà)
  8. Quinta, Alfons. «Multa gubernativa a los organizadores del festival Canet Rock» (en castellà). El País, 30 d'agost de 1978 [Consulta: 27 març 2014].
  9. «Multa de medio millón por un cartel publicitario» (en castellà). , 30 d'agost de 1978 [Consulta: 27 març 2014].
  10. «Canet Rock 014». Enderrock, 224, juny de 2014, pp. 48-49.
  11. «El mítico festival Canet Rock volverá en julio con una decena de artistas». La Vanguardia, 7 de gener. [Consulta: 8 gener 2014].
  12. «Brams, elegits per votació popular per actuar al Canet Rock» (en català). VilaWeb, 7 de maig de 2014 [Consulta: 8 maig 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival Canet Rock