Festival Internacional de Dixieland de Tarragona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Festival Internacional de Dixieland de Tarragona és un festival dedicat a l'estil origen del jazz que se celebra anualment en aquesta ciutat la setmana anterior a la de Pasqua.[1]

Es tracta d'una de les cites culturals més importants no sols de la ciutat de Tarragona sinó també del conjunt de certàmens artístics musicals de Catalunya. Dins el mapa de festivals jazzístics de l'Estat espanyol, és l'únic existent dedicat a l'estil dixieland. Així mateix, ha sigut considerat per diferents especialistes com un dels quatre festivals de dixieland de referència a Europa, juntament amb Breda (Països Baixos), Dresden (Alemanya) i Miskolc (Hongria), representant el de Tarragona l'àrea de la Mediterrània.

Neix el 1994 en una ciutat on des de la restauració dels ajuntaments democràtics, el jazz s'havia recuperat com a gènere estable dins de les diferents programacions culturals de l'any. Donat que d'altres poblacions catalanes i també de la resta de l'Estat espanyol ja comptaven amb festivals de jazz entesos amb un sentit genèric, l'Ajuntament de Tarragona va optar per l'especialització de la vessant dixieland, és a dir, el punt de partida del jazz, el jazz més tradicional, fet que comportava d'entrada una innovació temàtica.

El Festival aplega anualment un centenar d'activitats i concerts que congreguen més de 25.000 espectadors.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Difusió.

Difusió del jazz en sectors amplis de la població buscant la màxima diversificació i promoció de nous públics. De fet, el Festival arriba als escolars dels centres d'ensenyament de Tarragona, així com a les mestresses de casa que diàriament troben les bandes pels diferents mercats.

  • Suport a la creació artística local.

Suport a la creació artística local, que ha donat els seus fruits, ja que en l'actualitat la ciutat de Tarragona compta amb una big band pròpia, amb quatre brass bands i amb una nombrosa quantitat de grups d'altres formats. La possibilitat que els músics locals toquin amb alguns dels grans monstres de l'escena jazzística catalana, europea i americana, a vegades a la mateixa jam i el mateix escenari, ha estat, sens dubte, un al·licient a tenir en compte.

  • Integració a la xarxa d'espais musicals de la ciutat.

El Festival ha buscat des del mateix inici una presència en totes aquelles sales que habitualment programen a Tarragona. Per això, el Festival inclou una àmplia llista d'espais interiors que tenen com a eix vertebrador el Teatre Metropol.

  • Col·laboració entre la iniciativa pública, privada, en el seu finançament i programació.

El Festival compta amb una direcció artística lliure i independent integrada dins de l'equip de gestió cultural de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona. En la programació intervenen també els propietaris de les sales privades amb gestió empresarial que acullen el Festival, i també diverses associacions sense ànim de lucre que gestionen espais i coordinen les audicions per a les escoles.

  • Generació de nous mercats pel jazz.

El Festival de Tarragona ha contribuït al fet que el dixieland estigui molt més present avui en les programacions públiques i privades de Catalunya. Sens dubte l'increment de bandes catalanes en el panorama musical dixieland és una realitat, destacant la renovació dels intèrprets que s'ha produït. Així al costat de les bandes més històriques com La Locomotora Negra i La Vella Dixieland, han sorgit formacions molt més joves. Tots aquests grups responen, doncs, a unes possibilitats d'actuar no únicament en cicles especialitzats, sinó també en actes oficials, inauguracions, campanyes de promoció publicitària i festes populars.

  • Contribució al manteniment de les orquestres i bandes de titularitat privada.

Totes les formacions que han intervingut en el Festival responen a la fórmula de gestió privada, destacant les professionals per damunt de les associacions sense ànim de lucre.

  • Creació d'un segell cultural propi dins del panorama de l'espectacle català i estatal.

El Festival de Tarragona és actualment l'únic especialitzat en el gènere en tot l'arc mediterrani de l'Estat espanyol. Aquesta singularitat s'emmarca perfectament dins del que hauria de ser un panorama divers de festivals d'espectacles. Per tant, el Festival de Dixieland, sens dubte, ha contribuït a l'equilibri territorial de l'activitat musical en el marc català i en general espanyol. El seu èxit també ha contribuït perquè neixin altres iniciatives de festivals encara incipients en altres territoris de la península Ibèrica.

  • Plataforma de contractació per a altres festivals.

A més a més d'haver generat més contractacions genèriques, el Festival de Tarragona facilita constantment informació per a programadors d'altres festivals, no únicament musicals sinó també teatrals donat el vessant escènic que sovint adquireixen els passeigs pels carrers amb bandes de dixieland. El Festival acull assessors de diverses ciutats europees, especialment alemanyes, encara que la voluntat inicial no era ser una fira sinó un festival.

  • Programació de les millors bandes del gènere a nivell mundial.

La cura artística ha sigut un dels punts de mira del Festival de Tarragona. En l'apartat referent a les formacions que han passat pel Festival podem observar que la marca de qualitat artística ha estat constant en totes les programacions de les anteriors edicions.

  • Contemporaneïtat del projecte.

Les noves tendències de la música universal han demostrat que el dixieland ha viscut una reinterpretació per part de les noves bandes que han definit un nou moviment musical denominat neoswing, que parteix dels Estats Units però que també ha tingut repercussió en el Festival.

  • Producció regular de creacions i de projectes inèdits

Any rere any el Festival ha produït espectacles propis, juntament amb la iniciativa privada. La gran majoria han tingut un notable èxit artístic, avalat per la crítica, i alguns d'ells ha girat per nombrosos festivals i programacions.

  • Ajut a la formació i al desenvolupament professional dels músics joves

El Festival de Dixieland de Tarragona no ha volgut mai comptar només amb les grans estrelles, sinó que ha apostat per integrar noves formacions, especialment les més joves, en la programació. La secció Fringe, posteriorment anomenada, secció emergent, ha esdevingut un referent.

  • Accions de cooperació amb altres festivals de l'arc mediterrani.

Tarragona ha treballat en diverses oportunitats amb el Festival de Jazz Terrassa, i des del 2006 ho fa també amb el Festival de Dixieland de Cantanhede a Portugal i la Fira Trapezi de Circ de Reus.

Festivals de bandes de metall[modifica | modifica el codi]

El Centre d'informació i de recursos per a les músiques actuals (IRMA), organisme independent que treballa des de l'any 1994 des de l'Estat francès i amb seu a la ciutat de París, edita el 2008 la Guia de les bandes de metall. Aquesta publicació és un treball de recerca que inclou totes les bandes de metall de França, així com les més importants d'arreu del món; els organitzadors de Festivals que són protagonitzats per aquest tipus de formacions o bé aquells en què participen sense ser-ne les protagonistes úniques; i els mitjans de comunicació que se n'ocupen. En total el volum aplega més de sis mil contactes internacionals. Els seus autors són Jean-Louis Perrier –que ha programat més de 2.500 actuacions de bandes de metall arreu del món i és membre de la prestigiosa banda Ceux Qui Machent Debout- i del dissenyador Michel Bridenne.

Dins l'apartat de Festivals europeus internacionals fora de l'Estat francès, en què participen bandes de metall, apareix el Festival Internacional de Dixieland de la ciutat de Tarragona. El festival tarragoní és un dels 25 seleccionats arreu del món per l'organisme francès. En el conjunt de l'Estat espanyol només es referencien quatre certamens: Pirineos Sur –dedicat a les músiques ètniques cada mes de juliol des de fa disset anys i que s'ha caracteritzat per incloure bandes de metall-, el Festival do Mundo Celta d'Ortigueira –que des de fa 24 edicions està basat en el món celta i compta amb la presència d'aquest tipus de formació-, el Festival Músicas de Europa –dins la xarxa de Festivales de Aragón i dedicat essencialment a les músiques ètniques- i el Dixieland de Tarragona, amb les seves quinze edicions. La nòmina també inclou certamens de llarga trajectòria i prestigi com el Festival suís de Jazz de Montreaux, o com el serbi de Guca –dedicat a les bandes de metall balcàniques-.

L'edició inclou sis mil contactes en 336 pàgines. El llibre ha comptat amb el suport del Ministeri de la Cultura i de la Comunicació de l'Estat francès, l'ADAMi (Societat civil per a l'administració dels drets dels artistes i dels intèrprets), la FCM (Fundació per a la creació musical), la SPPF (Societat civil dels productors fonogràfics de França) i del Centre Nacional de la cançó i del jazz.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jazz a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]