Festival d'Eurovisió
De Viquipèdia
El Festival d'Eurovisió és un concurs musical televisiu anual nascut el 1956 produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens estatals que hi actuen com a membres actius. Cada televisió escull un artista que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe en una gala retransmesa per tots els canals de televisió que hi participin. Un cop hagin sonat totes, es dóna un període de temps per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida; des de 2009 els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les actuacions més votades a cada país.
Cada ens públic estatal que sigui membre actiu de la UER pot participar-hi. El requisit previ és que el país retransmeti en directe la semifinal on participa i la final. Les participacions han de ser amb una cançó d'un màxim de tres minuts i, en el moment de l'actuació, podrà ser posada en escena amb un màxim de sis persones. La música pot ser gravada prèviament, però la veu ha de ser en directe. Cal elaborar un videoclip per la cançó. Cada ens està obligat a dedicar una pàgina web a la seva participació on donarà a conèixer la seva candidatura. Per assegurar que tots els requisits es compleixin, les cançons passen un control a la radiotelevisió pública i un de final i vinculant, de la mà de la pròpia UER. El fet de guanyar el Festival implica que la radiotelevisió triomfadora s'encarregarà d'organitzar la següent edició al seu país, tot i que pot renunciar-hi per motius econòmics. Aquest fet, comporta un important impuls econòmic pel país; d'aquí que cada any se celebri una autèntica competició entre països, que sempre ha estat titllada de polititzada.
El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956, de manera que ja porta més de cinquanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un xou en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els èxits que ha anat assolint, han produït la creació del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de llocs web dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no només les setmanes prèvies a l'esdeveniment, com passava anteriorment.
El Festival d'Eurovisió actualment serveix a molts països per obrir-se al món i donar-se a conèixer. Això fa que, últimament, s'hagin registrat moltes noves incorporacions, fins assolir la xifra rècord de 43 participants a l'edició de 2008.
Taula de continguts |
[edita] Història del Festival
El Festival va néixer el 1956 inspirat en Festival de la cançó de Sanremo italià, de gran èxit. Els fundadors varen ser Suïssa, que el va organitzar a Lugano, Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. La suïssa Lys Assia va ser la primera guanyadora amb la cançó Refrain.
Als anys següents, se'n varen anar afegint els països del bloc occidental europeu: Regne Unit, Dinamarca i Àustria varen debutar el 1957; Mònaco el 1959; Suècia i Noruega el 1960; Espanya, Finlàndia i Iugoslàvia (l'únic país del bloc comunista que hi va participar) el 1961 ; Portugal el 1964 i Irlanda el 1965, assolint la xifra de 18 països participants.
Durant la dècada de 1960 s'assagen diversos sistemes de puntuació, que no terminen per convèncer als responsables del Festival. Així, al Festival de 1969 celebrat a Madrid, es donarà la circumstància de què quatre països empaten en primera posició, i sense mecanismes de desempat, s'atorga el premi ex-aequo a Espanya, França, Regne Unit i Països Baixos. Aquest fet provoca la protesta dels països escandinaus i Portugal, que no participaran al Festival de 1970.
Mentrestant, el Festival, que des de 1968 ja s'emetia en color per als països que disposaven d'aquesta tecnologia, havia donat a llum a les seves primeres estrelles, per exemple, la italiana Gigliola Cinquetti, guanyadora el 1964, o la britànica Sandie Shaw que s'havia endut el primer lloc al Festival de 1967.
La dècada de 1970 coneixerà ja la maduresa del Festival. Retornats els països que protestaren pel sistema de puntuació, el 1973 s'aboleix la regla instaurada la dècada anterior sobre l'obligatorietat de cantar en un idioma oficial del país que es representa. D'aquesta manera, el 1974 el Festival coneix el seu primer gran èxit de la ma del grup suec ABBA que guanya cantant en anglès Waterloo.
El 1975 s'implanta l'actual sistema de votacions de 1-8, 10 i 12 punts i el 1977 es restaura l'obligatorietat de cantar en un dels idiomes oficials del país representat. Nous països, de l'àrea mediterrània, s'incorporen durant aquesta dècada: Malta el 1971, Israel el 1973, Grècia el 1974 i Turquia el 1975. Així, el 1978 amb el retorn de Dinamarca desprès d'una dotzena d'anys de retirada, s'assoleix per primer cop la vintena de participants. Mònaco, però, se'n retira el 1979 per un període de 25 anys.
El 1980, aprofitant la retirada aquell any d'Israel, debuta el Marroc, l'únic país àrab que ha participat, però degut als pobres resultats, se'n retira i tant aquest país com la resta de membres àrabs de la UER, es mantindran al marge del Festival des d'aleshores. La dècada de 1980 suposa una certa decaiguda en la popularitat del Festival, degut bàsicament a que moltes de les cançons que hi competeixen no s'ajusten a les tendències musicals populars d'aquest període. Amb tot, el nombre de participants continua augmentant amb els debuts de Xipre el 1981 i d'Islàndia el 1986.
Precisament el 1986 es produeix la victòria de l'artista més jove a la història del Festival: la belga Sandra Kim, amb només tretze anys, guanya amb claredat amb la cançó J'aime la vie. Des de llavors, la UER comença a plantejar-se la introducció de limitacions d'edat, que es farà efectiva desprès del Festival de 1989 en què dos nens de França i Israel hi van prendre part. Des de llavors, només els majors de setze anys s'hi poden presentar. Pels nens queda el Festival Júnior de la Cançó, que començarà a celebrar-se a partir de 2003.
El 1988, una jove canadenca gairebé desconeguda guanya representant Suïssa amb la cançó Ne partez pas sans moi, per un sol punt d'avantatge sobre el Regne Unit. Es tracta de Céline Dion, que anys més tard es farà molt famosa mundialment.
La dècada de 1990 traurà nous vents de canvi que acabaran per revifar el Festival. El 1992 hi competeixen 23 països, corresponents al bloc occidental més Iugoslàvia, per darrer cop. La caiguda l'any anterior del bloc comunista propicia que els països de l'Est d'Europa s'incorporin massivament a la UER i per tant, al Festival.
El 1993, amb l'antiga Iugoslàvia ja desapareguda, la UER es troba amb set nou països que volen debutar al Festival, però decideix limitar el número a 25 participants i realitzar una preselecció a la televisió eslovena per decidir els tres països que s'afegiran als 22 restants. Així doncs, tres països ex-iugoslaus (Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina) obtenen el seu passaport, mentre que Eslovàquia, Estònia, Hongria i Romania s'han d'esperar a l'any següent.
El 1994 canvia radicalment la composició dels participants: dos històrics, Itàlia i Luxemburg es retiren del Festival, i cinc dels participants de l'any anterior són desqualificats per la seva baixa puntuació per fer possible el debut de set nous països: els quatre perdedors de la preselecció de 1993, més Rússia, Polònia i Lituània. D'aquesta manera, i fins el 2004, els participants aniran rotant segons la seva puntuació en Festivals anteriors, i molts països quedaran relegats de facto a participar bianualment.
El 1997 Itàlia fa una última aparició esporàdica. Aquell any, el popular grup Katrina & the Waves guanya pel Regne Unit amb una puntuació rècord (227 punts sobre 25 participants). Precisament aquell any és el primer en què s'introdueix el televot a cinc països, fent-lo extensiu a la majoria dels participants l'any següent; i un altre canvi important és la introducció del concepte dels 'Big Four', pel qual Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit, els quatre màxims contribuents a la UER, no poden quedar mai desqualificats per a la final del Festival.
El 1998, la victòria de la transsexual israeliana Dana International té un gran impacte no sols musical sinó també polític i social en tota Europa. Aquell any també es produeix el debut de la Antiga República Iugoslava de Macedònia, mentre que Eslovàquia participa per darrer cop, no retornant fins el 2009; el televot es generalitza però encara hi han països que utilitzen els jurats.
El 1999 se celebra el Festival a Jerusalem entre fortes mesures de seguretat. Dos grans canvis s'introdueixen en aquest Festival: la llibertat per cantar en qualsevol idioma i l'eliminació de l'orquestra. Ambdues mesures, juntament amb la introduïda l'any abans del televot popular, s'encaminen a fer el Festival més popular i més proper a la música del moment. Les xifres de les audiències semblen donar la raó a la UER.
El 2000 debuta Letònia i el 2001 guanya Estònia, convertint-se així en el primer país incorporat desprès de la caiguda del bloc comunista que ho fa.
El 2002 comença el fenomen d'enviar al Festival els finalistes de famosos concursos de talents musicals organitzats pels propis ens televisius. El cas de Rosa López, guanyadora del fenomen televisiu de TVE Operación Triunfo, és un bon exemple, ja que arrossega l'audiència del Festival fins arribar a un 80% de share, una xifra insòlita des de la introducció dels canals privats de televisió a Espanya.
El 2003, amb el debut d'Ucraïna i la participació rècord de 26 països al Festival, la UER constata de què la fórmula d'un Festival d'una sola gala no pot satisfer la creixent demanda dels països que hi volen participar.
Així doncs, el 2004 la UER introdueix el format de semifinal + final. Només el 'Big Four' i els deu millors classificats de l'any anterior passen directament a la final, mentre que la resta de països lluiten pels deu llocs lliures en la semifinal, que és televisada en directe i es decideix per televot, però mancada de votació al final, ja que només es revelen els noms dels deu finalistes però no la puntuació rebuda, per evitar indicar els favorits per a la final. Amb aquesta fórmula, els països participants s'incrementaren espectacularment fins a 36. Debutaren Albània, Andorra, Bielorússia i Sèrbia i Montenegro, mentre que Mònaco retornava desprès de 25 anys.
El 2005 debutaren Moldàvia i Bulgària; la polèmica va vindre del Líban, l'ens públic del qual va anunciar la seva participació (fins i tot va arribar a escollir cantant i cançó), però que es va negar a retransmetre l'actuació de la representant israeliana, Shiri Maymon. Degut a la violació de les regles de la UER, aquesta va provocar la renúncia del Líban i va sancionar el seu ens amb tres anys d'ineligibilitat.
El 2006 debuta Armènia; aquest any, el Festival comença a acusar l'efecte del denominat 'DNP voting' (vot de la diàspora, dels països veïns i el vot polític), que provocava que molts països rebessin vots segons un patró geopolític en lloc de la qualitat musical.
Aquest patró es va veure encara més reforçat el 2007. Encara que es va assolir la xifra rècord de 42 participants (amb els debuts de la República Txeca i Geòrgia, i de Sèrbia i Montenegro com a països separats), molts països amenaçaren la UER d'abandonar el Festival si no es corregia aquest fenomen que feia les votacions injustes i previsibles, amb la subseqüent caiguda d'audiència.
Això va dur a la UER a introduir nous canvis per 2008: dues semifinals per repartir els països segons el seu patró de vot i l'elecció per televot de nou finalistes per semifinal, mentre que els jurats d'emergència seleccionaven els altres dos, un de cada semifinal. Aquest any van debutar Azerbaidjan i San Marino, mentre que Àustria i Mònaco es mantingueren al marge com a protesta pel sistema de vot. El resultat de les semifinals va resultar més satisfactori que el de 2007, però no tant el de la final, on es van enregistrar de nou els coneguts patrons de vot.
La UER va anunciar nous canvis en el sistema de vot a la final pel 2009. El més significatiu fou que els jurats d'emergència decidirien conjuntament (50/50) amb el televot les puntuacions de cada país. El resultat va ser més satisfactori que els anys anteriors i es va recobrar part de la confiança perduda en la justícia de les puntuacions, a més d'una notable millora en la qualitat mitjana de les cançons. L'audiència conjunta a Europa va assolir el rècord de 122 milions de telespectadors. Quant a participacions, Eslovàquia va retornar al Festival desprès d'onze anys d'absència, mentre que San Marino s'hi va retirar per problemes financers. Geòrgia també es va retirar a darrera hora perquè la UER no va admetre la cançó triada per les seves al.lusions polítiques.
De cara al Festival de 2010, que tindrà lloc a Oslo, la UER pretén per una banda abaratir el cost total de l'event (que es preveu serà inferior a l'edició de 2009) i per una altra convèncer les televisions d'Itàlia, Austria i Mònaco de retornar al Festival. El Grup de Referència haurà de decidir al segon semestre de 2009 si extén el sistema de vot de la final (50% jurat/50% televot) a les semifinals, com ja han demanat algunes televisions.
[edita] Seus
[edita] Guanyadors per edició
[edita] L'edició de 2007
Tingué lloc al Hartwall Areena de Hèlsinki (Finlàndia) els dies 10 i 12 de maig de 2007.
[edita] L'edició de 2008
Tingué lloc al Beogradska Arena de Belgrad (Sèrbia) els dies 20, 22 i 24 de maig de 2008.
[edita] L'edició de 2009
Tingué lloc a Moscou (Rússia) els dies 12, 14 i 16 de maig de 2009.
[edita] L'edició de 2010
Tindrà lloc a Oslo (Noruega) els dies 25, 27 i 29 de maig de 2010.
[edita] Països participants
| País | Millor posició assolida | Historial de participacions |
|---|---|---|
 Albània |
7ª posició: Anjeza Shahini (2004) | Albània va debutar l'any 2004 i ha participat en totes les edicions des de llavors. |
 Alemanya |
1ª posició : Nicole (1982) | Alemanya va ser un dels països fundadors del Festival el 1956. Ha participat a totes les edicions, excepte l'any 1996. |
 Andorra |
12ª posició a sf: Anonymous (2007) | Andorra va debutar l'any 2004 i ha participat en totes les edicions des de llavors, encara que mai ha assolit la final. |
 Armènia |
4ª posició: Sirusho (2008) | Armènia va debutar l'any 2006 i ha participat en totes les edicions des de llavors. |
 Àustria |
1ª posició: Udo Jürgens (1966) | Àustria va debutar l'any 1957 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1969, 1970, 1973, 1974, 1975, 1998, 2001, 2006, 2008 i 2009. |
 Azerbaidjan |
3ª posició: Aysel & Arash (2009) | Azerbaijan va debutar l'any 2008 i ha participat a totes les edicions des de llavors. |
.svg){kind=small} Bèlgica |
1ª posició: Sandra Kim (1986) | Bèlgica va ser un dels països fundadors del Festival el 1956. Ha participat a totes les edicions, excepte els anys 1994, 1997 i 2001. |
 Bielorússia |
6ª posició: Koldun (2007) | Bielorússia va debutar l'any 2004 i ha participat en totes les edicions des de llavors. |
 Bòsnia i Hercegovina |
3ª posició: Hari Mata Hari (2006) | Bòsnia i Hercegovina va debutar l'any 1993 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1998 i 2000. |
.svg){kind=small} Bulgària |
5ª posició: Elitsa & Stoyan (2007) | Bulgària va debutar l'any 2005 i ha participat en totes les edicions des de llavors. |
 Croàcia |
4ª posició: Maja Blagdan (1996) i Doris Dragovic (1999) | Croàcia va debutar l'any 1993 i ha participat en totes les edicions des de llavors. |
 Dinamarca |
1ª posició : Grete & Jörgen Ingmann (1963) i Olsen Brothers (2000) | Dinamarca va debutar l'any 1957. Va participar ininterrompudament fins el 1966 en què es va retirar, no tornant fins el 1978; des de llavors ha participat a totes les edicions, excepte els anys 1994, 1996, 1998 i 2003. |
.svg){kind=small} Eslovàquia |
18ª posició : Marcel Palonder (1996) | Eslovàquia va debutar l'any 1994 i va participar el 1996 i 1998 abans de deixar de participar regularment. Va retornar el 2009. |
.svg){kind=small} Eslovènia |
7ª posició : Darja Svajger (1995) i Nusa Derenda (2001) | Eslovènia va debutar l'any 1993 i ha participat a totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1994 i 2000. |
 Espanya |
1ª posició : Massiel (1968) i Salomé (1969) | Espanya va debutar l'any 1961 i ha participat a totes les edicions des de llavors. |
.svg){kind=small} Estònia |
1ª posició : Tanel Padar & Dave Benton (2001) | Estònia va debutar l'any 1994 i ha participat a totes les edicions des de llavors, excepte l'any 1995. |
.svg){kind=small} Finlàndia |
1ª posició : Lordi (2006) | Finlàndia va debutar l'any 1961 i ha participat a totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1970, 1995, 1997, 1999, 2001 i 2003. |
 França |
1ª posició : André Claveau (1957), Jacqueline Boyer (1960), Isabelle Aubret (1962), Frida Boccara (1969) i Marie Myriam (1977) | França va ser un dels països fundadors del Festival el 1956. Ha participat a totes les edicions, excepte els anys 1974 i 1982. |
.svg){kind=small} Geòrgia |
11ª posició: Diana Gurtskaya (2008) | Geòrgia va debutar l'any 2007 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte l'any 2009. |
 Grècia |
1ª posició: Helena Paparizou (2005) | Grècia va debutar l'any 1974 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1975, 1982, 1984, 1986, 1999 i 2000. |
 Hongria |
4ª posició: Friderika Bayer (1994) | Hongria va debutar l'any 1994 i ha participat al Festival de forma discontínua, ja que no ho va fer l'any 1996, desprès es va retirar el 1998 no retornant fins el 2005; el 2006 tampoc va participar i el 2007 va retornar un altre cop, participant cada any des de llavors. |
 Irlanda |
1ª posició: Dana (1970), Johnny Logan (1980 i 1987), Linda Martin (1992), Niam Kavanagh (1993), P. Harrington & C. McGettigan (1994) i Eimear Quinn (1996) | Irlanda va debutar l'any 1965 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1983 i 2002. |
 Islàndia |
2ª posició: Selma (1999) i Yohanna (2009) | Islàndia va debutar l'any 1986 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1998 i 2002. |
 Israel |
1ª posició: Yizhar Cohen & Alphabeta (1978), Gali Atari & Milk and Honey (1979) i Dana International (1998) | Israel va debutar l'any 1973 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1980, 1984, 1994, 1996 i 1997. |
 Itàlia |
1ª posició : Gigliola Cinquetti (1964) i Toto Cutugno (1990) | Itàlia va ser un dels països fundadors del Festival el 1956. Va participar ininterrompudament a totes les edicions fins el 1980. Després va començar a absentar-se els anys 1981, 1982, 1986, 1994, 1995 i 1996. La seva darrera participació va ser el 1997. |
 Letònia |
1ª posició: Marie N (2002) | Letònia va debutar l'any 2000 i ha participat en totes les edicions des de llavors. |
 Lituània |
6ª posició: LT United (2006) | Lituània va debutar l'any 1994, però se'n va retirar després de finalitzar en últim lloc amb zero punts. Va retornar el 1999, no va participar l'any següent, i va retornar altre cop el 2001, participant a totes les edicions des de llavors, excepte el 2003. |
 Luxemburg |
1ª posició: Jean-Claude Pascal (1961), France Gall (1965), Vicky Leandros (1972), Anne-Marie David (1973) i Corinne Hermès (1983) | Luxemburg va ser un dels països fundadors del Festival el 1956. Va participar a totes les edicions, excepte 1959, fins l'any 1993, en què va participar per darrer cop. |
 ARI de Macedònia |
12ª posició : Elena Risteska (2006) | L'ARI de Macedònia va debutar l'any 1998 i ha participat a totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1999, 2001 i 2003. |
 Malta |
2ª posició : Ira Losco (2002) i Chiara (2005) | Malta va debutar l'any 1971. Va tornar a participar el 1972 i el 1975, però desprès es va retirar fins l'any 1991, en què va tornar a participar regularment. Ha participat a totes les edicions des de llavors. |
 Moldàvia |
6ª posició: Zdob si zdub (2005) | Moldàvia va debutar l'any 2005 i ha participat en totes les edicions des de llavors. |
.svg){kind=small} Mònaco |
1ª posició: Séverine (1971) | Mònaco va debutar l'any 1959 i va participar a totes les edicions fins l'any 1979. Desprès es va retirar fins l'any 2004, en què va retornar; però el 2006 va participar per darrer cop al Festival. |
 Montenegro |
11ª posició a sf: Andrea Demirovic (2009) | Montenegro va debutar l'any 2007, tot i que la televisió montenegrina ja havia participat el 2005 sota la denominació de Sèrbia i Montenegro. Ha participat a totes les edicions des de llavors, encara que mai ha assolit la final. |
 Noruega |
1ª posició: Bobbysocks (1985), Secret Garden (1995) i Alexander Rybak (2009) | Noruega va debutar l'any 1960 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1970 i 2002. |
 Països Baixos |
1ª posició: Corry Brokken (1957), Teddy Scholten (1959), Lenny Kuhr (1969) i Teach-In (1975) | Els Països Baixos van ser un dels països fundadors del Festival el 1956. Ha participat a totes les edicions, excepte els anys 1985, 1991, 1995 i 2002. |
 Polònia |
2ª posició: Edyta Górniak (1994) | Polònia va debutar l'any 1960 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 2000 i 2002. |
 Portugal |
6ª posició: Lúcia Moniz (1996) | Portugal va debutar l'any 1964 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1970, 2000 i 2002. |
.svg){kind=small} Regne Unit |
1ª posició: Sandie Shaw (1967), Lulu (1969), Brotherhood of Man (1976), Bucks Fizz (1981) i Katrina & the Waves (1997) | El Regne Unit va debutar l'any 1957. Ha participat a totes les edicions des de llavors, excepte l'any 1958. |
.svg){kind=small} República Txeca |
18ª posició a sf: Tereza Kerndlová (2008) | La República Txeca va debutar l'any 2007 i ha participat en totes les edicions des de llavors, encara que mai ha assolit la final. |
 Romania |
3ª posició: Luminita Anghel & Sistem (2005) | Romania va debutar l'any 1994 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1995, 1996, 1997, 1999 i 2001. |
.svg){kind=small} Rússia |
1ª posició: Dima Bilan (2008) | Rússia va debutar l'any 1994 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1996, 1998 i 1999. |
 San Marino |
19ª posició a sf: Miodio (2008) | San Marino va debutar l'any 2008, però no ha tornat a participar des de llavors. |
.svg){kind=small} Sèrbia |
1ª posició: Marija Serifovic (2007) | Sèrbia va debutar com a país independent l'any 2007 i ha participat en totes les edicions des de llavors. Anteriorment ja havia participat formant part de Iugoslàvia i de Sèrbia i Montenegro. |
 Suècia |
1ª posició: ABBA (1974), Herreys (1984), Carola (1991) i Charlotte Nilsson-Perrelli (1999) | Suècia va debutar l'any 1958. Ha participat a totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1964, 1970 i 1976. |
 Suïssa |
1ª posició: Lys Assia (1956) i Céline Dion (1988) | Suïssa va ser un dels països fundadors del Festival el 1956, que a més va guanyar. Ha participat a totes les edicions, excepte els anys 1995, 1999, 2001 i 2003. |
 Turquia |
1ª posició: Sertab (2003) | Turquia va debutar l'any 1975 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1976, 1977, 1979 i 1994. |
 Ucraïna |
1ª posició: Ruslana (2004) | Ucraïna va debutar l'any 2003 i ha participat en totes les edicions des de llavors. |
.svg){kind=small} Xipre |
5ª posició: Anna Vissi (1982), Chara & Andros (1997) i Lisa Andreas (2004) | Xipre va debutar l'any 1981 i ha participat en totes les edicions des de llavors, excepte els anys 1988 i 2001. |
NOTA: El Marroc va participar per única vegada el 1980 (18ª posició) i des de llavors s'ha desvinculat del Festival. L'antiga Iugoslàvia va participar entre els anys 1961 i 1992, guanyant un cop el 1989 (amb el grup Riva); anys més tard, com a Sèrbia i Montenegro va participar els anys 2004 (2ª posició) i 2005. El Líban i Tunísia van preinscriure's als Festivals de 2005 i 1977 respectivament, però finalment van retirar-se abans de l'event.
Situació actual
A l'edició de 2009 van participar 42 dels 55 països que tenien en aquell moment algun ens televisiu públic com a membre actiu de la UER. Els països que van refusar participar-hi varen ser Algèria, Àustria, Egipte, Geòrgia, Itàlia, Jordània, Líban, Líbia, Luxemburg, el Marroc, Mònaco, San Marino i Tunísia. La UER va manifestar en roda de premsa poc abans de l'edició de 2009 que un dels seus objectius prioritaris seria convèncer les televisions públiques d'Àustria (ORF), Itàlia (RAI) i Mònaco (TMC) per a que es reincorporessin al Festival pel 2010.
[edita] Enllaços externs
- EurovisionAndorra, el web Oficial
- EuroAndorra, el portal Eurovisiu dels Pirineus
- eurovision.tv
- Eurovision-spain
- Eurovision Fun CluP ESC
- ESCToday.com
- eurosong.net
- Eurovision Song Contest - History
- Oikotimes.com
- Eurovision-info.net
