Festival d'escacs de Biel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Festival d'escacs de Biel és un torneig d'escacs que se celebra anualment durant el mes de juliol al municipi suís de Biel/Bienne. És el principal esdeveniment escaquístic que es fa a Suïssa, i el 3r festival d'escacs més antic d'Europa després del Torneig de Hastings[1] i el Torneig de Wijk aan Zee (la primera edició del torneig de Wijk aan Zee fou el 1938).

La primera edició del torneig de Biel/Bienne se celebrà el 1968, i fins a 1976 va ser organitzat com a un obert per sistema suís a 11 rondes.

A partir de 1977 se celebra també en paral·lel al torneig obert un torneig reservat a Grans Mestres, per invitació, jugat per sistema round-robin, que ha anat variant de nombre de rondes; l'edició de 1977 va tenir 16 participants (i 15 rondes). El 1987 es va jugar un torneig a doble volta amb vuit participants, i des de llavors el torneig de mestres s'ha jugat diverses vegades a doble volta amb sis participants.

Torneigs interzonals (1976, 1985 i 1993)[modifica | modifica el codi]

Tres de les edicions del torneig varen servir com a Torneig Interzonal, dins el cicle dels corresponents campionats del món, les dels anys 1976, 1985 i 1993.

Palmarès dels torneigs interzonals de Biel/Bienne

Quadre d'honor del torneig[modifica | modifica el codi]

Torneig de Mestres
Any Campió País
1977
 Anthony Miles Anglaterra Anglaterra
1978
 Bent Larsen Dinamarca Dinamarca
1979
 Víktor Kortxnoi Suïssa Suïssa
1980
 Yehuda Gruenfeld Israel Israel
1981
 Eric Lobron
 Vlastimil Hort
Alemanya Alemanya
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1982
 John Nunn
 Florin Gheorghiu
Anglaterra Anglaterra
Romania Romania
1983
 Anthony Miles
 John Nunn
Anglaterra Anglaterra
1984
 Vlastimil Hort
 Robert Hübner
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Alemanya Alemanya
1985
 Rafael Vaganian Armènia Armènia
1986
 Lev Polugaevski Unió Soviètica Unió Soviètica
1987
 Borís Gulkò Estats Units Estats Units
1988
 Ivan Sokolov Iugoslàvia Iugoslàvia
1989
 Vassili Ivanchuk Unió Soviètica Unió Soviètica
1990
 Anatoli Kàrpov Unió Soviètica Unió Soviètica
1991
 Aleksei Xírov Letònia Letònia
1992
 Anatoli Kàrpov Rússia Rússia
1993
 Borís Guélfand Bielorússia Bielorússia
1994
 Víktor Gavrikov Suïssa Suïssa
1995
 Aleksei Dréiev Rússia Rússia
1996
 Anatoli Kàrpov Rússia Rússia
1997
 Viswanathan Anand Índia Índia
1998
 Mladen Palac Croàcia Croàcia
1999
 Jeroen Piket Països Baixos Països Baixos
2000
 Piotr Svídler Rússia Rússia
2001
 Víktor Kortxnoi Suïssa Suïssa
2002
 Ilià Smirin Israel Israel
2003
 Aleksandr Morozévitx   Rússia Rússia
2004
 Aleksandr Morozévitx Rússia Rússia
2005[3]
 Borís Guélfand
 Andrei Volokitin
Israel Israel
Ucraïna Ucraïna
2006[4]
 Aleksandr Morozévitx Rússia Rússia
2007
 Magnus Carlsen Noruega Noruega
2008[5]
 Ievgueni Alekséiev Rússia Rússia
2009
 Maxime Vachier-Lagrave França França
2010[6]
 Fabiano Caruana
 Nguyen Ngoc Truong Son
 Maxime Vachier-Lagrave
Itàlia Itàlia
Vietnam Vietnam
França França
2011
 Magnus Carlsen Noruega Noruega
2012[7]
 Wang Hao República Popular de la Xina Xina
2013[8]
Maxime Vachier-Lagrave França França
2014[9]
Maxime Vachier-Lagrave França França
Torneig obert
# Any Campió País
  1
1968
 Edwin Bhend Suïssa Suïssa
  2
1969
 Jan Timman Països Baixos Països Baixos
  3
1970
 Predrag Ostojic Iugoslàvia Iugoslàvia
  4
1971
 Stanimir Nikolic Iugoslàvia Iugoslàvia
  5
1972
 Milan Vukic Iugoslàvia Iugoslàvia
  6
1973
 Milan Vukic
 Janos Flesch
Iugoslàvia Iugoslàvia
Hongria Hongria
  7
1974
 Bela Soos Romania Romania
  8
1975
 Miso Cebalo
 John Pigott
 David Parr
Iugoslàvia Iugoslàvia
Austràlia Austràlia
Austràlia Austràlia
  9
1976
 Dragutin Sahovic
 Radovan Govedarica
Iugoslàvia Iugoslàvia
10
1977
 Miguel Quinteros Argentina Argentina
11
1978
 Charles Partos Suïssa Suïssa
12
1979
 Yehuda Gruenfeld
 Jean Hebert
Israel Israel
Canadà Canadà
13
1980
 Israel Zilber
 Josip Rukavina
 Beat Züger
 Peter Scheeren
Estats Units Estats Units
Iugoslàvia Iugoslàvia
Suïssa Suïssa
Països Baixos Països Baixos
14
1981
 Nathan Birnboim
 Laszlo Karsa
 Ron Henley
 Eduard Meduna
Israel Israel
Hongria Hongria
Estats Units Estats Units
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
15
1982
 Ivan Nemet Iugoslàvia Iugoslàvia
16
1983
 Jaan Eslon Suècia Suècia
17
1984
 Carlos Garcia-Palermo  Argentina Argentina
18
1985
 Ian Rogers
 Alon Greenfeld
Austràlia Austràlia
Israel Israel
19
1986
 Daniel Campora Argentina Argentina
20
1987
 Lev Gutman Israel Israel
21
1988
 Gennadi Kuzmin Unió Soviètica Unió Soviètica  
22
1989
 Matthias Wahls Alemanya Alemanya
23
1990
 Víktor Gavrikov Unió Soviètica Unió Soviètica
24
1991
 Zurab Sturua Unió Soviètica Unió Soviètica
25
1992
 Alexander Shabalov Letònia Letònia
26
1993
 Vadim Milov Israel Israel
27
1994
 Utut Adianto Indonèsia Indonèsia
28
1995
 Igor Glek Alemanya Alemanya
29
1996
 Zurab Sturua Geòrgia Geòrgia
30
1997
 Ildar Ibragimov Rússia Rússia
31
1998
 Milos Pavlovic Iugoslàvia Iugoslàvia
32
1999
 Vadim Milov Suïssa Suïssa
33
2000
 Borís Àvrukh Israel Israel
34
2001
 Borís Àvrukh Israel Israel
35
2002
 Milos Pavlovic Iugoslàvia Iugoslàvia
36
2003
 Mikhail Ulibin Rússia Rússia
37
2004
 Christian Bauer França França
38
2005
 Mikhail Kobalia Rússia Rússia
39
2006
 Bartosz Soćko Polònia Polònia
40
2007
 Mikhail Ulibin Rússia Rússia
41
2008
 Vladimir Belov Rússia Rússia
42
2009
 Borís Gratxov Rússia Rússia
43
2010[6]
 Aleksandr Riazàntsev
 Nadjeżda Kosincewa
 Leonid Kritz
 Sébastien Feller
 Christian Bauer
 Vitali Golod
 Sébastien Mazé
Rússia Rússia
 Rússia Rússia
 Alemanya Alemanya
 França França
 França França
 Israel Israel
 França França

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. La primera edició del Torneig de Hastings fou el 1895, tot i que no es va reprendre de manera regular fins al 1920.
  2. Sericano, C. «Interzonal de Biel 1985, quadre de classificació final» (en italià). La grande storia degli scacchi. [Consulta: 15 maig 2011].
  3. El torneig es jugà del 17 al 27 de juliol de 2005; hi participaren 6 jugadors, en una lliga a doble volta. La classificació fou: 1r i 2n, ex aequo, Borís Guélfand i Andrei Volokitin, 3r. Yannick Pelletier, 4t. Hikaru Nakamura, 5è Christian Bauer i 6è Magnus Carlsen.
  4. «The remarkable Alexander Morozevich wins Biel». ChessBase News, 4 agost 2006. [Consulta: 10 de novembre de 2013].
  5. «Resultats, classificació final, i fotos, del Festival Internacional de Biel 2008» (en anglès). lloc web oficial, 20 de juny de 2009. [Consulta: 30 d'abril de 2011].
  6. 6,0 6,1 Crowther, Mark. «Biel Chess Festival 2010 » (en anglès). TWIC, 29 de juliol de 2010. [Consulta: 15 de juny de 2011].
  7. «45th Biel Chess Festival 2012». The Week in Chess, 2 d'agost de 2012. Arxivat de l'original el 19 d'abril de 2013. [Consulta: 2 de novembre de 2014].
  8. Error en arxiuurl o arxiudata46th Biel Chess Festival 2013». The Week in Chess, 22 de juliol de 2013. [Consulta: 23 d'agost de 2014].
  9. Error en arxiuurl o arxiudata47th Biel Chess Festival 2014». The Week in Chess, 14 d'agost de 2014. [Consulta: 23 d'agost de 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]