Festival de Cinema de Londres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Festival de Cinema de Londres
Localització Londres (Anglaterra)
Premis Trofeu Sutherland
Premi Grierson
Organització Institut de Cinema Britànic
Idioma anglès
Pàgina oficial

El Festival de Cinema de Londres (en anglès London Film Festival o BFI London Film Festival) és un festival cinematogràfic anual que té lloc a Londres (Anglaterra).

Es tracta del major esdeveniment cinematogràfic públic del Regne Unit, amb la projecció de més de 300 llargmetratges, documentals i curtmetratges de gairebé 50 països. El festival té lloc cada any a la segona quinzena d'octubre, organitzat per l'Institut de Cinema Britànic (British Film Institute). Presenta el millor del cinema mundial per donar suport a la creativitat, l'originalitat, la visió i la imaginació, i presenta també el millor cinema internacional contemporani, tant de cineastes emergents com de ja establerts.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1953 un grup de crítics de cinema va plantejar la idea d'un festival de cinema de Londres; van pensar que ja que Canes, Venècia i Edimburg tenien el seu propi festival, segurament Londres també ho hauria de fer. No obstant això, el seu objectiu era obrir el nou festival al públic, donant-li l'oportunitat de veure pel·lícules que d'altra banda probablement no apareixerien als cinemes britànics. Originalment pretenia ser un "festival de festivals", i es va centrar en projectar una selecció de títols forts d'altres festivals de cinema europeus, incloent Canes i Venècia. La primera edició del Festival de Cinema de Londres va ser concebuda per James Quinn, en aquell moment director del BFI, i va tenir lloc al NFT (National Film Theatre, actualment rebatejat com BFI Southbank) entre el 16 i el 26 d'octubre; es va posar en marxa el dia després de la inauguració de la nova NFT al seu lloc actual sota el pont de Waterloo. Només es van projectar 15-20 pel·lícules d'una reconeguda selecció de directors, incloent Akira Kurosawa, Satyajit Ray, Yasujirō Ozu, Luchino Visconti i Andrzej Wajda. Tot i que el programa encara conserva l'esperit de "festival de festivals", ara també mostra els nous descobriments d'"importants i emocionants talents" del cinema mundial. Si bé continua sent abans que res una festa pública, també hi assisteix un gran nombre de professionals del cinema i periodistes de tot el món. És important destacar, que ofereix oportunitats perquè les persones veuen pel·lícules que d'altra manera no obtenir una projecció del Regne Unit juntament amb les pel·lícules que li aconseguirà un llançament en un futur pròxim.

Les gales d'obertura i de cloenda s'han convertit en dos dels principals esdeveniments de catifa vermella del calendari de Londres, i són projeccions d'estrena mundial. Aquestes tenen lloc en grans recintes del centre de la ciutat; hi assisteix l'equip artístic i tècnic de la pel·lícula, i són presentades pel director del festival i els directors o productors de la pel·lícula, i sovint els propis actors. Anteriorment es presentaven una sèrie de premis del festival a la gala de clausura, però el 2009, amb l'ajuda de fons del UK Film Council, es va introduir una cerimònia de premis independent. A part d'aquests esdeveniments, les projeccions al festival són bastant informals, tot i que algunes pel·lícules van acompades d'una sessió de preguntes i respostes, en les quals es dóna a l'audiència un accés especial a un cineasta i/o un membre de l'elenc per tal d'oferir una idea de la realització de la pel·lícula, i, de tant en tant, una oportunitat perquè el públic pugui participar directament i fer preguntes.

El Festival que se celebrà el 1992 va projectar un cicle de 26 pel·lícules que pretenien ser una mostra de la història del cinema català des de les seves primeres passes serioses, a principis del segle XX, fins a l'actualitat. El cicle es va dividir en cinc grans àmbits: cinema mut, documentals realitzats durant la guerra civil, postguerra, la dècada del 1960, la transició democràtica i el cinema actual.[1]

Guardons[modifica | modifica el codi]

Trofeu Sutherland[modifica | modifica el codi]

Creat el 1958, l'Institut de Cinema Britànic premiava anualment "el creador de la pel·lícula [primera o segona obra] més original i imaginativa presentada al National Film Theatre durant l'any";[2] però el 1997 es va canviar el criteri i actualment s'atorga al creador de la pel·lícula debut més original i imaginativa presentada durant el Festival de Cinema de Londres.[3] El trofeu, que s'entrega a la gala de clausura, és una escultura de plata de Gerald Benney, i porta el nom del patró de l'Institut de Cinema Britànic, George Sutherland-Leveson-Gower, 5è Duc de Sutherland.

Guanyadors del Trofeu Sutherland
Any Director Pel·lícula
1958 Yasujirō Ozu Tokyo monogatari
1959 Satyajit Ray Apur sansar[4]
1960 Michelangelo Antonioni L'avventura
1961 Ermanno Olmi Il posto
1962 Jacques Rivette Paris Belongs to Us
1963 Alain Resnais Muriel ou Le temps d'un retour
1964 Grigori Kózintsev Hamlet
1965 Jean-Luc Godard Pierrot le fou
1966 André Delvaux De man die zijn haar kort liet knippen
1967 Masaki Kobayashi Samurai Rebellion
1968 Straub-Huillet The Chronicle of Anna Magdalena Bach
1969 Jacques Rivette L'Amour fou
1970 Bernardo Bertolucci The Conformist
1971 Robert Bresson Four Nights of a Dreamer
1972 Octavio Getino
Fernando Solanas
The Hour of the Furnaces
1973 Giorgi Shengelaya Pirosmani
1974 Rainer Werner Fassbinder Martha
1975 Theo Angelópulos The Travelling Players
1976 Nagisa Oshima In the Realm of the Senses
1977 Hans-Jürgen Syberberg Hitler: A Film from Germany
1978 Mark Rappaport The Scenic Route
1979 Zeki Ökten Sürü
1980 Peter Greenaway The Falls
Xie Jin Two Stage Sisters
1981 Helma Sanders-Brahms Die Berührte
1982 Adoor Gopalakrishnan Elippathayam
1983 Chris Marker Sans Soleil
1984 Lino Brocka Bayan ko: Kapit sa patalim
1985 Chen Kaige Yellow Earth
1986 Bill Douglas Comrades
1987 Edward Yang The Terrorizers
Souleymane Cissé Yeelen
1989 Nils Gaup Pathfinder
1990 Steve Kloves The Fabulous Baker Boys[5]
1991 Elaine Proctor On the Wire
1992 Jocelyn Moorhouse Proof
1993 Julio Medem Vacas
1994 Tran Anh Hung The Scent of Green Papaya
1995 Mofida Tlatli The Silences of the Palace
1996 Jevon O'Neill Bob's Weekend
1997 Bruno Dumont La vie de Jésus
1998 Samira Makhmalbaf The Apple
1999 Lynne Ramsay Ratcatcher
2000 Kenneth Lonergan You Can Count on Me
2001 Asif Kapadia The Warrior
2002 Delphine Gleize Carnages[6]
2003 Siddiq Barmak Osama
2004 Jonathan Caouette Tarnation[7]
2005 Kari Paljakka For the Living and the Dead[8]
2006 Andrea Arnold Red Road
2007 Vincent Paronnaud
Marjane Satrapi
Persepolis
2008 Sergey Dvortsevoy Tulpan
2009 Scandar Copti
Yaron Shani
Ajami
2010 Clio Barnard The Arbor[9]
2011 Pablo Giorgelli Las Acacias
2012 Benh Zeitlin Beasts of the Southern Wild
2013 Anthony Chen Ilo Ilo

Altres categories[modifica | modifica el codi]

Premi Grierson

Al millor documental projectat durant el festival. Porta el nom del director escocès John Grierson (1898-1972)

Any Documental Director
2005 Workingman's Death Michael Glawogger
2006 Thin Lauren Greenfield
2007 The Mosquito Problem and Other Stories Andrey Paounov
2008 Victoire Terminus Florent de la Tullaye i Renaud Barret
2009 Defamation Yoav Shamir
2010 Armadillo Janus Metz
2011 Into the Abyss: A Tale of Death, A Tale of Life[10] Werner Herzog
2012 Mea Maxima Culpa: Silence in the House of God[11] Alex Gibney


Premi a la millor pel·lícula

A la pel·lícula més original, imaginativa i creativa. S'entrega des del 2009.

Any Pel·lícula Director
2009 Un prophète Jacques Audiard
2010 How I Ended This Summer[12] Alexei Popogrebski
2011 We Need to Talk About Kevin[10] Lynne Ramsay
2012 Rust and Bone[11] Jacques Audiard


Premi al millor nouvingut britànic

S'entrega als talents britànics emergents, i reconeix els èxits d'un nou guionista, productor o director que ja demostra tenir veritable creativitat i imaginació en la seva primera pel·lícula. S'entrega des del 2009.

Any Nouvingut Pel·lícula
2009 Jack Thorne (guionista) The Scouting Book For Boys
2010 Clio Barnard (director) The Arbor
2011 Candese Reid (actriu)[10] Junkhearts
2012 Sally El Hosaini (director i guionista)[11] My Brother the Devil


BFI Fellowships

El festival exhibeix el treball de cineastes nous i establerts. Des del 2009.

Any Guanyador Pel·lícula
2009 Souleymane Cissé (cineasta)
John Hurt (actor)
2010 Danny Boyle (cineasta)
2011 David Cronenberg (cineasta)[10]
Ralph Fiennes (actor)[10]
A Dangerous Method
Coriolanus
2012 Tim Burton (cineasta)[11]
Helena Bonham Carter (actriu)[11]
Frankenweenie
Great Expectations

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Festival de Londres programa un cicle de cinema català» (en castellà). La Vanguardia, 27 de desembre de 1991.
  2. 1963 London Film Festival Programme, London: BFI (anglès)
  3. Warrior conquers London Film Festival a BBC, 23/11/2001 (anglès)
  4. «Apur Sansar The World of Apu» (en anglès). Satyajit Ray official site. [Consulta: 4/3/2009].
  5. Fabulous Baker Boys a MGM (anglès)
  6. 'Carnages' at London Film Festival, a The Independent, 22/11/2002 (anglès)
  7. Press Release a Optimum Releasing (anglès)
  8. Finnish Embassy, "Kari Paljakka's film wins the Sutherland Trophy", 9 November 2002
  9. London film festival: British director Clio Barnard wins best newcomer a The Guardian (anglès)
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Brown, Mark. «We Need to Talk About Kevin scoops top prize at London film festival» (en anglès). The Guardian, 26/10/2011 [Consulta: 27/10/2011].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «BFI London Film Festival announces 2012 award winners» (en anglès). BFI, 20/10/2012. [Consulta: 21/10/2012].
  12. London film festival: British director Clio Barnard wins best newcomer a The Guardian, 27/10/2010 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de Cinema de Londres Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema