Feu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Feu, nom d'origen germànic (fehu, que significa possessió, propietat), és un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi de què se li lliures un domini real. Aquests pactes, realitzats del segle X al XVIII, anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. D'aquí se'n deriven els actes d'homenatge actuals com un acte de respecte, de veneració, envers una persona. L'objecte del feu consistia generalment en l'usdefruit d'una terra o d'un castell.

Definició sencilla: Porció de terra que rebien els vassalls en jurar fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Feu també equival com a derivació a una unitat territorial més o menys gran (latifundium), governada i explotada per un senyor-noble que hi exercia el seu poder. Es tractava d'un sistema de producció i de poder per a una Europa rural amenaçada.

Qui posseïa el feu havia d'exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes públiques.

A Catalunya, el feudalisme s'instaurà amb força a partir del segle XII i al segle XIII la servitud adquirí estatut legal. A Catalunya es va establir, també, una tipologia de feus vinculada a la jerarquia de persones que el posseïen:

  • La cavalleria de feu era una tinença modesta d'un cavaller a les ordres d'un castlà.
  • El feu de castlania era la tinença del castlà encomanat de la guarda del castell. Aquesta tinença comportava béns seents, rendes agràries i drets banals.
  • L'honor era un feu més gran que la castlania que a vegades podia implicar la possessió de diversos castells, i responia al model d'un gran patrimoni aristocràtic.

El sistema successori dels feus va servir per a consolidar i protegir el patrimoni aristocràtic, garantia del poder i la força dels feudals. Els honors, tot i que participaven del règim hereditari, no podien ser dividits:

  • En la transmissió d'aquest patrimoni, la línia masculina es va imposar sobre la femenina.
  • El pare, cap del llinatge, podia escollir el melior filius, sense recórrer necessàriament al primogènit, per garantir la successió del feu.
  • En cas de manca d'hereu directe, el vassall podia llegar l'honor a un tercer, però sempre necessitava del consentiment del senyor.

La complexitat de les institucions del sistema feudal obeïa a una única finalitat: garantir fidelitats i aliances per mitjà del repartiment de terres, rendes i drets dels dominis castrenses, element fonamental del feudalisme entre les famílies nobiliàries. Amb tot, tal com assenyalen els Usatges, hi ha una desigualtat entre senyors i vassalls, o entre alta i petita noblesa; com ho mostren les convinences. La reciprocitat entre les obligacions del vassall i les del senyor eren força desiguals pel que suposaven de càrregues i responsabilitats del primer, mentre que la responsabilitat del segon quedava limitada, pràcticament, a la investidura del feu.

De la paraula feu prové la paraula Feudalisme.

Parts d'un feu[modifica | modifica el codi]

En un feu hi havia un castell on vivia el senyor, diversos poblets on vivien els camperols i terres de conreu, pastures i boscos. El feu es dividia en dues parts:

 ‣ Reserva: part explotada pel senyor mateix. Tots els cultius que se n'obtenien pertanyien al senyor.
 ‣ Masos: porcions de terra que el senyor concedia als camperols perquè les cultivessin en benefici propi.

A canvi d'aquestes terres els camperols havien de pagar al senyor unes rendes, que podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animals...) o serveis personals (treballar al camp del senyor gratuïtament...)