Fil·loxera

Fil·loxera
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Arthropoda Classe: Insecta Ordre: Hemiptera Subordre: Homoptera Família: Phylloxeridae Gènere: Daktulosphaira Espècie: D. vitifoliae
Nom binomial
Daktulosphaira vitifoliae

La fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae) és un petit insecte emparentat amb el pugó originari d'Amèrica que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. Els exemplars àpters poden ser femelles partenogenètiques i mascles sexúpars els alats són femelles sexúpares. S'alimenta de la saba dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los. Es pot identificar les plantes infectades a causa del fet que es formen a les fulles unes gal·les. Aquestes gal·les es formen per les mossegades de la fil·loxera, que provoquen a la planta una reacció, fent que produeixi una gran quantitat de cèl·lules. A l'interior hi ha les larves, que s'alimenten de la saba. Va ser descrita per primer cop pel nord-americà Asa Fitch el qual el va anomenar Pemphigus vitifoliae (1854). Més tard, però, la va analitzar Henry Schimer i, veient diferències amb els altres individus del gènere Pemphigus, l'anomena Dactylosphaera vitifoliae. També va ser anomenat Rhizaphis vastatrix pel francés Planchon (1868). Actualment, però el nom utilitzat és Dactylosphaera vitifoliae.

Provocà la destrucció del mode de vida de molts agricultors al destruir les seves vinyes, generant un flux migratori del camp a les ciutats.

Hi ha una escala per mesurar el grau de resistència de les diferents espècies de ceps envers la fil·loxera, l'anomenat índex de Ravaz. Està numerat del zero (la resistència del cep europeu, Vitis Vinifera) al vint (la del cep americà Vitis rotundifolia)

Descripció

La fil·loxera presenta característiques diferents en cada membre, segons el seu sexe i la seva funció. Tot i això, tots els individus són d'un color groc verdós. Les principals característiques de cada membre són aquestes:

• Fundatriu: Àptera. Entre 1 i 1,5 mm
• Fundatrígenes: Àpteres. De 0,5 a 1 mm
• Femelles ginèfores i andròfores: Alades. 1 mm aproximadament tenint en compte les ales.
• Mascles i femelles sexuats: Àpters. Uns 0,5 mm aproximadament

Els exemplars radicícoles són més allargats, i està més segmentat. Els gal·lícoles, en canvi, són més "arrodonits" i no tenen el cap ben diferenciat de la resta del cos.

Cicle biològic

La fil·loxera presenta un cicle biològic variat, amb períodes radicícoles (en els que s'alimenta de les arrels) i gal·lícoles (en que s'alimenta de les gal·les), partenogenètics i sexuals. En el cep americà es pot produir el cicle complet, però a l'europeu només en part (radícicola), a causa del fet que li costa desenvolupar-se en la seva fulla.

Cicle complet (gal·lícola i radicícola)

Cap a finals de l'estiu el mascle fecunda a la femella. Llavors la femella pon un ou (l'ou d'hivern) a damunt l'escorça. Aquest s'obrirà a la primavera i en sortirà la fundatriu (una femella àptera i partenogènetica). La fundatriu s'alimentarà xuclant la saba de les arrels del cep, creixerà i en uns vint o vint-i-cinc dies, ja serà adulta. Llavors farà diverses postes d'uns quants centenars d'ous a cada gal·la (aproximadament), d'on en sortiran femelles partenogenètiques (fundatrígenes) i el cicle continuarà així durant unes quantes generacions. Aquestes s'instal·laran a les fulles i s'alimentaran de la saba de les gal·les. Tot i això una part de les larves se n'anirà a les arrels. A cada gal·la hi ha una larva que realitzarà quatre mudes abans no sigui un exemplar adult. Els exemplars adults s'aniran traslladant contínuament i així cada vegada s'infectarà més el cep. L'última generació de femelles (sexúpara) serà alada (de la qual n'hi haurà exemplars andròfors i exemplars ginèfors. Les femelles andròfores els ous que pondran seran mascles i les ginèfores, femelles) i pondran els ous damunt les fulles dels ceps, que donaran els exemplars adults i sexuats. Aquests no s'alimentaran, viuran uns quants dies, per poder copular i, en el cas de les femelles pondre l'ou d'hivern. Després moriran. Un cop eclosioni l'ou d'hivern, sortirà la fundatriu i es repetirà el cicle.

Cicle radicícola

El cicle radicícola és un cicle incomplet. En aquest cicle la reproducció que prospera és la partenogenètica. Les larves un cop adultes (al cap de vint o vint-i-cinc dies) fan postes d'uns cent ous. D'aquesta posta en surten altres femelles partenogenètiques, de les quals n'hi haurà unes quantes generacions. Aquestes també faran diverses postes i aniran infectant les arrels del cep. És possible que una generació sigui sexúpara i gal·lícola, però encara que les seves cries puguin reproduir-se i pondre l'ou d'hivern, la fundatriu no aconseguirà iniciar colònies gal·lícoles. Quan arriba el fred, les larves de fil·loxera hivernen i es despertaran a la primavera.

La plaga de la fil·loxera

La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a Europa l'any 1860 des d'un carregament de cep americà que anava cap a França, ja que aquest és immune a l'oïdi, un petit fong que produeix a les fulles una mena de cendra. La fil·loxera s'estengué ràpidament per França a causa de la gran quantitat de vinyes franceses i la impotència dels agricultors per aturar la plaga. Així, amb relativament poc temps la plaga s'escampà arreu d'Europa tot i els controls que es feien en l'exportació de ceps.

Al segle XIX, la vinya era molt important a Catalunya. Quan es va conèixer l'existència de la plaga, es van dur a terme diferents mesures de seguretat. Totes les vinyes infectades es cremaven per evitar que s'estengués. Tot i això, cap a finals del segle XIX i a inicis del XX, va arribar finalment la temuda plaga, que va fer desaparèixer gran part de les vinyes catalanes. Com a conseqüència, començà a desenvolupar-se una important activitat industrial en especial al sector tèxtil i l'agricultura es traspassà al conreu de blat.

A finals del segle XIX la vinya havia augmentat considerablement el seu pes econòmic a Mallorca i en alguns llocs (per exemple Felanitx o Binissalem) havia esdevingut un monocultiu. Això era afavorit per la crisi de producció que la fil·loxera havia provocat a França. L'any 1891 la plaga va arribar a Mallorca i va acabar d'enfonsar el sector vitícola, afectat ja per les mesures proteccionistes que s'havien adoptat a França, una vegada superada la crisi de la fil·loxera i amb les noves plantacions resistents ja en producció.

Actualment, la fil·loxera ha estat eradicada ja que empeltant als ceps autòctons, el cep americà, es tornen immunes a la plaga, gràcies al fet que els ceps americans ja hi estan adaptats.

Cronologia d'extensió de la fil·loxera

• 1863: Primera aparició a Europa a Pujaut (França). També és localitzada a un hivernacle de Hammersmith, a prop de Londres
• 1865: Segona aparició a Crau de Châteaurenard, (França)
• 1865: Primera contaminació a la vall del Duero portuguesa
• 1866: Contaminació a Floirac (França)
• 1871: Primera contaminació a Ginebra (Suïssa)
• 1872: Contaminació a França a prop de Cognac
• 1873: Aparició a Califòrnia (EUA)
• 1874: Primera aparició a Alemanya a prop de Bonn
• 1876: Contaminació d'Orleans (França)
• 1875: Aparició a Àustria
• 1875: Contaminació a Austràlia
• 1877: Primera aparició a Girona i a Màlaga
• 1878: Es contamina la regió de Borgonya
• 1879: Aparició a Como (Itàlia)
• 1880: Dos nous focus a Itàlia (Sicília i Gènova)
• 1880: Aparició a Sud-Àfrica
• 1885: Primera aparició a Algèria
• 1888: Aparició al Perú
• 1891: Aparició a Mallorca
• 1893: Aparició a Conca de Barberà.
• 1894: Nova contaminació a França, a la regió de Xampanya
• 1899: Primera aparició al mes de juny a La Rioja al municipi de Sajazarra. Al
• 1904: a tota La Rioja estaria infectada.
• 1905: Aparició a Tunísia
• 1914: Aparició a la Manxúria
• 1919: Aparició al Marroc
• 1980: Aparició a Turquia

Festivitats

Cada 7 de setembre, se celebra l'escampada de fil·loxeretes pels carrers de Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès i cada 8 de setembre, se celebra la Festa de la Fil·loxera a la Plaça de l'Església de Sant Sadurní d'Anoia rememorant, en forma de festa, tot el que va succeir des que es va escampar la plaga per la població i resta de poblacions vinícoles fins que es va trobar una sol·lució a aquesta. Des del 1981, Sant Sadurní d'Anoia recorda amb la Festa de la Fil·loxera un episodi cabdal de la seva història, la plaga de fil·loxera que a partir del 1887 va arrasar les vinyes del municipi. Mitjançant elements de la cultura popular catalana –gegants, capgrossos, bestiari de foc, música d'arrel tradicional- la Festa de la Fil·loxera evoca de manera alegre i festiva aquest episodi decisiu de la nostra història i ret homenatge a l'esperit dels sadurninencs i sadurninenques que no només van superar un moment difícil, sinó que ho van fer al mateix temps que posaven els fonaments del producte que distingeix Sant Sadurní: el cava. Per a més informació, la podeu trobar al lloc web de l'Associació Festa de la Fil·loxera: Associació Festa de la Fil·loxera