Fiat C.R.32

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
C.R.32
C.R.32 existent en Madrid
Tipus caça
Fabricant FIAT
Dissenyat per Celestino Rosatelli
Primer vol 28 d'abril de 1933
Introduït 1936
Retirat 1955
Usuaris Itàlia Itàlia
Spain Nacionals
República de la Xina República de la Xina
Veneçuela Veneçuela
Producció Itàlia, Espanya
Construïts 1,312
Variants 4

El Fiat C.R.32,"C"accia "R"osatelli (CHIRRI per la pronunciació italiana de les seves lletres), era un avió de caça biplà, Itàlia, utilitzat per les forces rebels (nacionals addictes a Franco), en la guerra civil espanyola.

Els italians van aportar en l'any 1936, el 18 d'agost, els primers 12 aparells de la serie Freccia (Fletxa en italià), per enfrontar-se als Polikarpov I-15 i Polikarpov I-16 (Xatos i Mosques) que eren l'espina dorsal de les forces republicanes.

Historia[modifica | modifica el codi]

Dissenyat per l'enginyer Celestino Rosatelli, representava un desenvolupament del C.R.30, era un avió elegant i veloç per la seva època.

Començat a fabricar a meitat del any 1932, no va ser completat fins a la primavera del any 1933, i el seu primer envol va ser el 28 d'abril des del camp d'aviació de Fiat a Torí. Era similar al seu predecessor, biplà amb l'ala inferior més curta que la superior.[1] D'estructura mixta, ja que els llarguers i el costellam era de duralumini, recobertes per tela. Els muntants eren de tub rígid en forma de W (muntants tipus Warren), i tirants de cable d'acer. La mateixa estructura per els alerons presents sols en les ales superiors. El fuselatge era fet de tubs de ferro i alumini, recobert del morro fins al lloc de pilotatge, i la part inferior fins a la cua de duralumini, el resta de tela. El motor era un Fiat A. 30 RA, Un dotze cilindres en V a 60º invertit, refrigerat per aigua, i que donava 600 CV a baixa cota a 2.600 RPM, aquest motor va ser projectat en el 1930, era el mateix que propulsava al C.R. 30 i al Ro 37. Aquest motor no necessitava benzina especial d'aviació, però si una barreja especial,per arribar als 97 No octans, composta per 55% de benzina 22% de benzol i 23% d'alcohol. El motor actuava sobre una hèlix bipala metàl·lica de pas variable (regulable solament en terra).

El armament inicial eren dues metralladores Breda-SAFAT de 7.7 m/m, però ja hi estava previst el muntatge de armes de 12.7 m/m, muntades sobre el capo, disparant a través del hèlix amb sistema de sincronisme. L'habitacle, era obert amb parabrises, i d'instrumentació era la de l'època, és a dir brúixola OMI 03, anemòmetre fins a 450 Km/h, variòmetre, indicador de guinyada, conta revolucions i altímetre fins a 8.000 m, a més de punt de mira, que posteriorment van ser canviats. Tots els aparells estaven predisposats per muntar el radiotransmissor, però la radio RA.80-1 era opcional, i quan era muntada era alimentada per un generador mogut per un hèlix muntat sobre el dipòsit de carburant situat en el centre del ala superior. Per altra banda també estava previst en la rel de la semi ala inferior esquerra una càmera OMI FM.62, capaç de fer fotos i de filmar sincronitzada amb les metralladores.[2][3] El tren d'aterratge és fix, amb rodes carenades, i amortidors.

El nou caça era més petit, i amb una superfície alar també més petita, però sobretot amb una nova distribució de pesos, degut a una recol·locació del dipòsit, lo que l'hi conferia més velocitat i maniobrabilitat que el seu predecessor.

Les primeres comandes foren assignades en el 1934. De la versió original es van fabricar 383 exemplars, del quals 291 van ser destinats a la Regia Aeronautica, 76 a Hongria i 16 a la Xina, en total a la Fiat, es van fabricar uns 1.212 avions.[4]

Dades tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Longitud : 7.45 metres
  • Amplada : 9.50 metres
  • Alçaria : 2.63 metres
  • Pes en vuit : 1.459 quilos, Pes en envol: 1.900 quilos
  • Velocitat màxima : 354 K/h, Velocitat de creuer : 316 K/h
  • Autonomia : 780 Km, Sostre : 7.700 metres
  • Armament : de 2 a 4 metralladores de 7.7m/m o 12.7m/m, i fins a 100 Kg de bombes

Teatre d'operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

Com ja s'ha comentat, aquests avions van formar part de l'aviació del bàndol "Nacional", i amb els primers aparells es van formar les esquadrilles, Gamba di ferro (cama de ferro), Cucaracha, Asso di Bastoni (as de bastos), i va tindre el bateig de foc en aquest teatre, on el primer aparell abatut va ser un Nieuport 52, del bàndol republicà, al cel de Cordovà, i la victòria se la va anotar el tinent pilot Vittorio Ceccherelli, concedint-li la medalla d'or al valor militar, qui posteriorment va ser mort en el cel d'Espanya.[5] En total,el govern italià, va enviar a Espanya 376 C.R.32,[6] i altres 100 es van fabricar a Espanya. Sis aparells van ser capturats per la república, i un d'ells va ser enviat a la Unió Soviètica per la seva avaluació.

Aquests avions de caça, la majoria formaven l'aviació legionària, que va reivindicar l'abatiment de 60 (de ells 48 confirmats) bombarders russos Tupolev SB-2, que estaven fins aleshores considerats com no interceptables. Front la pèrdua de 73 Fiat C.R.32, els legionaris reivindicaven l'abatiment, confirmat, de 242 biplans Polikarpov I-15, 240 monoplans Polikarpov I-16, a part d'una centena d'abatiments no confirmats.[7] En realitat segons fons espanyoles no més van ser 297 abatiments.[6]El màxim d'esquadrilles en vol (dinou en total), es va donar en el mes d'agost de 1938.

Després de la guerra, es van seguir fabricant a Sevilla amb la denominació C.1-Chirri-(Hispano Ha 132L), formant els grups 21, 22, 23, 28 i 29 de i a la Escuela de caza fins al any 1953.[3]

Altres teatres[modifica | modifica el codi]

Grup de pilots del C.R.32
  • Itàlia, Incorporats en 'La Regia Aeronautica' en el 1936, es va crear la 4ª esquadrilla d'elit, que amb 5 o 10 avions, es va dedicar a fer exhibicions aèries per el país, Europa i sud Amèrica. Al començament de la segona guerra mundial, hi havia disponibles encara 294 avions, que es van demostrar inferiors als Gloster Gladiator, encara biplà, Hawker Hurricane i Spitfire, monoplans més moderns aliats.
  • Durant la segona guerra mundial, al nord de l'Àfrica, van començar per patrullar les ciutats de Trípoli i Tobruk, i no va ser fins a l'11 de juny que no van interceptar una formació de bombarders Bristol Blenheim, després es varen formar esquadrilles d'atac a terra.
  • A l'Àfrica oriental, i van tindre escaramusses amb bombarders escoltats per caces Hawker Hurricane.
  • A Hongria, que en el 1935 havia obtingut 76 aparells, els va destinar per l'ensinistrament de pilots de caça, i posteriorment van intervenir en l'ofensiva sobre Txecoslovàquia.
  • Veneçuela va obtindre nou aparells dotats d'un radiador més gran per operar en el clima càlid que van ser operatius fins a 1945.
  • Àustria, va comandar en el 1936, 45 aparells que després es van incorporar en la Luftwaffe en el cos de Luftwaffen Kommando Österreich.
  • Xina va ser el primer client extern, ja que va comandar 16 i després 24 més, en l'any 1933 per incorporar-los a les seves forces aèries, on es van demostrar superiors als Boeing P.26 i als Curtiss Hawk III, però hi havia problemes per importar alcohol, i en el maig del 1936 no més sis aparells eren operatius.
  • Paraguai, va comandar 5 aparells que van restar operatius durant diversos anys.

Versions[modifica | modifica el codi]

  • C.R.32

Primera versió de serie

  • C.R.32bis

Versió amb dues metralladores Breda-SAFAT Mod. 1928Av. de 7.7 m/m a les ales inferiors, junt amb les altres dues del capó, fora del disc de l'hèlix. En moltes de les unitats consignades, les metralladores foren retirades per reduir pes. Produït en 1935 la quantitat de 328 aparells.

  • C.R.32ter

Posterior millora amb dues metralladores Breda-SAFAT de 12.7 m/m, en el capó, en lloc de les dues de 7.7 m/m. Produïts 103 aparells.

  • C.R.32quater

Allargament del aparell original, produïts 298 aparells, va finalitzar la seva producció en el 1939.

Aparells Existents[modifica | modifica el codi]

  • Museo storico dell'Aeronautico Militare di Vigna di Valle, Bracciano : Un exemplar de C.1 (Hispano Ha 132L), construït a Espanya i donat a la Aeronautica Militar Italiana en el 1955.
  • Madrid, Museo del aire : Un aparell reconstruït amb parts d'un C.1(Hispano Ha 132L).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Italo De Marchi/Enzo Maio - Pietro Tonizzo/Gianfranco Munerotto. MACCHI MC.200 "saetta" - FIAT CR.32. Modena: Stem Mucchi, 1994
  2. Nico Sgarlato. FIAT CR.42, CR.32 Gli ultimi biplani. Parma: Delta editrice, 2005. pag. 12
  3. 3,0 3,1 «Ejército del aire. FIAT CR-32 -CHIRRI- (C.1 -Chirri-)».
  4. Bill Gunston. "Gli aerei della Seconda Guerra mondiale". Alberto Peruzzo Editore 1984
  5. Italo De Marchi/Enzo Maio - Pietro Tonizzo/Gianfranco Munerotto. MACCHI MC.200 "saetta" - FIAT CR.32. Modena: Stem Mucchi, 1994
  6. 6,0 6,1 La guerra civil española «La Guerra Civil Española :: Ver tema - FIAT CR.32».
  7. Italo De Marchi/Enzo Maio - Pietro Tonizzo/Gianfranco Munerotto. MACCHI MC.200 "saetta" - FIAT CR.32. Modena: Stem Mucchi, 1994

Veieu També[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Fiat C.R.32