Fibromiàlgia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fibromiàlgia
Classificació i recursos externs

La localització dels nou parells de punts sensibles que componen els criteris per a la fibromiàlgia de l'American College of Rheumatology de 1990.
CIM-10 M79.7
CIM-9 729.1
MedlinePlus 000427
eMedicine med/790 med/2934 ped/777 pmr/47
MeSH D005356

La fibromiàlgia és una síndrome crònica que es caracteritza per un dolor difús, cansament i altres símptomes. No és contagiosa, i recents estudis semblarien indicar que pot haver-hi una predisposició genètica.

Encara hi ha molts dubtes al voltant de la natura de la malaltia i actualment no hi ha cura, encara que existeixen formes de millorar la vida dels afectats.

Fins i tot en l'actualitat, pel seu desconeixement i dificultat de tractament, alguns professionals de la medicina s'han mostrat escèptics o han rebutjat l'existència de la malaltia malgrat que aquesta va ser reconeguda com a tal el 1982 per l'OMS.

Afecta majoritàriament a dones en una proporció de 3-5:1 i algunes estadístiques assenyalen que podria afectar el 5% de la població, i en edats compreses entre els 25 i els 45 anys, amb nivell d'estudis bàsic i renda familiar mitja-baixa. Afecta gairebé totes les àrees de la salut: metges de família, reumatòlegs, fisioterapeutes, traumatòlegs, homeòpates, osteòpates, psiquiatres i psicòlegs. Això comporta diferents camps d'estudi, amb les seves particularitats i diferències doncs la fibromiàlgia comporta una disminució significativa en la freqüència i tipus d'activitats quotidianes, llargs períodes de repòs, limitacions físiques, absentisme laboral i impacte econòmic, problemes d'insomni i cansament, problemes familiars, reducció en la quantitat de contactes socials, ús excessiu de fàrmacs i de serveis mèdics, canvis emocionals com l'ansietat, depressió o irritabilitat, i canvis cognitius com problemes en la concentració i en el processament i recuperació de la informació.

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

Els símptomes definitoris de la fibromiàlgia són dolor crònic generalitzat, fatiga, trastorns del son, i dolor augmentat en resposta a la pressió tàctil (alodínia).[1] Altres símptomes poden incloure formigueig a la pell (parestèsia), espasmes musculars perllongats, debilitat en les extremitats, dolor en els nervis, contraccions musculars, palpitacions,[2] i trastorns funcionals de l'intestí.[3][4]

Molts pacients experimenten una disfunció cognitiva,[5][1] que es pot caracteritzar per una alteració en la concentració,[6] problemes en la memòria a curt[7][6] i llarg termini, la incapacitat de realitzar diverses tasques, sobrecàrrega cognitiva,[7][6] i la disminució de la capacitat d'atenció. La fibromiàlgia s'associa sovint amb l'ansietat i els símptomes depressius.[7]

Altres símptomes s'atribueixen sovint a la fibromiàlgia que, possiblement, poden ser deguts a una comorbiditat, i inclouen la síndrome de dolor miofascial.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

El diagnòstic sovint es fa per exclusió d'altres malalties que presenten símptomes semblants, com ara la fatiga crònica. És habitual la prova dels punts dolorosos per a determinar el llindar de dolor que presenta el pacient quan s'aplica una pressió sobre un nombre determinat de parts del cos. Ara per ara, no hi ha cap prova analítica que permeti determinar inequívocament la presència de la malaltia.

Causa i desencadenants[modifica | modifica el codi]

La causa de la fibromiàlgia és desconeguda. No obstant això, diverses hipòtesis s'han desenvolupat incloent "sensibilització central".[1] Aquesta teoria proposa que els pacients amb fibromiàlgia tenen un llindar més baix per al dolor a causa de la major reactivitat de les cèl·lules nervioses sensibles al dolor en la medul·la espinal o en el cervell.[8] El dolor neuropàtic i el trastorn depressiu major sovint coincideixen amb fibromiàlgia - la raó d'aquesta comorbiditat sembla ser degut a anomalies genètiques compartides, el que condueix a deficiències en la senyalització monoaminèrgica, glutamatèrgica, neurotròfica, opioide i de citocines proinflamatòries. En aquests individus vulnerables, l'estrès psicològic o la malaltia poden causar alteracions en les vies inflamatòries i de l'estrès que regulen l'estat d'ànim i el dolor. Eventualment, una sensibilització i l'efecte d'excitació que es produeix en certes neurones condueix a la creació de la fibromiàlgia i, de vegades a un trastorn en l'estat d'ànim.[9] L'evidència suggereix que el dolor de la fibromiàlgia és el resultat principalment d'una alteració en el funcionament de les vies de processament del dolor. Algunes de les alteracions neuroquímiques que ocorren en la fibromiàlgia també regulen l'estat d'ànim, la son i l'energia, cosa que explica per què els problemes d'estat d'ànim, la son i la fatiga es presenten generalment amb la fibromiàlgia.[10]

Malgrat que se'n desconeixen les causes, s'ha vist que els traumatismes i càrregues físiques o emocionals severes o sostingudes, malalties inflamatòries cròniques i alguns processos infecciosos vírics poden desencadenar l'aparició de la malaltia.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Com en altres trastorns, no hi ha una cura universal per a la fibromiàlgia. Tot i així el tractament al costat d'especialistes mèdics ajuda a millorar la qualitat de vida del pacient notablement.

A més del tractament al costat d'especialistes cal dir que sovint els afectats per la malaltia han anat d'un metge a un altre sense saber què els passava exactament. Així, una educació sanitària correcta sobre la seva malaltia, la informació i la comunicació amb altres persones afectades poden ser beneficioses per al pacient.

En funció dels símptomes:

  • Programa d'exercici regular
  • Medicaments per al dolor
  • Medicaments per dormir
  • Antidepressius
  • Afrontament psicològic

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Hawkins, RA «Fibromyalgia: A Clinical Update». Journal of the American Osteopathic Association, 113, 9, September 2013, pàg. 680–689. PMID: 24005088.
  2. «Information on Fibromyalgia». Healthline.com, 2012-08-21. [Consulta: 2012-08-26].
  3. Wallace DJ, Hallegua DS.. «Fibromyalgia: the gastrointestinal link». Curr Pain Headache Rep., 8, 5, October 2002, pàg. 364–8. DOI: 10.1007/s11916-996-0009-z. PMID: 15361320.
  4. Moldofsky H, Scarisbrick P, England R, Smythe H. «Musculoskeletal symptoms and non-REM sleep disturbance in patients with "fibrositis syndrome" and healthy subjects». Psychosom Med, 37, 4, 1975, pàg. 341–51. PMID: 169541 [Consulta: 21 maig 2008].
  5. Glass JM.. «Cognitive dysfunction in fibromyalgia and chronic fatigue syndrome: new trends and future directions». Curr Rheumatol Rep., 8, 6, December 2006, pàg. 425–9. DOI: 10.1007/s11926-006-0036-0. PMID: 17092441.
  6. 6,0 6,1 6,2 Leavitt F, Katz RS, Mills M, Heard AR. «Cognitive and Dissociative Manifestations in Fibromyalgia». J Clin Rheumatol., 8, 2, 2002, pàg. 77–84. DOI: 10.1097/00124743-200204000-00003. PMID: 17041327.
  7. 7,0 7,1 7,2 Buskila D, Cohen H. «Comorbidity of fibromyalgia and psychiatric disorders». Curr Pain Headache Rep, 11, 5, October 2007, pàg. 333–8. DOI: 10.1007/s11916-007-0214-4. PMID: 17894922.
  8. Ngian GS, Guymer EK, Littlejohn GO. «The use of opioids in fibromyalgia» (PDF). Int J Rheum Dis, 14, 1, February 2011, pàg. 6–11. DOI: 10.1111/j.1756-185X.2010.01567.x. PMID: 21303476.
  9. Maletic, V.; Raison, CL. «Neurobiology of depression, fibromyalgia and neuropathic pain». Front Biosci, 14, 2009, pàg. 5291–338. DOI: 10.2741/3598. PMID: 19482616.
  10. Clauw, DJ.; Arnold, LM.; McCarberg, BH.; For The, Fibrocollaborative «The science of fibromyalgia». Mayo Clin Proc, 86, 9, Sep 2011, pàg. 907–11. DOI: 10.4065/mcp.2011.0206. PMC: 3258006. PMID: 21878603.

Bibliografia i webgrafia[modifica | modifica el codi]

  • Alentron Geli, E. (s.f.). Tratamiento sintomático de la fibromialgia mediante vibraciones mecánicas. Tesis Doctoral. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.tdx.cbuc.es/TDX-0114109-120852/
  • Aragón Gelabert, M., Pastor, M.A., Lledó, A., López-Roig, S., Terol, M.C. i Rodríguez Marín, J. (2001). Percepción de control en el síndrome fibromiálgico. Psicothema, 13 (4), 586-591. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?id=483
  • Ayats, M., Martín, M., Antón Soler, P. (2006). Fibromialgia y estilo de funcionamiento. Psiquiatría Biológica.2006.NOV;6(3):193-197. http://www.psiquiatria.com/articulos/psiq_general_y_otras_areas/pacientes_y_familiares/fibromialgia/29644/
  • Barrera Villalpando, M.I., Cortés Sotres, J.F., Guerrero Manning, H. i Aguirre González, A. (2005). La fibromialgia ¿un síndrome somático funcional o una nueva conceptualizació de la histéria? Análisis cuali-cuantitativo. Salud Mental, 28 (6), 41-50. Instituto Nacional de Psiquiatría Ramón de la Fuente. Distrito Federal, México. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=58262806
  • Borobia Fernández, C., González Palomares, A., López Espino, M., Mingote Adán, J.C., (2008). Indicadores bioquímicos y pruebas isométricas en fibromialgia[versión electrónica]. Medicina y seguridad del trabajo. 54 (213).
  • Collado Cruz, A. et al. (s.f.). Protocolos de evaluación y tratamiento de los pacientes con fibromiàlgia. Clinic. Corporació Sanitària. Universitat de Barcelona. Recuperat d'Internet el 17 de noviembre de 2009, de http://laff.es/pdf/PROTOCOLO.pdf
  • Goldenberg, D.L., Burckhardt, C., Crofford, L. (2004, 17 de novembre).

Management of Fibromyalgia Syndrome JAMA. Clinician's Corner Management of Fibromyalfya Syndrome Clinical. - 2395

  • González Gutiérrez, J.L., Peñacoba Puente, C., Velasco Furlong, L., López-López, A., Mercado Romero, F. i Barjola Valero, P. (2009) Recursos cognitivos de percepción de control, procesos de estrés/recuperación y malestar afectivo en fibromialgia. Psicothema, 21 (3), 359-368. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3639
  • Munguía-Izquierdo,D., Legaz-Arrese,A., Moliner-Urdiales, D. i Reverter-Masía, J. (2008). Neupsicología de los pacientes con síndrome de fibromialgia: relación con dolor y ansiedad. Psicothema, 20 (3), 427-431. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3503
  • Pastor Mira, M.A., López Roig, S., Rodríguez Marín, J. i Juan Quilis, V. (1995). Evolución en el estudio de la relación entre factores psicológicos y fiobromialgia. Psicothema, 7 (3), 627-639. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=1008
  • Penacho, A., Rivera, J., Pastor, M.A., Gusi, N. (2009). Guía de ejercicios para personas con Fibromialgia. Vitoria-Gasteiz: Asociación Vasca de Divulgación de Fibromialgia. Recuperat d'Internet l'1 de desembre de 2009, de http://www.fibromialgia.biz/index.html
  • Pérez-Pareja, J., Borrás, C., Palmer, A., Sesé, A., Molina, F. i Gonzalvo, J. (2004). Fibromialgia y emociones negativas. Psicothema, 16 (3), 415-420. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3012
  • Tobo Medina, N. (2007). Factores emocionales, cognitivos y conductuales en la vivencia de la fibromialgia. Tesis doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=5631
  • Tomás Carís, P. (2006). Entrenamiento y posterior desentrenamiento tras un programa de ejercicio físico en medio acuático en pacientes con fibromialgia. Tesis doctoral. Universidad de Extremadura, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaites?codigo=625
  • Ubago Linares, M.C., Ruiz Pérez, I., Bermejo Pérez, M.J., Orly de Labry Lima, A., i Plazaola Castaño, J. (2005). Características clínicas y psicosociales de personas con fibromialgia. Repercusión del diagnóstico sobre sus actividades. Revista Española de Salud Pública, 79(6), 683-695. Ministerio de Sanidad y Consumo de España. Madrid, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=17079608

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fibromiàlgia Modifica l'enllaç a Wikidata