Fibromiàlgia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fibromiàlgia
Classificació i recursos externs
CIM-10 M79.7
CIM-9 729.1
MedlinePlus 000427
eMedicine med/790 med/2934 ped/777 pmr/47
MeSH D005356

La fibromiàlgia és una síndrome crònica que es caracteritza per un dolor difús, cansament i altres símptomes. No és contagiosa, i recents estudis semblarien indicar que pot haver-hi una predisposició genètica.

Encara hi ha molts dubtes al voltant de la natura de la malaltia i actualment no hi ha cura, encara que existeixen formes de millorar la vida dels afectats.

Fins i tot en l'actualitat, pel seu desconeixement i dificultat de tractament, alguns professionals de la medicina s'han mostrat escèptics o han rebutjat l'existència de la malaltia malgrat aquesta va ser reconeguda com a tal el 1982 per l'OMS.

Afecta majoritàriament a dones amb una proporció de 3-5:1 i algunes estadístiques assenyalen que podria afectar al 5% de la població, i en edats compreses entre els 25 i el 45 anys, amb nivell d'estudis bàsic i renda familiar mitja-baixa. Afecta a gaire bé totes les àrees de la salut: metges de família, reumatòlegs, fisioterapeutes, traumatòlegs, homeòpates, osteòpates ... i, dins l'àrea que ens ocupa, psiquiatres i psicòlegs. Això comporta diferents camps d'estudi, amb les seves particularitats i diferències doncs, com anirem analitzant al llarg d'aquest treball, la FM comporta una disminució significativa en la freqüència i tipus d'activitats quotidianes, llargs períodes de repòs, limitacions físiques, absentisme laboral e impacte econòmic, problemes de somni i cansament, problemes familiars, reducció en la quantitat de contactes socials, ús excessiu de fàrmacs i de serveis mèdics, canvis emocionals com l'ansietat, depressió o irritabilitat, i canvis cognitius com problemes en la concentració i en el processament i recuperació de la informació.

Taula de continguts

Diagnòstic [modifica]

El diagnòstic sovint es fa per exclusió d'altres malalties que presenten símptomes semblants, com ara la fatiga crònica. Es habitual la prova dels punts dolorosos per a determinar el llindar de dolor que presenta el pacient quan s'aplica una pressió sobre un nombre determinat de parts del cos. Ara per ara, no hi ha cap prova analítica que permeti determinar inequívocament la presència de la malaltia.

Desencadenants [modifica]

Malgrat que es desconeix les seves causes, s'ha vist que els traumatismes i càrregues físiques o emocionals severes o sostingudes, malalties inflamatòries cròniques i alguns processos infecciosos vírics poden desencadenar l'aparició de la malaltia.

Tractament [modifica]

Com en altres trastorns, no hi ha una cura universal per a la fibromiàlgia. Tot i així el tractament al costat d'especialistes mèdics ajuda a millorar la qualitat de vida del pacient notablement.

A més del tractament al costat d'especialistes cal dir que sovint els afectats per la malaltia han estat anant d'un metge a un altre sense saber que els passava exactament.Així,una educació sanitària correcta sobre la seva malaltia, la informació i la comunicació amb d'altres persones afectades poden ser beneficioses per al pacient.

En funció dels símptomes:

  • Programa d'exercici regular
  • Medicaments per al dolor
  • Medicaments per dormir
  • Antidepressius
  • Afrontament psicològic

Bibliografia i webgrafia [modifica]

  • Alentron Geli, E. (s.f.). Tratamiento sintomático de la fibromialgia mediante vibraciones mecánicas. Tesis Doctoral. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.tdx.cbuc.es/TDX-0114109-120852/
  • Aragón Gelabert, M., Pastor, M.A., Lledó, A., López-Roig, S., Terol, M.C. i Rodríguez Marín, J. (2001). Percepción de control en el síndrome fibromiálgico. Psicothema, 13 (4), 586-591. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?id=483
  • Barrera Villalpando, M.I., Cortés Sotres, J.F., Guerrero Manning, H. i Aguirre González, A. (2005). La fibromialgia ¿un síndrome somático funcional o una nueva conceptualizació de la histéria? Análisis cuali-cuantitativo. Salud Mental, 28 (6), 41-50. Instituto Nacional de Psiquiatría Ramón de la Fuente. Distrito Federal, México. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=58262806
  • Borobia Fernández, C., González Palomares, A., López Espino, M., Mingote Adán, J.C., (2008). Indicadores bioquímicos y pruebas isométricas en fibromialgia[versión electrónica]. Medicina y seguridad del trabajo. 54 (213).
  • Collado Cruz, A. et al. (s.f.). Protocolos de evaluación y tratamiento de los pacientes con fibromiàlgia. Clinic. Corporació Sanitària. Universitat de Barcelona. Recuperat d'Internet el 17 de noviembre de 2009, de http://laff.es/pdf/PROTOCOLO.pdf
  • Goldenberg, D.L., Burckhardt, C., Crofford, L. (2004, 17 de novembre).

Management of Fibromyalgia Syndrome JAMA. Clinician's Corner Management of Fibromyalfya Syndrome Clinical. - 2395. Recuperat d'Internet el 17 de novembre de 2009, de [1]

  • González Gutiérrez, J.L., Peñacoba Puente, C., Velasco Furlong, L., López-López, A., Mercado Romero, F. i Barjola Valero, P. (2009) Recursos cognitivos de percepción de control, procesos de estrés/recuperación y malestar afectivo en fibromialgia. Psicothema, 21 (3), 359-368. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3639
  • Jiménez, J. (2007, 18 de mayo). Pilar García, enferma fibromiálgica: “no puedo dormir y todos tenemos muchas limitaciones en la convivencia”. [versión electrònica]. Diario Còrdoba. Recuperat d'Internet el 12 de novembre de 2009, de http://www.diariocordoba.com/noticias/noticia.asp?pkid=322820
  • Munguía-Izquierdo,D., Legaz-Arrese,A., Moliner-Urdiales, D. i Reverter-Masía, J. (2008). Neupsicología de los pacientes con síndrome de fibromialgia: relación con dolor y ansiedad. Psicothema, 20 (3), 427-431. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3503
  • Pastor Mira, M.A., López Roig, S., Rodríguez Marín, J. i Juan Quilis, V. (1995). Evolución en el estudio de la relación entre factores psicológicos y fiobromialgia. Psicothema, 7 (3), 627-639. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=1008
  • Penacho, A., Rivera, J., Pastor, M.A., Gusi, N. (2009). Guía de ejercicios para personas con Fibromialgia. Vitoria-Gasteiz: Asociación Vasca de Divulgación de Fibromialgia. Recuperat d'Internet l'1 de desembre de 2009, de http://www.fibromialgia.biz/index.html
  • Pérez-Pareja, J., Borrás, C., Palmer, A., Sesé, A., Molina, F. i Gonzalvo, J. (2004). Fibromialgia y emociones negativas. Psicothema, 16 (3), 415-420. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3012
  • Tobo Medina, N. (2007). Factores emocionales, cognitivos y conductuales en la vivencia de la fibromialgia. Tesis doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=5631
  • Tomás Carís, P. (2006). Entrenamiento y posterior desentrenamiento tras un programa de ejercicio físico en medio acuático en pacientes con fibromialgia. Tesis doctoral. Universidad de Extremadura, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaites?codigo=625
  • Ubago Linares, M.C., Ruiz Pérez, I., Bermejo Pérez, M.J., Orly de Labry Lima, A., i Plazaola Castaño, J. (2005). Características clínicas y psicosociales de personas con fibromialgia. Repercusión del diagnóstico sobre sus actividades. Revista Española de Salud Pública, 79(6), 683-695. Ministerio de Sanidad y Consumo de España. Madrid, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=17079608

Enllaços externs [modifica]