Johann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte (Rammenau, 1762-1814) va ésser un filòsof alemany.
Defensor de l'educació nacionalista, veu en Johann Heinrich Pestalozzi la plasmació del seu ideal. Creu que per mitjà de l'educació el poble alemany podrà realitzar la seua missió històrica.
Estudià críticament l'obra de Kant, a partir de la qual intentava harmonitzar sobre bases científiques el coneixement teòric amb l'activitat moral, social i religiosa. Afirma que tot intent filosòfic d'entendre el problema del coneixement a partir de l'experiència sensible es troba amb una realitat incognoscible. Per això Fichte tractarà de trobar un primer principi que pugui justificar tot el saber. Aquest principi no pot sorgir de l'experiència, i malgrat tot, ha de justificar-la. L'única realitat no és el jo empíric, sinó un Jo Absolut il·limitat. És la consciència universal que resumeix en sí la totalitat de l'ésser i del que es dedueix tota realitat i experiència. La Dialèctica és el mètode a través del qual es desenvolupa el Jo Universal:
- La Intuïció. El Jo es reconeix a si mateix (Tesi).
- El Jo es reconeix contraposat a tot allò sobre el que no actua (Antítesi).
- Explica la delimitació del Jo i no jo. (Síntesi).
Rector de la Universitat de Berlín, freqüentà els cercles romàntics i prengué part activa en la resistència a Napoleó Bonaparte.[1]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlieb Fichte |
- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 40.
