Fidel Dávila Arrondo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fidel Dávila Arrondo (Barcelona, 1878 - Madrid, 1962), va ser un militar català. Va participar en la sublevació de l'exèrcit contra la Segona República Espanyola que va originar guerra civil.

Com a oficial d'infanteria va lluitar a Cuba durant el 1898, fet pel que va rebre la Creu del Mèrit Militar. Posteriorment entraria a formar part de l'Estat Major de l'Exèrcit. Va ser ascendit a tinent coronel i destinat al Protectorat Espanyol al Marroc. L'any 1929 va assolir el grau de general de brigada, sent assignat la VII Regió Militar.

Després de les reformes militars dutes a terme pel president de la Segona República Espanyola Manuel Azaña, va sol·licitar permís per integrar-se a la reserva i instal·lar-se a Burgos, on va participar en la conspiració militar per enderrocar el govern del Front Popular. La nit del 18 al 19 de juliol de 1936 ocuparia el govern civil de Burgos. Dávila va ser membre de la Junta de Defensa Nacional i president de la Junta Tècnica de l'Estat, origen de l'administració pública en zona autoanomenada nacional i cap d'estat Major de l'Exèrcit.

Després de la mort del general Mola en accident aeri, va prendre el comandament de l'exèrcit del Nord, amb el qual va conquerir Biscaia, Santander (l'actual Cantàbria) i Astúries (vegeu Batalla de Santander), fet que va suposar la desaparició del Front Nord republicà, alhora que va desequilibrar la balança de la guerra cap al bàndol franquista. A títol personal li va suposar, al febrer de 1938, ser nomenat Ministre de Defensa durant en primer govern de Francisco Franco, alhora que va ser ascendit a tinent general.

Va disposar la campanya per a aïllar Catalunya en l'ofensiva d'Aragó, prengué part en la batalla de Terol, la Batalla de l'Ebre i l'ocupació franquista de Catalunya.

Acabada formalment la guerra, a l'agost de 1939 va ocupar la Capitania General de la II Regió Militar i per segona vegada la Prefectura d'Alt Estat Major. Al juliol de 1945 va ser designat de nou ministre de l'exèrcit i l'any 1949 va ser cridat per encapçalar el govern durant nou dies. Dos anys després, el 1951, va ser cessat, passant a formar part del Consell del Regne i nomenat president de Consell Superior Geogràfic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]