Fierrabras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fierrabras
Títol original: Fierrabras
Llengua original: Alemany
Gènere: Drama històric
Música: Franz Schubert
Llibret: Josef von Kupelweiser
Font literària: En les llegendes del cavaller Fierrabras.
Actes: tres
Època de composició: 1821-1823
Estrena: octubre de 1897
Teatre: Hoftheater Karlsruhe, Viena
Personatges:
  • Karl, Revon i, baix
    Emma, la seva filla, soprano
    Eginhard, un dels cavallers de Karl, tenor
    Roland, un dels cavallers de Karl, baríton
    Ogier, un dels cavallers de Karl, tenor
    Boland, líder moro, baríton
    Fierrabras, fill de'n Boland, tenor
    Florinda, filla de Boland, mezzo-soprano
    Maragond, mezzo-soprano
    Brutamonte, baix
    Dames, cavallers, soldats

Fierrabras és una òpera en tres actes composta per Franz Schubert el 1823, amb llibret de Josef von Kupelweiser, gerent del teatre Kärntnertor (teatre de l'Òpera de la cort de Viena). Està inspirada en el personatge que apareix a les llegendes del cicle carolingi, el cavaller sarraí Fierabrás, fill de l'almirall Balán, rei de l'Al-Ándalus, i l'argument gira en torn a la seva conversió al cristianisme i també sobre la relació amorosa entre la seva germana i el paladí de Carlemany, Guy de Borgonya.

El Teatre Kärntnertor comissionà el 1822 òperes a Schubert i Carl Maria von Weber amb la finalitat d'augmentar el nombre d'òperes alemanyes en el seu repertori. Schubert complí la comanda amb Fierabrás i von Weber amb la seva Euryanthe. El director del teatre, l'italià Domenico Barbaja, el qual s'havia fet càrrec del teatre el 1821, ensems portà en Gioacchino Rossini a Viena perquè supervisés la producció de diverses de les seves òperes al Teatre. Les òperes de Rossini eren tan populars que Euryanthe fou estrenada sense èxit l'octubre de 1823, cosa que provocà que Fierrabras fos guardada a les prestatgeries. Com a resultat, Schubert mai veié l'òpera en escena, o fins i tot el pagament pel seu treball.

El 7 de maig de 1835 (set anys després de la mort de Schubert), al Teatre Josefstadt de Viena s'hi presentaren diversos números de l'òpera en una versió de concert. La seva primera presentació completa no ocorregué fins al 1897, al Hoftheater Karlsruhe sota la direcció de Felix Mottl, i malgrat la magnífica música de Schubert, per aquella ocasió se'n tallaren algunes parts i s'hi agregaren interludis de ballet.[1]

Actes[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

Emma, la filla del rei Karl, està enamorada d'Eginhard. El seu amor s'ha de mantindre en secret, ja que el seu pare no l'aprova. Els cavallers del rei, liderats per Roland, han derrotat als Àrabs i capturat en Fierrabras, el fill del príncep àrab, Roland. Malgrat tot, Karl no encar-cela en Fierrabras. Quan són portats al castell de Karl, Fierrabras espia l'Emma, i la reconeix com algú de qui s'enamorà a Roma. Eginhard i Emma concerten un encontre en el jardí per la nit, però són interromputs per Fierrabras. La parella li prega a Fierrabras que protegeixi en Eginhard del rei. Fierrabras accepta, i Eginhard s'escapa. El rei s'apropa, i, creu que Fierrabras està intentant segrestar a la seva filla, pel que fa que l'encadenin. En acabar l'acte, Eginhard i els cavallers es preparen per anar-se'n.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Eginhard (sense aclarir el que realment ha succeït) ha estat enviat a Boland amb Roland i els altres cavallers del rei en una missió de pau. Els Àrabs sorprenent a Eginhard, i el capturen, portant-lo al castell dels Àrabs, on Boland i la seva filla Florinda es troben preocupats pel destí de'n Fierrabras. Eginhard l'informa que Fierrabras es troba empresonat. La resta dels cavallers de Karl arriben per les conversacions de pau. Boland, enutjat per tenir en Fierrabras empresonat, els aprèn presoners i els condemna a mort. La seva filla Florinda reconeix en Roland (del qual s'enamorà mentre es trobaven a Roma) entre els cavallers, i decideix tractar d'ajudar-los. Aconsegueix alliberar en Eginhard, i, després d'un breu interludi amb Roland, tornen a la presó, on Boland s'hi troba enutjat per la conducta de Florinda.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Emma, la qual es troba esperant el retorn d'Eginhard, confessa al seu pare que Fierrrabras és innocent, i que ella està enamorada d'Eginhard. Karl allibera en Fierrabras, i junt en Eginhard es dirigeixen al castell dels Àrabs per alliberar als cavallers empresonats. Els cavallers són conduïts a una pira per ésser executats. Florinda li prega a Boland que perdoni la vida a Roland. Irat, Boland li diu que si està enamorada de Roland, pot morir al seu costat si ho desitja. Karl, Eginhard, i Fierrabras arriben just a temps per aturar l'execució, i convèncer a Boland que alliberi als cavallers. Karl i Boland fan les paus, permetent que Roland i Florinda es reuneixin, així com Eginhard i Emma. Fierrabras s'uneix als cavallers del rei Karl.[1]

Òpera heroica i romàntica[modifica | modifica el codi]

Schubert catalogà la seva Fiarrabras com una òpera heroica i romàntica. Les accions dels joves certament són heroiques, però en un sentit molt peculiar: al contrari que els seus pares, no lluiten contra un enemic exterior, sinó que s'enfronten a les seves pròpies passions, i al final aconsegueixen doblegar-les, tal com fa el protagonista. L'òpera també és romàntica, ja que advoca per la reconciliació entre els fills i els pares.

A Fierrabras, Schubert utilitza tots els recursos expressius del gènere operístic: dels conjunts exquisits a l'ària melodramàtica, passant per la senzilla forma estròfica del Lied. Música i text graten fins a topar amb l'ocult, baixen fins a l'ànima a cercar la font dels desitjos, la por i la fe. La música s'atura en l'àmbit de les emocions, allí s'instal·la per causar respirs de calma, però també per obrir obscurs abismes.

La causa de la mala recepció que tingué, no radica tant en el llibret de Josef von Kupelweiser, que alguns crítics consideren fallit, com en l'esperit anti-bel·lic de l'obra, contrari al caràcter marcial que per tradició havien de tenir els herois.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]