Figuera de moro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Figuera de moro
Indian Fig - Opuntia ficus-indica.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Domesticat
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Cactaceae
Gènere: Opuntia
Subgènere: Opuntia
Espècie: O. ficus-indica
Nom binomial
Opuntia ficus-indica
(L.) Mill.
Sinònims

Opuntia vulgaris
Opuntia maxima

La figuera de moro, figuera de pala al País Valencià, figa d'Índia (Camp de Tarragona, Priorat, Eivissa i l'Alguer),figuera de Maó a la Catalunya del Nord o figuera de pic a Eivissa (Opuntia ficus-indica, del grec Opûs, Opûntos -una ciutat grega-, i del llatí ficus indica -figuera de l'Índia-) és una planta autòctona americana però ara estesa per altres àrees del planeta.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És un arbust de tiges carnoses, molt ramificat, amb les branques constituïdes per articles de forma el·líptica, aplanats, de 20 a 50 cm de llargada per uns 10 a 30 cm d'amplada i uns 2 o 3 cm de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis, que es troben superposats els uns als altres. En aquesta planta els cladodis prenen la funció fotosintetitzadora, ja que les fulles són molt menudes, d'uns 3 mm, i cauen aviat. En el seu lloc, dins una petita àrea circular, apareixen les espines, 1 o 2, llargues i rígides, envoltades d'altres de molt petites, fines i corbades, que gairebé no es veuen però que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell.

Les flors són grogues, grosses i molt vistoses, amb nombroses peces florals. La floració s'esdevé entre maig i juliol.

El fruit, anomenat figa de moro, és una baia espinosa ovoide, de 5 a 9 cm, vermellosa quan és madura. La fructificació s'esdevé entre els mesos de juny i agost.

Localització[modifica | modifica el codi]

Plantada en talussos i marges assolellats, sovint per a fer tanques, a gairebé tot el litoral mediterrani. Ha esdevingut subspontània des de la costa nord fins al migjorn valencià. És comuna a les Illes Balears.

Època de recol·lecció[modifica | modifica el codi]

A la darreria de l'estiu i a la tardor. Cal anar proveït de guants per a fer-ne la collita.

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

Les figues de moro, un cop pelades, es mengen fresques, però també se'n prepara xarop i arrop, formes en què s'eviten els pinyols.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 84.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]