Filó de Làrissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teatre antic de la ciutat de Làrissa.

Filó de Làrissa (Φίλων) (Làrissa, Tessàlia, segles II i I aC) fou un filòsof grec.

Durant quinze anys fou deixeble de Clitòmac Àsdrubal, que llavors dirigia l'Acadèmia. Succeí a aquest l'any 110 aC i va romandre a Atenes fins a l'any 88 aC en que per les agitacions del país, degut a la guerra de Mitridates VI Eupator, es traslladà a Roma. Allí obrí una escola de filosofia i d'oratòria, contant entre els seus alumnes en Ciceró, el qual ens parla d'ell en moltes de les seves obres.

Numeni d'Apamea i Sext Empíric el presenten com el fundador d'una quarta Acadèmia,[1] recolzant-se en el fet que Filó de Larissa rectificà el probabilisme o semi-escepticisme en que aquella escola havia caigut en mans d'Arcesilau de Pitana i Carnèades.

Filó de Larissa, per influx del seu mestre Clitòmac, en un principi es mostrà adversari dels estoics, ampliant la critica de la seva teoria del coneixement; però més tard, ja establert a Roma, adoptà una posició diferent. Suposava que el pensament que guià en Carnèades i els seus addictes no diferia fonamentalment del de Plató, i així entenia continuar l'obra d'aquells, iniciant un retorn al dogmatisme. No negava que la representació vingués d'un objecte, però si la possibilitat de demostrar que fos semblant a ell.

El criteri de la fantasia catalèotica dels estoics li'n semblava inadmissible. La seva actitud sembla respondre al desig d'evitar les conseqüències de l'escepticisme absolut. A més, es proposava, en la seva filosofia portar a l'home per mitjans teòrics a la felicitat, com el metge el condueix a la salut. Les seves idees no són conegudes per Ciceró, Sext Empíric, Plutarc, Estobeu, i Diògenes Laerci i d'altres escriptors de l'antiguitat.

Les idees de Filó de Larissa són simptomàtiques, doncs responen a l'estat d'esperit de l'època, en que confluint la cultura grega i romana, s'inicia l'eclecticisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hankinson, R. J.. The Sceptics (en anglès). Taylor & Francis, 2009, p.105. ISBN 0415203538. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]