Filibusterisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El filibusterisme és una tècnica específica d'obstruccionisme parlamentari a la qual s'abusa del reglament amb l'única finalitat d'ajornar màximament una decisió.[1]

El terme es va generar al Senat dels Estats Units, on el reglament de la cambra establia que un senador podia continuar parlant sense límit mentre no s'aturi o segui, quan el 1854 els oponents van intentar retardar la Kansas–Nebraska Act.[2] Per extensió, s'aplica a qualsevol forma d'obstruccionisme o d'interpretació interessada dels reglaments i els usos parlamentaris.

El mot va fer un llarg viatge: prové en la seva significació actual de l'anglès filibuster, reprès del castellano filibustero, reprès al seu torn del francès filibustier que a l'origen és una degeneració del mot neerlandès vrijbuiter que significava aventurer o pirata,[3] el que era la paraula amb la qual es designaven els corsaris que terroritzaven el Carib entre Cuba i Nicaragua de 1680 a 1800.[4] Durant el segle XIX, era també el nom donat al qui treballava per l'emancipació de les colònies castellanes d'Amèrica, sobretot de Cuba.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «filibuster 3». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. William Safire, Safire's New Political Dictionary (1993) pp 245-6
  3. «filibuster 1». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. P.A.F. van Veen & Nicoline van der Sijs, Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès), Utrecht/Antwerpen, Van Dale Lexicografie, 1997, pàgina 292, ISBN 90-6648-312-1 (en català: Diccionari etimològic: l’origin dels nostres mots)
  5. «filibuster 2». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.